Perdiu de mar europea

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Perdiu de mar)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPerdiu de mar europea
Glareola pratincola
Amboseli mystery bird1.jpg
Perdiu de mar fotografiada al Parc Nacional d'Amboseli (Kenya).
Glareola pratincola02.jpg
Exemplar adult fotografiat a l'illa de Lesbos (Grècia).
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Charadriiformes
Família Glareolidae
Gènere Glareola
Espècie Glareola pratincola
(Linnaeus, 1766)
Modifica dades a Wikidata
Perdiu de mar fotografiada a prop d'Estocolm (Suècia).
Perdiu de mar fotografiada al Delta de l'Ebre.

La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes. És una espècie de pas a la major part dels Països Catalans que, com molts altres ocells limícoles, s'ha vist molt afectada per la reducció de les zones humides.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 22-25 cm de llargària i 60-70 d'envergadura alar.
  • A l'estiu té les parts superiors brunes, les inferiors ocràcies amb el ventre blanc, la gola groga i limitada per una ratlla negrenca.
  • Carpó de color blanc.
  • Ales blanques amb la punta de color negre.
  • Cua profundament forcada i negra amb la base blanca.
  • Potes curtes.
  • Bec curt i torçat cap avall, vermell a la base i negre a la punta.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nidifica en colònies, de vegades mixtes, a moltes zones humides com ara als Aiguamolls de l'Empordà, els deltes del Llobregat i de l'Ebre, l'Albufera de València i l'albufera de El Fondo. Al mes de maig construeix un niu en una petita depressió del terreny, que no protegeix de cap altra manera, i on hi pon d'1 a 3 ous entre maig i juliol.[2] Ambdós sexes s'encarreguen del covament al llarg de 17-18 dies i de l'alimentació dels petits, que triguen 3-4 setmanes a volar.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Gràcies al seu vol ràpid i destre pot caçar al vol el seu aliment preferit: libèl·lules i llagostes.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu als llocs més salats (salobrars) o les platges amb vegetació baixa o inexistent.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a l'Àsia Central i occidental i a Europa.

Costums[modifica | modifica el codi]

És un ocell gregari i migrant que arriba al llarg dels mesos de març, abril i maig, precisament quan manca a la resta d'Europa. A l'hivern desapareix dels Països Catalans per hivernar a l'Àfrica tropical.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BioLib (anglès)
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 108. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 48. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]