Pere Buxó i Domènech
 |
La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia. |
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 novembre 1916  Amer (Selva) |
| Mort | 30 desembre 1998 (82 anys) Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, compositor |
| Gènere | Sardana |
Pere Buxó Domènech, (Amer, 13 de novembre del 1916 - Amer, 30 de desembre del 1998) fou un músic, pianista i compositor de sardanes.[1][2]
Biografia[modifica]
Des de ben petit ja mostra interès per la música; amb el suport de la seva família, que en tot moment l'impulsa a tirar endavant aquesta afició, principalment per part de la seva mare, Úrsula.[3] Qui realment li obre les portes del món de la música és el mossèn Joan Serra Pujadas (organista de la parròquia d'Amer); així Pere Buxó als set anys entre en el cor Parroquial, on canta com a solista mostrant la seva veu de tible; també s'inicia en l'aprenentatge dels primers cursos de solfeig i de piano.[3]
Als catorze anys, el 1930, ingressa a l'acadèmia del mestre Francesc Civil Castellví de Girona, el qual el prepara per als exàmens del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on aconsegueix cada curs de piano les màximes qualificacions.[3] Als setze anys, el 13 de gener del 1933, mor la seva mare,[4][5]
Alhora cursa Història de la Música i Estètica Musical. Època en que el mestre Josep Barberà i Humbert és el director del Conservatori del Liceu de Barcelona.[3] Als vint anys, el 1936, en Pere Buxó acaba els cursos de piano i els dos de virtuosisme, amb la màxima qualificació d'excel·lent; (8 cursos: 6 de piano i 2 de virtuosisme).[3] Aquest mateix any ha de debutar com a concertista de piano a Figueres, però l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, li ho impedeix.[6]
Pere Buxó, amb vint anys, es va haver d'incorporar a l'exèrcit republicà. Primer és destinat a Madrid, després a València i finalment a Extremadura. Sempre està al front, fins que els seus coneixements musicals es donen a conèixer. Gràcies a la música pot deixar el front i dedicar-se a fer concerts per als oficials. Durant un any i mig s'instal·la en els dos barris més rics de Madrid: Rosales i Huellas. Alhora es dedica a fer concerts, i a recopilar i classificar tota mena de composicions musicals característiques d'aquelles zones. Llavors va a l'Escola d'Oficials on hi roman tres mesos; i d'aquí és enviat a Extremadura on acaba la guerra. Però després passa un mes en un camp de concentració, on pateix fam i misèria. Aquesta realitat cruel acaba definitivament el maig del 1939, quan en Pere el dia del Roser d'Amer, torna a casa de la seva família.[7]
Es casen de dol, degut a la mort del seu germà petit en Benet, mentre feia el servei militar, el mes de febrer a l'Hospital Militar de Barcelona, als vint-i-dos anys. La cerimònia del casament la celebren al santuari de La Salut (Sant Feliu de Pallerols) i de viatge de nuvis van a Barcelona.[8] Junts continuen amb el negoci del Cafè Buxó de la família (va tancar en la dècada de 1960). Loguen el local i hi ha una botiga de joguines i posteriorment una botiga de llars de foc.[7] En les dècades de 1940 i 1950 Buxó crea les primeres sardanes: Gràcia, Anant a la pesca, Font Picant, La Molinereta, Rosó, La Bergassada, etc.[3]
El 1951 crea i dirigeix la “Choral Estelense d'Amer, la qual actua fins a l'any 1962. Pren part en les festes d'Homenatge a la Vellesa, en les celebracions de la Pasqua cantant les tradicionals caramelles i en nombrosos actes del municipi, tan religiosos com profans. En la festa del diumenge 14 de novembre del 1954 a Adri, amb motiu de la inauguració i benedicció d'una imatge de la Verge de Fàtima, hi prengué part la Choral Estelense.[9] Durant la dècada de 1960 Pere Buxó té una moto de la marca Bultaco, la qual ven després d'un accident.[7]
La seva vida com a director i concertista acaba a la cobla–orquestra La Principal de Palafrugell, on actua només l'any 1975; i en el conjunt Els Trobadors del local Acapulco de Blanes.[10] Per la seva acadèmia, l'any 1975 ja hi havien passat més de 300 músics, repartits després en les millors orquestres.[11] Va formar en la mateixa acadèmia els components de l'orquestrina American Jazz, que actua els anys 1951-1952 i la cobla-orquestra Mundial que actua la temporada de 1952-53.[11]
Enregistraments musicals[modifica]
Pere Buxó Domènech té enregistrades les següents sardanes:
Referències[modifica]
- ↑ Pairó, Gisela. (1998). Pere Buxó. Músico y sardanista. Girona: La Vanguardia. Dijous 25 de Juny. Vivir en Girona. Pàgina 2.
- ↑ Puigdemont Oliveras, Josep. (2008). Amer, Dijous 1 de maig del 2008. XVI Aplec de la Sardana. Conté la biografia de Pere Buxó Domènech i diverses fotografies.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Anònim. (1950). El Mtro. Buxo. Girona: Carnet del Sardanista. Abril. Núm. 234. (1 pàgina).
- ↑ L'Autonomista. 19 de Gener del 1933. Pàgina 3.[Enllaç no actiu]
- ↑ Diario de Gerona de Avisos y Noticias. 19 de Gener del 1933. Pàgina 4.[Enllaç no actiu]
- ↑ Del Olmo Planella, Maria Dolors. (1985). Treball biogràfic. Músic i Compositor: Sr. Pere Buxó Domènech. Amer. (7 pàgines).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Caballé Virgili, Gemma. (1996). La música d'Amer. (Treball de recerca. Amer). Directora del treball: Rosor Rabassedas Pagès. (62 pàgines).
- ↑ Aymerich, Rosa; Martorell, Marta & Planella, Judit. (1991). Pere Buxó Domènech. 2n Magisteri Música. Amer. (8 pàgines).
- ↑ Anònim. (1954). La Virgen de Fátima en Adri. Girona: Los Sitios. Dimecres 10 de Novembre. Pàgina 3.
- ↑ Puigdemont Oliveras, Josep. (1985). Amer, Divendres 16 d'agost del 1985. Festa Major. Concert de música per a cobla (Cobla: La Principal de la Bisbal). Conté la biografia de Pere Buxó Domènech i la descripció de la glosa Amer en quatre temps.
- ↑ 11,0 11,1 Sagi. (1975). Amer. Sus músicos y compositores de sardanes. Girona: Los Sitios. Dimarts 1 de Juliol. Pàgina 11.
- ↑ 12,0 12,1 Cobla Ciutat de Girona. Sardanes a la vila d'Amer. Edicions Fonogràfiques JERCAR (Barcelona). 1990. (JSL. 116; Vinil).
- ↑ 13,0 13,1 Cobla Ciutat de Girona. Sardanes a la vila d'Amer. Edicions Fonogràfiques JERCAR (Barcelona). 1990. (JSC. 115; Cassette).
- ↑ 14,0 14,1 Cobla Principal de la Bisbal. Amer 1050 anys. Sardanes. Audiovisuals de Sarrià (Barcelona). 1999. (5.1684; CD).
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Anònim. (1950). El Mtro. Buxo. Girona: Carnet del Sardanista. Abril. Núm. 234. (1 pàgina).
- Pairó, Gisela. (1998). Pere Buxó. Músico y sardanista. Girona: La Vanguardia. Dijous 25 de Juny. Vivir en Girona. Pàgina 2.
- Generalitat de Catalunya; Departament d'Ensenyament. CEIP Gaspar de Queralt, Amer (La Selva). Sardanes. (1997). (27 folis).
- Puigdemont Oliveras, Josep. (1985). Amer, Divendres 16 d'agost del 1985. Festa Major. Concert de música per a cobla (Cobla: La Principal de la Bisbal). Conté la biografia de Pere Buxó Domènech i la descripció de la glosa Amer en quatre temps.
- Puigdemont Oliveras, Josep. (2008). Amer, Dijous 1 de maig del 2008. XVI Aplec de la Sardana. Conté la biografia de Pere Buxó Domènech i diverses fotografies.