Pere Anguera Nolla

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pere Anguera)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Anguera Nolla
PereAnguera-Joanpere.jpg
Dibuix de Pere Anguera fet per Salvador Joanpere
Dades biogràfiques
Naixement 18 de novembre de 1953
Reus
Mort 4 de gener de 2010 (56 anys)
Reus
Activitat professional
Ocupació Historiador
Interessos Catalanisme
Modifica dades a Wikidata

Pere Anguera Nolla (Reus, 18 de novembre de 1953 - 4 de gener de 2010),[1] escriptor i historiador català. Va ser catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili des del 1992 i un dels especialistes més reputats a Catalunya i l'Estat espanyol en la història del segle XIX, en particular del carlisme i dels orígens del catalanisme polític.

Biografia[modifica]

Erudit, bibliòman, editor, articulista, gran conversador, referent del Centre de Lectura de Reus i gran renovador de la historiografia local i nacional, Anguera deixà una vasta obra entre llibres i articles, que l'han situat al capdavant de la historiografia catalana del segle XX. Apassionat per l'escriptura, la seva ploma va tocar també la poesia, el teatre i la narració. La seva mort va commoure els àmbits acadèmic i cultural.Casat amb Mercè Costafreda i Felip, també historiadora que el definí en el seu comiat amb aquestes paraules: «Pere Anguera. Un reusenc que va escriure, va estimar i va viure».

L'Ajuntament de Reus decidí, el 4 de desembre de 2009, atorgar el seu nom a la segona biblioteca pública de la ciutat, inaugurada el 2016, la Biblioteca Pere Anguera. El consistori va instal·lar al saló de plens la capella ardent de l'historiador i els funerals tingueren lloc a l'església prioral de Sant Pere. La seva tasca de recuperació històrica havia fet que el 2007 fos distingit amb la medalla d'or de la ciutat de Reus.

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona l'any 1977, Pere Anguera no va trigar a destacar en l'àmbit de la historiografia local. Ell mateix, i joves historiadors que van sorgir sota el seu mestratge, van protagonitzar el que l'estudiós i escriptor Ramon Amigó, company d'Anguera al capdavant de l'Associació d'Estudis Reusencs, va qualificar de «revolució anguerista» en la historiografia reusenca, és a dir, la recuperació rigorosa dels estudis històrics després de la dictadura franquista tot seguint l'empremta que deixaven en la interpretació de la Catalunya moderna historiadors com Josep Fontana o Pierre Vilar. Però l'ambició científica esmerçada en la seva feina aviat li va fer traspassar les fronteres locals.

Anguera ha mort deixant una quarantena de llibres i monografies i centenars d'articles publicats que avalen la seva trajectòria. Per destacar-ne alguns, Menjacapellans, conservadors i revolucionaris (1991), Déu, rei i fam (1995), El català al segle XIX. De llengua de poble a llengua nacional (1997), Literatura pàtria i societat. Els intel·lectuals i la nació (1999), El carlisme a Catalunya, 1827-1936 (1999), Els precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme, 1808-1868 (2000), Vers una Catalunya nacional (2004) o Cataluña en la España contemporánea (2006). També era membre del consell assessor de la revista L'Avenç, on havia dirigit el suplement "Plecs d'història local" entre el 1997 i el 2000.

En la vida reusenca, Anguera va ser un referent de l'agitació política i cultural dels anys setanta i vuitanta. El seu nom va adquirir un gran renom ciutadà l'any 1981, en què va ser detingut (amb 21 persones més dels Països Catalans, dos de les quals, també de Reus) en l'operació policial més important que l'Estat espanyol havia dut a terme fins llavors contra l'independentisme. Les detencions van mobilitzar la societat reusenca i poc després Anguera va ser posat en llibertat sense càrrecs. El Centre de Lectura de Reus, entitat indestriable de la biografia de Pere Anguera (en va ser president de 2001 a 2007), va liderar aquella mobilització, una de les més importants que es recorden a la capital del Baix Camp. L'ateneu cultural el va declarar soci d'honor el juny de 2009 en la que va ser una de les últimes aparicions públiques de l'historiador.

Reduir, però, la significació de Pere Anguera a la història, seria un error. El reusenc també va escriure poesia, narració, teatre i crítica d'art. El seu nervi narratiu i la seva qualitat literària es van posar així mateix en evidència en algunes de les seves obres històriques, com a El general Prim. Biografía de un conspirador (Edhasa), una obra d'encàrrec on el reusenc va escriure una apassionant biografia del compatrici que va ser un dels personatges més fascinants de la política espanyola del segle XIX. La seva amistat personal amb personatges adscrits o no a la historiografia, com els escriptors Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover, Manuel Vázquez Montalbán i Xavier Amorós; el crític Joan de Sagarra, o els historiadors Josep Fontana o Borja de Riquer dóna una idea de la incidència del reusenc en la vida cultural del país. Cinc llibres pòstums

Rafael Català, propietari de Rafael Dalmau Editor, dóna fe de l'activitat que Pere Anguera va dur a terme pràcticament fins a la seva mort. Pocs dies abans de morir Català li va fer una última visita per preparar la publicació de quatre obres de divulgació dels símbols nacionals de Catalunya: «Fins dijous passat, tot i la precarietat de la seva salut, va estar corregint les proves del segon d'aquests llibres, Els segadors. Com es crea un himne. Li feia molta il·lusió poder veure'ls publicats.» Un correu del 9 de desembre de 2009 d'Anguera al seu editor demostra aquest interès: «Ahir et vaig enviar el text de Sant Jordi. Em cremava als dits no tenir-lo enllestit i al calaix. Em sembla que amb això acabo tot el que es podia salvar de debò dels treballs que tenia començats. Ja m'aniràs informant de com avança tot plegat per part teva. Per la meva, en tinc tantes ganes, de veure'n algun d'imprès! Jo crec que poden tenir una certa acceptació pública, però mai se sap.» El text de Sant Jordi a què es referia Anguera al correu electrònic és Sant Jordi, patró de Catalunya, que, amb La nacionalització de la sardana, Rafael Dalmau Editor publicarà per Sant Jordi d'enguany. Però els dos primers volums, Les quatre barres: de bandera històrica a senyera nacional i Els segadors: com es crea un himne, no trigaran tant a publicar-se. De fet, ja són a la impremta i Rafael Dalmau Editor té intenció de mantenir la data de presentació dels dos volums. Serà el 28 de gener al Centre de Lectura, en el marc de l'exposició itinerant dels 50 anys de l'editorial barcelonina, que l'entitat va programar fa un any a iniciativa del mateix Anguera.

El Centre de Lectura de Reus va publicar una altra obra pòstuma de Pere Anguera: el d'articles Complements circumstancials, el 2010. El volum aplega articles que l'historiador va escriure per a El Punt l'any 2004 (va ser columnista habitual del rotatiu des del 1996), així com una quarantena de pròlegs de llibres i textos esparsos dedicats a amics i col·legues, com Magí Sunyer, Joan Cavallé o Rafael Ferré.

Entre els treballs que havia publicat destaquen La burgesia reformista, Reus en els fets de 1868 (1980), Economia i societat al Baix Camp a mitjan segle XIX (1982), Menjacapellans, conservadors i revolucionaris (1991), Els malcontents del corregiment de Tarragona (1993), Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995), La premsa a la província de Tarragona (1996), El català al segle XIX, De llengua del poble a llengua nacional (1997), El carlisme a Catalunya, 1827-1936 (1999) i El General Prim: biografia d'un conspirador (2003), entre d'altres. Ha estat director del volum 7è de l'obra Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, titulat "La consolidació del món burgès", 1860-1900 (1996) i ha col·laborat en diverses obres col·lectives.

(Resum de la premsa del 5 de gener de 2010: El Punt i Avui)

Obra (no completa)[modifica]

  • 1975. Bibliografia catalana reusenca (1598-1974).
  • 1977. El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana.
  • 1979. Ideologia i història dels diaris reusencs en català. (autoria compartida amb Rosa Cabré.
  • 1980. La burgesia reformista. Reus en els fets de 1868.
  • 1980. Aproximació a la història de Reus (autoria compartida amb Ezequiel Gort i Jordi Melich).
  • 1982. Economia i societat al Baix Camp a mitjan segle XIX.
  • 1982. El Centre de Lectura de Reus i la seva biblioteca.
  • 1983. Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868.
  • 1984. L'Arc de la utopia: selecta de contes.
  • 1985. Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873.
  • 1985. Informes sobre l'economia reusenca del segle XIX.
  • 1986. La Diputació de Tarragona: imatges per a una història (autoria compartida)
  • 1987. A bodes em convides. Estudis d'història social.
  • 1987. Bernat Torrja, 1817-1908, teoria econòmica i reivindicació nacional.
  • 1989. Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració, 1875-1923.
  • 1989. Història dels pobles del Baix Camp.
  • 1990. Les Eleccions democràtiques a Reus: tres cròniques.
  • 1990. Hospital de Sant Joan de Reus: 1240-1990).
  • 1991. Menjacapellans, conservadors i revolucionaris.
  • 1992. El Carlisme i la seva base social.
  • 1993. Els malcontents del corregiment de Tarragona.
  • 1993. Catalunya i Reus en els orígens del catalanisme.
  • 1995. Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya.
  • 1995. Arquitectura del Cap: guia.
  • 1996. La premsa a la província de Tarragona.
  • 1996. El Catalanisme conservador. (autoria compartida amb altres).
  • 1997. El Català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional.
  • 1997. El Catalanisme d'esquerres (autoria compartida amb altres).
  • 1998. Del Reus contemporani: fragments d'història.
  • 1998. Escrits polítics del segle XIX.
  • 1999. El Carlisme a Catalunya, 1827-1936.
  • 1999. Societat, sociabilitat i ideologia a l'àrea reusenca.
  • 1999. Literatura, pàtria i societat: els intecl·lectuals i la nació.
  • 2000. De l'Ebre a la mar: gent, paisatges i activitats.
  • 2000. Els Grans monestirs de la Catalunya Nova: cistercens, cartoixans i franciscans.
  • 2002. Absolutistes i liberals: deu estudis a l'entorn de la guerra dels Set Anys.
  • 2002. Gaudí: quatre aproximacions a un reusenc universal.
  • 2003. El General Prim: biografia d'un conspirador.
  • 2003. Gaudí: Reus i el seu temps.
  • 2003. Carnet escèptic.
  • 2004. Exercicis literaris.
  • 2004. Històries de Reus.
  • 2005. Antoni Fabra Ribas.
  • 2005. Cròniques de corresponsal.
  • 2005. De les lletres i les arts: notes d'història cultural'.
  • 2006. A preu fet: notícies i reportatges.
  • 2006. Agenda pública.
  • 2008. Historiografia de Reus (autoria compartida amb altres).
  • 2010. Les quatre barres, de bandera històrica a senyera nacional (editat després de la seva defunció).

Referències[modifica]

  1. «Pere Anguera i Nolla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]