Pere Antoni Torres i Jordi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Antoni Torres i Jordi
Biografia
Naixement1844 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 octubre 1901 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
20 abril 1896 – 26 febrer 1898
← Gabriel Ballester i BoadaJosep Orga i Sans →
Circumscripció electoral: districte electoral de Valls
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
6 abril 1893 – 1r juliol 1893
← Josep d'Oriola-Cortada i SalsesFerran Puig-Mauri i Gisbert →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Puigcerdà
Governador civil de la província de Navarra
22 desembre 1888 – 8 juliol 1890
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
18 abril 1888 – 27 febrer 1889
← Albert de Quintana i CombisJosé Joaquín Herrero y Sánchez →
Escut de la Província de València.svg Governador civil de la província de València
1r desembre 1885 – 27 juny 1886
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
28 setembre 1881 – 31 març 1884
← Josep Ferrer i ForésJosep Ferrer i Forés →
Circumscripció electoral: districte electoral de Gandesa
Escut de Tarragona.svg Batlle de Tarragona
abril 1881 – juny 1881
← Antoni Morera i PullésAntoni Torres i Jordi →
Director La Vanguardia
1881 – 1882 – Alfredo Sánchez López →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
29 abril 1879 – 25 juny 1881
Governador civil de la província de Granada
16 maig 1874 – 31 desembre 1874
Governador civil de la província de Màlaga
31 gener 1874 – 16 maig 1874
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
2 abril 1872 – 24 agost 1872
← Joaquim Maria de SullaBernardo García Fernández →
Circumscripció electoral: districte electoral de Tremp
Governador civil de la província de Girona
8 abril 1871 – 19 juny 1872
← Antoni Ferratges de Mesa i Ballester Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPeriodista, polític, empresari i escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAntoni Torres i Jordi Modifica el valor a Wikidata

Pere Antoni Torres i Jordi (Tarragona, 1844l'Espluga de Francolí, 3 d'octubre de 1901[1]) fou un escriptor, periodista i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica]

Estudià al Seminari Conciliar de Tarragona i després a Palma. Es casà amb una cunyada de Frederic Pons i Montells. El 1865 fou nomenat secretari del Comitè Democràtic de Tarragona. Va formar part del Partit Constitucional i participà en les conspiracions de Joan Prim i Prats, del que en fou secretari, raó per la qual fou deportat a Canàries. Amb la revolució de 1868 va tornar a Catalunya i fou secretari del govern civil de la província de Lleida (1869-1870) i de la província d'Alacant (1870-1871). El 1871 fou nomenat governador civil de la província de Girona i fou elegit diputat per Tremp a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872. Durant el seu mandat com a governador de Girona, en l'etapa prèvia a les eleccions, destacà per les seves múltiples accions adreçades a assegurar la victòria del partit governamental. En concret, efectuà una gira per tota la província cessant de forma fulminant a tots els ajuntaments "sospitosos"; alhora féu el mateix amb la Diputació Provincial. De fet, en una província on els carlins i republicans eren àmpliament majoritaris, aconseguí l'elecció de tots els candidats governamentals -les demarcacions electorals eren unipersonals-, excepte a la demarcació de La Bisbal, que es deixà pels republicans, ja que no es presentà cap candidat del Govern.

Quan el 1873 es va proclamar la Primera República Espanyola es va apartar de la política i va escriure nombroses peces de teatre en català, alhora que proposava Víctor Balaguer i Cirera la construcció d'un teatre on es representessin només obres en català. Alhora, es va relacionar amb el Felibritge i en fou nomenat majoral. Va fundar diversos diaris, com La Opinión i La Prensa de Tarragona, alhora que col·laborava a Crónica de Cataluña a Barcelona. El 1882 va dirigir la Vanguardia i fou president de l'Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera.

Després del cop del general Pavía (1874) fou nomenat governador civil de les províncies de Màlaga i de Granada. Fou elegit diputat per Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1879, per Gandesa a les de 1881, per Torroella de Montgrí a les de 1886, per Puigcerdà a les de 1893 i per Valls a les de 1896, dins les files del Partit Liberal Fusionista. Va defensar els interessos de les companyies ferroviàries i el proteccionisme econòmic. Home de confiança de Práxedes Mateo Sagasta, el 1882-1883 fou Director General de Beneficència, el 1885 fou elegit governador civil de la província de València, el 1888 de Navarra i el 1889 secretari del Govern General de Cuba.

A banda de la vida política, Torres Jordi va fundar el Balneari de Les Masies a l'Espluga de Francolí. Casat amb Francesca Umbert i Gil, i sense fills, va morir a l'Espluga, a la seva casa de Villa Torres, on tenia les seves habitacions i el seu despatx.[2]  

Obra dramàtica[modifica]

  • El infante de Aragón (1864).
  • La clau de casa (1873). Drama. Estrenat al teatre Novetats de Barcelona, el 4 de juny.
  • Un cove de figues (1873). Comèdia. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona, el 7 de juliol.
  • La Verge de la Roca (1873). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 2 desembre.
  • La llàntia de plata (1876). Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el 31 de març.
  • L'alcalde de Vilaplana (1876). Estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona.
  • L'encuentro de Constantí (1876)
  • Lo full de paper (1878). Estrenada al teatre Novetats de Barcelona, el 21 de novembre.
  • Del ball al bany (1880). Estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona, el 2 de setembre.
  • Lo combat de Trafalgar (1885). Estrenada al teatre Novetats de Barcelona, 16 de desembre.
  • Desitjar lo que no es vol (1886)
  • Mestre Feliu. (1888). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 25 de novembre.
  • L'hereu Jordi (1892). Estrenada al teatre Novetats de Barcelona,
  • La flor del camp (1898). Estrenada a l'Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, de Tarragona, el 22 de desembre.

Referències[modifica]

  1. «Muerte de un cacique.». El Diluvio, 278, 05-10-1901, pàg. 8 [Consulta: 25 setembre 2020].
  2. Vallès Martí, Josep Maria. «Les aigües ferruginoses i el Balneari de les Masies». A: De l'idealisme a l'oblit: poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi. Valls: Cossetània Edicions, 2007, p. 19 (Perfils). ISBN 9788497912983. 

Bibliografia[modifica]

  • Vallès Martí, Josep M. De l'idealisme a l'oblit: poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi. Valls: Cossetània Edicions, 2007.

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Antoni Morera i Pullés
Alcalde de Tarragona
Escut de Tarragona.svg

(abril-juny) 1881
Succeït per:
Antoni Torres i Jordi