Pere Abella i Freixes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Abella i Freixes
Dades biogràfiques
Naixement 16 de novembre de 1824
Riudecanyes
Mort 12 d'abril de 1877 (52 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Compositor, director d'orquestra i pianista
Modifica dades a Wikidata

Pere Abella i Freixes (Riudecanyes, Baix Camp, 16 de novembre del 1824Barcelona, 12 d'abril del 1877) fou un professor de cant, compositor, pianista i director d'orquestra català.

Destacà com a pianista acompanyant i com professor de cant. Desenvolupà la carrera en un principi a Barcelona, com a director d'orquestra i professor a la Societat Filharmònica de Barcelona (1844), i després es traslladà a Nova York, on s'establí durant temps i dirigí el Club Musical del Vuit.

Va estar casat amb la cèlebre cantant italiana Elena d'Angri. Es va dedicar a l'ensenyament i va ser mestre de l'actriu cantant Zaré Thalberg. El Correo de Teatros assegura que també va ésser mestre de Enrico Tamberlick, però aquest fou deixeble de Basadonna i de Guglielmi. Acompanyà sovint Giuseppe Mario Tamberlick. Se l'hi deuen notables composicions.[1] El juny del 1854 dirigí diverses òperes al Gran Teatre del Liceu.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tom núm. 9, pàg. 23, Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Edicions 62. Francesc Cortès i Mir.
  1. tom 1 de l'Enciclopèdia Espasa
  2. Gabriel Balart, director titular del Liceu