Pere Antoni Torres i Jordi

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:21, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Antoni Torres i Jordi
Biografia
Naixement1844
Tarragona
Mort1901
l'Espluga de Francolí
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
2 d'abril de 1872 – 24 d'agost de 1872
CircumscripcióTremp

29 d'abril de 1879 – 25 de juny de 1881
← -
- →
CircumscripcióTarragona

28 de setembre de 1881 – 31 de març de 1884
CircumscripcióGandesa

18 d'abril de 1888 – 27 de febrer de 1889
CircumscripcióTorroella de Montgrí

6 d'abril de 1893 – 1 de juliol de 1895
CircumscripcióPuigcerdà

20 d'abril de 1896 – 26 de febrer de 1898
CircumscripcióValls
Escut de Tarragona.svg  Alcalde de Tarragona
abril de 1881 – juny de 1881
Activitat
OcupacióEmpresari
PartitLliga Regionalista
Família
GermansAntoni Torres i Jordi Modifica el valor a Wikidata

Pere Antoni Torres i Jordi (Tarragona, 1844l'Espluga de Francolí, 1901) fou un escriptor, periodista i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

Estudià al Seminari Conciliar de Tarragona i després a Palma. Es casà amb una cunyada de Frederic Pons i Montells. El 1865 fou nomenat secretari del Comitè Democràtic de Tarragona. Va formar part del Partit Constitucional i participà en les conspiracions de Joan Prim i Prats, del que en fou secretari, raó per la qual fou deportat a Canàries. Amb la revolució de 1868 va tornar a Catalunya i fou secretari del govern civil de la província de Lleida (1869-1870) i de la província d'Alacant (1870-1871). El 1871 fou nomenat governador civil de Girona i fou escollit diputat per Tremp a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872. Durant el seu mandat com a governador de Girona, en l'etapa prèvia a les eleccions, destacà per les seves múltiples accions adreçades a assegurar la victòria del partit governamental. En concret, efectuà una gira per tota la província cessant de forma fulminant a tots els ajuntaments "sospitosos"; alhora féu el mateix amb la Diputació Provincial. De fet, en una província on els carlins i republicans eren àmpliament majoritaris, aconseguí l'elecció de tots els candidats governamentals -les demarcacions electorals eren unipersonals-, excepte a la demarcació de La Bisbal, que es deixà pels republicans, ja que no es presentà cap candidat del Govern.

Quan el 1873 es va proclamar la Primera República Espanyola es va apartar de la política i va escriure nombroses peces de teatre en català, alhora que proposava Víctor Balaguer i Cirera la construcció d'un teatre on es representessin només obres en català. Alhora, es va relacionar amb el Felibritge i en fou nomenat majoral. Va fundar diversos diaris, com La Opinión i La Prensa de Tarragona, alhora que col·laborava a Crónica de Cataluña a Barcelona. El 1882 va dirigir la Vanguardia i fou president de l'Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera.

Després del cop del general Pavía (1874) fou nomenat governador civil de Màlaga i de Granada. Fou elegit diputat per Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1879, per Gandesa a les de 1881, per Torroella de Montgrí a les de 1886, per Puigcerdà a les de 1893 i per Valls a les de 1896, dins les files del Partit Liberal Fusionista. Va defensar els interessos de les companyies ferroviàries i el proteccionisme econòmic. Home de confiança de Práxedes Mateo Sagasta, el 1882-1883 fou Director General de Beneficència, el 1888 governador civil de Navarra i el 1889 secretari del Govern General de Cuba.

Obra dramàtica

  • El infante de Aragón (1864).
  • La clau de casa (1873). Drama. Estrenat al teatre Novetats de Barcelona, el 4 de juny.
  • Un cove de figues (1873). Comèdia. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona, el 7 de juliol.
  • La Verge de la Roca (1873). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 2 desembre.
  • La llàntia de plata (1876). Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el 31 de març.
  • L'alcalde de Vilaplana (1876). Estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona.
  • L'encuentro de Constantí (1876)
  • Lo full de paper (1878). Estrenada al teatre Novetats de Barcelona, el 21 de novembre.
  • Del ball al bany (1880). Estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona, el 2 de setembre.
  • Lo combat de Trafalgar (1885). Estrenada al teatre Novetats de Barcelona, 16 de desembre.
  • Desitjar lo que no es vol (1886)
  • Mestre Feliu. (1888). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 25 de novembre.
  • L'hereu Jordi (1892). Estrenada al teatre Novetats de Barcelona,
  • La flor del camp (1898). Estrenada a l'Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, de Tarragona, el 22 de desembre.

Bibliografia

  • Josep M. Vallès Martí. De l'idealisme a l'oblit: poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi. Cossetània edicions. Valls, 2007.

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Antoni Morera i Pullés
Alcalde de Tarragona
Escut de Tarragona.svg

(abril-juny) 1881
Succeït per:
Antoni Torres i Jordi