Pere Bové i Montseny

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Bové i Montseny
Biografia
Naixement 27 d'octubre de 1829
Catalunya Reus
Mort 16 de maig de 1901(1901-05-16) (als 71 anys)
Catalunya Barcelona
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de maig de 1869 – 2 de gener de 1871
Circumscripció Tarragona

6 de juny de 1873 – 4 de gener de 1874
Circumscripció Vendrell
Escut de Reus.svg  Alcalde de Reus
1869 – 1869
Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit Republicà Democràtic Federal
Modifica les dades a Wikidata

Pere Bové i Montseny (Reus, 27 d'octubre de 1829 - Barcelona 16 de maig de 1901) fou un enginyer i polític català[1]

Biografia[modifica]

D'ideologia republicana, participà en la revolució de 1854 a Madrid. Després tornà a Reus, on va ocupar diversos càrrecs a l'ajuntament, formà part de la Diputació de Tarragona i fou capità de la Milícia Nacional. El 1856 va ser deportat a Canàries. Participà activament en la revolució de 1868, membre de la Junta Revolucionària de Reus, va ser escollit Alcalde de l'Ajuntament popular de Reus el gener de 1869, i diputat a les eleccions generals espanyoles de 1869 pel districte de Tarragona, cosa que el feu dimitir d'alcalde. El seu successor, Antoni Soler i Clariana, va ser destituït el mateix 1869 pel governador quan declarà a Reus la República Federal, i va recuperar molt breument l'alcaldia, tot i que va seguir residint a Madrid, i ho deixà quan Josep Maria Pàmies Juncosa va ser elegit per l'alcaldia el mateix any 1869.[1] Des de Madrid, va encarregar a l'ajuntament reusenc la construcció d'una biblioteca pública, per a la qual n'havia obtingut autorització del Ministeri de Foment.[2] Posteriorment formà part del Comitè Republicà de Reus i membre dels Voluntaris de la Llibertat, i fou elegit diputat pel districte del Vendrell a les eleccions generals espanyoles de 1873.[1]

Després de la restauració borbònica abandonà la política i es dedicà a les empreses ferroviàries.[3] El 1880 es va traslladar a Barcelona on va obtenir una autorització per part de la Direcció General d'Obres Públiques per fer els estudis d'un ferrocarril econòmic que havia de sortir de Reus i, passant per Maspujols, l'Aleixar, Vilaplana, Alforja, Arbolí, Cornudella, Torroja, Bellmunt i el Masroig havia d'arribar a Móra la Nova. El diari Las Circunstancias recolzà la iniciativa, però no es va dur a terme.[4] El 1883 va crear amb Agustí Pujol i Conill l'empresa "Ferrocarril Económico de Olot a Gerona", que va rebre la concessió de la línia de ferrocarril d'Olot a Girona.[5] Al morir, el 1901, era enginyer del ferrocarril de Reus a Móra[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 141-142. 
  2. "Actes Municipals 1870" .12-IV-1870, p. 208. Arxiu Històric de Reus
  3. 3,0 3,1 Güell i Mercader, Josep «Pedro Bové». Las Circunstancias, 19-V-1901, pàg. 3.
  4. Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 217-218. ISBN 8460418499. 
  5. Línia d'Olot a Girona

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Jaume Aguadé Mestres
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1869
Succeït per:
Antoni Soler i Clariana