Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Antoni d'Aragó

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Pedro Antonio de Aragón Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1611 Modifica el valor a Wikidata
Lucena Modifica el valor a Wikidata
Mort1690 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Lloctinent de Catalunya
1642 – 1644
  Virrei de Nàpols[1]
1666 – 1671
  VIII Duc de Sogorb
1670 – 1690
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, polític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAragó
Cardona
Fernández de Córdoba
CònjugeJerónima de Guzmán-Dávila
Ana Fernández de Córdoba
Ana Catalina de la Cerda
PareEnric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera Modifica el valor a Wikidata
GermansPasqual d'Aragó i Lluís Ramon d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba[2] (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol. Tot i ostentar nombrosos títols, normalment s'intitulà duc de Sogorb i de Cardona. Fou comandant castellà en la Guerra dels Segadors, moment en què també fou nomenat lloctinent de Catalunya (1642-1644); encara va realitzar tasques polítiques i diplomàtiques com a ambaixador a Roma i com a virrei de Nàpols (1666-1671).

Biografia[modifica]

Família[modifica]

Fou el segon fill d'Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Córdoba i de Catalina Fernández de Córdoba y Enríquez de Ribera. Al llarg de la seva vida es va casar en tres ocasions: primer el 1629 amb Jerónima de Guzmán-Dávila y Enríquez de Ribera; segon el 1641 amb Ana Fernández de Córdoba y Enríquez de Ribera; i tercer el 1680 amb Ana Catalina de la Cerda y Aragón-Cardona-Córdoba. No va tenir fills.[2]

En morir el seu nebot, Joaquim d'Aragó-Cardona i Benavides, va heretar els títols principals de la família, i començà a intitular-se com a duc de Sogorb i de Cardona;[3] fins aleshores havia ostentat el de marquès de Tovar, aportat per la seva primera esposa.[4]

Lloctinent de Catalunya[modifica]

Durant la Guerra dels Segadors se li va encomanar dirigir una columna castellana de 4.500 homes que va sortir de Tarragona el 23 de març de 1642 per socórrer Perpinyà, que havia quedat aïllada al nord, però fou interceptat el 28 de març a la batalla de Montmeló per Philippe de La Mothe-Houdancourt al front de la cavalleria francocatalana, que havia sortit de Barcelona, causant 1.000 baixes entre els castellans i obligant-los a replegar-se a Tarragona, on no van poder arribar en ser encerclats abans a la batalla de la Granada, on va ser capturat amb les restes del seu exèrcit.

Fou traslladat a Montpeller, on estigué empresonat fins al 1644.[4] Allà escrigué l'obra Geometría militar (1671). En ésser rescatat, esdevingué preceptor del príncep Baltasar Carles, però a la mort d'aquest va caure en desgràcia.[3]

Virrei de Nàpols[modifica]

Fins al 1664 no torna a obtenir un càrrec polític, com a ambaixador a Roma. El 1666 fou traslladat a Nàpols en qualitat de virrei. Allà visqué amb tota mena de luxe i embellí la ciutat. El 1671 feu traslladar les restes d'Alfons el Magnànim al monestir de Poblet.[3]

Mort[modifica]

Va morir el 1690 i va ser succeït per la seva neboda Caterina d'Aragó-Cardona i Sandoval-Rojas, que va aportar tota l'herència al seu marit Juan Francisco de la Cerda, duc de Medinaceli. Va ser enterrat al Monestir de Poblet, monestir al qual va deixar una generosa donació de la seva magnífica biblioteca l'any 1678, concretament foren 4.322 llibres, que anaven enquadernats amb pell vermella i portaven l'escut del virrei. Desgraciadament, molt pocs han tornat a Poblet després de l'abandó i destrucció que patí el monestir durant el segle xix.

Una part important de la seva biblioteca es conserva a la Biblioteca Pública de Tarragona

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]


Precedit per:
Joaquim I d'Empúries
Comte d'Empúries
Duc de Sogorb
Comte de Prades

1670-1690
Succeït per:
Caterina I
Precedit per:
Juan Ramírez de Arellano
Virrei de Catalunya
1642-1644
Succeït per:
Andrea Cantelmo
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba