Pere Ballart i Fernández

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Ballart i Fernández
Biografia
Naixement19 desembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióEscriptor, crític literari i assagista
GènereCrítica literària i assaig
Premis
Institució de les Lletres Catalanes d'assaig (2000)
Premi Sant Miquel d'Engolasters (2004)

Pere Ballart i Fernández (Barcelona, 19 de desembre de 1964)[1] és un escriptor, assagista i crític literari.[2]

Pere Ballart ha estat crític literari a El País, l’Avui i Serra d'Or, antologista (Arts de poeta), assagista prolífic i professor de Teoria de la Literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona.[3] Especialista en retòrica i teoria de la poesia, ha escrit diversos llibres de reflexió sobre el procés de creació poètica, com Eironea. La figuración irónica en el discurso literario moderno (1994),[4] El contorn del poema (1998)[5] i El riure de la màscara (2007).[6] Ballart, és un dels millors coneixedors de les tendències de la poesia catalana actual i, en relació a la poesia catalana, s'ha dedicat, de manera important, a l'anàlisi de l’obra de Gabriel Ferrater.[2] És coautor, amb Joan Abellan i Enric Sullà, del manual Introducció a la teoria de la literatura (1997). Juntament amb Jordi Julià ha estat guardonat amb el premi Miguel de Unamuno en la categoria d'assaig (2008) pel treball "Sobre islas y penínsulas. Ensayos de teoría de la literatura y literatura comparada".[1]

Publicacions[modifica]

Articles de revistes[modifica]

  • (2013) Vistes des d'un pla picat [7]
  • (2011) Entre l'èpica i la lírica: la narrativitat de Vicent Andrés Estellés [8]
  • (2011) Con el reloj puesto en hora: sobre la poesía catalana del último medio siglo [9]
  • (2010) Formiguejant ciutat [10]
  • (2009) Mirant la poesia de reüll [11]
  • (2008) Les lliçons d'Auden: Homenatge en el centenari del naixement del poeta anglès W.H. Auden (1907-1973) [12]
  • (2007) Pistes falses, de Joan-Elies Adell, o el temps dels sentiments retràctils [13]
  • (2006) El caso del misterioso guardagujas: Isidore Ducasse y la "locomotora agotada" [14]
  • (2006) Ubiqüitat de la ironia -o, si més no, alguns dels seus usos entre els poetes actuals [15]
  • (2006) Donde habite el recuerdo: José Manuel Caballero Bonald, "Manual de infractores" [16]
  • (2005) Teoria i pràctica de la ironia planiana [17]
  • (2005) Una reedición afortunada [18]
  • (2005) Evocación de Joan Ferraté [19]
  • (2005) Caballero de espumas: una introducción a la poesía de Antonio Carvajal [20]
  • (2005) Una elocuencia en cuestión, o el ethos contemporáneo del poeta [21]
  • (2004) Carlos Edmundo de Orly: Música de lobo. Antología poética [22]
  • (2003) La ironía como (último) recurso [23]
  • (2002) Hereus de J. Alfred Prufrock: la filial catalana [24]
  • (2002) Arte y método: el legado intelectual de Gabriel Ferrater [25]
  • (2000) El segle de text: Cents anys de crítica literària i les formes del comentari de text [26]
  • (1999) L'analogia en el pensament líric [27]
  • (1995) La ironía ha triunfado totalmente [28]
  • (1990) Gabriel Ferrater y la poesía de la experiencia [29]

Col·laboracions en obres col·lectives[modifica]

  • (2007) Josep Carner: Preservación [30]
  • (1999) Entre estética y semiótica: unas notas sobre el marco [31]
  • (1996) La ironía o el conjuro de la ingenuidad: Moralidades, de Jaime Gil de Biedma [32]

Llibres[modifica]

  • (2007) El riure de la màscara: formes de l'objectivitat en la poesia contemporània [6]
  • (1998) El contorn del poema [5]
  • (1997) Introducció a la teoria de la literatura [33]
  • (1994) Eironeia, la figuración irónica en el discurso literario moderno [4]
  • (1992) La figuración irónica en el discurso literario moderno: una aproximación retórica [34]

Premis i reconeixements [1][modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ballart Fernández, Pere». Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. [Consulta: 8 desembre 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Pere Ballart i Fernández». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ L., A. «Pere Ballart: «El Príncep d'Astúries a Cohen és un acte d'estricta justícia poètica»». El Periódico, 30-06-2011 [Consulta: 8 desembre 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 Ballart, Pere. Eironeia, la figuración irónica en el discurso literario moderno. Barcelona: Sirmio, 1994. ISBN 84-7769-071-5. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Ballart, Pere. El contorn del poema. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. ISBN 84-7727-216-6. 
  6. ↑ 6,0 6,1 El riure de la màscara: formes de l'objectivitat en la poesia contemporània. Barcelona: Quaderns Crema, 2007. ISBN 97-84-7727-103-1. 
  7. ↑ Ballart, Pere «Vistes des d'un pla picat». Caràcters: és una revista de llibres, Nº. 65, 2013, pág. 39. ISSN: 1132-7820.
  8. ↑ Ballart, Pere «Entre l'èpica i la lírica: la narrativitat de Vicent Andrés Estellés'». reduccions: revista de poesia, Nº. 98-99, 2011, pàg. 118-127. ISSN: 0214-8846.
  9. ↑ Ballart, Pere «Con el reloj puesto en hora: sobre la poesía catalana del último medio siglo». Zurgai: Euskal herriko olerkiaren aldizkaria : Poetas por su pueblo, 6, 2011 (Ejemplar dedicado a: 50 Años poesía catalana), pàg. 6-10. ISSN: 0214-7653.
  10. ↑ Ballart, Pere «Formiguejant ciutat'». Caràcters: és una revista de llibres, Nº. 51, 2010, pàg. 35. ISSN: 1132-7820.
  11. ↑ Ballart, Pere «Mirant la poesia de reüll». Caràcters: és una revista de llibres, Nº. 47, 2009, pàg. 34. ISSN: 1132-7820.
  12. ↑ Ballart, Pere «Les lliçons d'Auden: Homenatge en el centenari del naixement del poeta anglès W.H. Auden (1907-1973)». Els Marges: revista de llengua i literatura, Nº. 84, 2008, pàg. 21-33. ISSN: 0210-0452.
  13. ↑ Ballart, Pere «Pistes falses, de Joan-Elies Adell, o el temps dels sentiments retràctils». reduccions: revista de poesia, Nº. 88, 2007, pàg. 157-163. ISSN: 0214-8846.
  14. ↑ Ballart, Pere; Julià, Jordi «El caso del misterioso guardagujas: Isidore Ducasse y la "locomotora agotada"». Barcarola: revista de creación literaria, Nº. 68-69, 2006, pàg. 172-178. ISSN: 0213-0947.
  15. ↑ Ballart, Pere «Ubiqüitat de la ironia -o, si més no, alguns dels seus usos entre els poetes actuals». Caplletra: revista internacional de filología, Nº. 41, 2006, pàg. 111-130. ISSN: 0214-8188.
  16. ↑ Ballart, Pere «Donde habite el recuerdo: José Manuel Caballero Bonald, "Manual de infractores"». Quimera: Revista de literatura, Nº 268, 2006, pàg. 82-84. ISSN: 0211-3325.
  17. ↑ Ballart, Pere «Teoria i pràctica de la ironia planiana». Els Marges: revista de llengua i literatura, Nº. 77, 2005, pàg. 75-90. ISSN: 0210-0452.
  18. ↑ Ballart, Pere «Una reedición afortunada». Quimera: Revista de literatura, Nº 265, 2005, pàg. 6. ISSN: 0211-3325.
  19. ↑ Ballart, Pere «Evocación de Joan Ferraté». Quimera: Revista de literatura, Nº 263-264, 2005, pàg. 5-6. ISSN: 0211-3325.
  20. ↑ Ballart, Pere «Caballero de espumas: una introducción a la poesía de Antonio Carvajal». Quimera: Revista de literatura, Nº 261, 2005, pàg. 12-19. ISSN: 0211-3325.
  21. ↑ Ballart, Pere «Una elocuencia en cuestión, o el ethos contemporáneo del poeta». Signa: Revista de la Asociación Española de Semiótica, Nº 14, 2005, pàg. 73-104. ISSN: 1133-3634.
  22. ↑ Ballart, Pere «Carlos Edmundo de Orly: Música de lobo. Antología poética». Quimera: Revista de literatura, Nº 241, 2004, pàg. 64-65. ISSN: 0211-3325.
  23. ↑ Ballart, Pere «La ironía como (último) recurso». Quimera: Revista de literatura, Nº 232-233, 2003, pàg. 12-18. ISSN: 0211-3325.
  24. ↑ Ballart, Pere «Hereus de J. Alfred Prufrock: la filial catalana». Els Marges: revista de llengua i literatura, Nº. 71, 2002, pàg. 5-36. ISSN: 0210-0452.
  25. ↑ Ballart, Pere «Arte y método: el legado intelectual de Gabriel Ferrater». Letra internacional, Nº 77, 2002, pàg. 34-40. ISSN: 0213-4721.
  26. ↑ Ballart, Pere «El segle de text: Cents anys de crítica literària i les formes del comentari de text». Articles: Revista de didàctica de la llengua i de la literatura, Nº. 22, 2000 (Ejemplar dedicado a: El comentari text), pàg. 18-28. ISSN: 1133-9845.
  27. ↑ Ballart, Pere «L'analogia en el pensament líric». Enrahonar: Quaderns de filosofía, Nº 30, 1999, pàg. 11-24. ISSN: ISSN-e 2014-881X 0211-402X, ISSN-e 2014-881X.
  28. ↑ Ballart, Pere; Gomis Sanahuja, Lorenzo; Rico, Francisco; Valverde, José María «La ironía ha triunfado totalmente». El Ciervo: revista mensual de pensamiento y cultura, Nº. 527, 1995, pàg. 6-10. ISSN: 0045-6896.
  29. ↑ Ballart, Pere «Gabriel Ferrater y la poesía de la experiencia». Insula: revista de letras y ciencias humanas, Nº 523-524, 1990 (Ejemplar dedicado a: Escuela Barcelona), pàg. 41-42. ISSN: 0020-4536.
  30. ↑ Ballart, Pere. «Josep Carner: Preservación». A: Cien años de poesía: 53 poemas en catalán, gallego y vasco : estructuras poéticas, pautas críticas. Bern: Peter Lang, 2007, p. 27-35. ISBN 978-3-03910-765-0. 
  31. ↑ Ballart, Pere. «Entre estética y semiótica: unas notas sobre el marco». A: Sin fronteras : ensayos de literatura comparada en homenaje a Claudio Guillén. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 1999, p. 51-65. ISBN 84-7039-822-9. 
  32. ↑ Ballart, Pere. «La ironía o el conjuro de la ingenuidad: Moralidades, de Jaime Gil de Biedma'». A: Actas del Congreso "Jaime Gil de Biedma y su generación poética" : Vol. I: En el nombre de Jaime Gil de Biedma. [Zaragoza]: Gobierno de Aragon. Departamento de Educación y Cultura, 1996, p. 177-188. ISBN 84-7753-602-3. 
  33. ↑ Abellán, Joan; Julià, Enric; Ballart, Pere. Introducció a la teoria de la literatura. Manres: Angle, 1997. ISBN 84-88811-28-4. 
  34. ↑ Ballart, Pere. La figuración irónica en el discurso literario moderno: una aproximación retórica. Barceloan: Universitat Autònoma de Barcelona, 1992. ISBN 84-7929-140-0. 
  35. ↑ «Pere Ballart, premiado por un libro sobre la poesía actual». El Periódico, 20-11-2004.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Ballart_i_Fernández&oldid=32828446»