Pere Buxó i Domènech

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Buxó Domènech
Pere Buxó Domènech.jpg
Retrat de Pere Buxó Domènech, anys 1980
Dades biogràfiques
Naixement 13 de novembre de 1916
Amer, Província de Girona
Mort 30 de desembre de 1998(1998-12-30) (als 82 anys)
Girona, Província de Girona
Es coneix per Músic, pianista i compositor de sardanes
Activitat professional
Ocupació Cafeter
Modifica dades a Wikidata

Pere Buxó Domènech, (Amer, La Selva, 13 de Novembre del 1916 - 30 de Desembre del 1998); músic, pianista i compositor de sardanes.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els avantpassats d’en Pere Buxó Domènech vivien al Mas Buxó del municipi de Sant Martí de Llémena. A finals del segle XIX, el seu avi, en Pere Buxó Roca (1859-1914) va a viure a Amer i obre el Cafè Buxó al carrer d’Avall amb la seva dona Maria Gimpera Carreras (1862-1914) de Sant Martí Vell amb la que tenen nou fills. El seu hereu, en Lluís Buxó Gimpera (1895-1964) continua amb el negoci del cafè i es casa amb l’Úrsula Domènech Padrosa (1893-1933) d’Amer i tenen tres fills: en Pere (1916-1998), en Salvador (1919-1997) i en Benet (1922-1945).[2]

En Pere Buxó Domènech neix el dia 13 de novembre del 1916 a Amer,[3] a la casa número 19 del carrer d’Avall, on va viure sempre.

De menut va al col·legi de monges i seguidament a l’escola de nens amb el mestre Joaquim Saurina Negre.[4]

Des de ben petit ja mostra interès per la música; recolzat per la seva família, que en tot moment l’impulsa a tirar endavant aquesta afició; principalment per part de la seva mare, l’Úrsula.[5]

Qui realment li obra les portes del món de la música és el mossèn Joan Serra Pujadas (organista de la parròquia d’Amer); així en Pere als 7 anys passa a formar part del Cor Parroquial on canta com a solista mostrant la seva veu de tible; i s’inicia en l’aprenentatge dels primers cursos de solfeig i de piano.[5]

El dia 27 de maig del 1928 (Diumenge de Pentecosta), a l’edat de 11 anys en Pere celebra la Comunió Solemne a l’Església Parroquial de Santa Maria d’Amer.[6]

Als catorze anys, el 1930, ingressa a l’acadèmia de l’il·lustre mestre Francesc Civil Castellví de Girona, el qual el prepara pels exàmens del Conservatori de Música de Barcelona, aconseguint en cada un dels cursos de piano les màximes qualificacions.[5] (Per anar a estudiar música a dita acadèmia, en Pere fa el viatge des d’Amer a Girona amb el tren).

A l’edat de 16 anys; el 13 de gener del 1933 se li mor la seva mare,[7] fet que el marca molt.[8][9][10]

El dia 1 de març del 1933, al Centre Republicà Federal d’Amer debuta la cobla- orquestra “La Catalana” (1933-36), i amb ella en Pere Buxó Domènech.[11]

Alhora cursa Història de la Música i Estètica Musical. Època en que el mestre Josep Barberà i Humbert és el director del Conservatori del Liceu de Barcelona.[5]

Als vint anys, el 1936, en Pere Buxó acaba els cursos de piano i els dos de virtuosisme, amb la màxima qualificació d’excel·lent; (8 cursos: 6 de piano i 2 de virtuosisme).[5]

Aquest mateix any ha de debutar com a concertista de piano a Figueres, però l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el priva de la seva gran il·lusió i desig.[12]

Guerra Civil Espanyola [13][modifica | modifica el codi]

En Pere al tenir 20 anys es va haver d’incorporar a l’exèrcit republicà. Primer és destinat a Madrid, després a València i finalment a Extremadura. Sempre està al front, fins que els seus coneixements musicals es donen a conèixer.

És precisament gràcies a la música que pot deixar el front i dedicar-se a donar concerts pels oficials. Durant un any i mig s’instal·la en els dos barris més rics de Madrid: Rosales i Huellas. Alhora es dedica a donar concerts, i a recopilar i classificar tota mena de composicions musicals característiques d’aquelles zones.

Llavors va a l’Escola d’Oficials on hi roman tres mesos; i d’aquí és enviat a Extremadura on acaba la guerra. Però per ell s’allarga un mes més, el que passa en un camp de concentració, on pateix fam i misèria.

Aquesta realitat cruel acaba definitivament el maig del 1939, quan en Pere el dia del Roser d’Amer, torna a casa de la seva família.

Després de la Guerra Civil Espanyola[modifica | modifica el codi]

Com molts de la seva generació, acabada la guerra, s’ha d’incorporar de nou a l’exèrcit, ara el dels vencedors, per fer el servei militar durant tres anys a les casernes de Girona, formant part de la banda del seu regiment.

A finals del 1939 s’incorpora a la cobla- orquestra “L’Às” d’Anglès, on toca el contrabaix i n’és el director. (Hi actua només aquest any).

Més tard, el 1942, en Pere Buxó funda i dirigeix la cobla- orquestra “Moderna” d’Amer [14](1942-1950). (Segons els cartells, des del 1947 fins al 1950 n’és el director).

(El 1951 la cobla- orquestra “Moderna” passa a dir-se “Gran Orquesta Moderna”; en Pere hi continua vinculat).

La Gràcia l’any 1943 després d’estar malalta escriu el poema El Agridulce i en Pere compon la música; per recordar aquells moments viscuts.

Casament[modifica | modifica el codi]

El 20 de setembre del 1945 en Pere Buxó Domènech es casa amb la Gràcia Roca Rosendo, d’Amer;[15] (del forn de pa “La Victòria de M. Roca”), qui ja de petita sentia una profunda admiració i estima cap a ell.

(Es casen de dol, degut a la mort del seu germà petit en Benet, mentre feia el servei militar, el mes de febrer a l’Hospital Militar de Barcelona, als 22 anys). La cerimònia del casament la celebren al santuari de La Salut (Sant Feliu de Pallerols) i de viatge de nuvis van a Barcelona.[16]

Junts continuen amb el negoci del Cafè Buxó. (Tancat els anys 60). Al tancar el Cafè Buxó lloguen el local i hi ha una botiga de joguines i posteriorment una botiga de llars de foc.[17]

El 1947 neix el seu fill Lluís (1947-1983), amb una greu malaltia mental.[cal citació]

És en els anys quaranta i cinquanta quan en Pere crea les primeres sardanes: Gràcia, Anant a la pesca, Font Picant, La Molinereta, Rosó, La Bergassada, etc.[5]

L’any 1949, al novembre, Amer celebra la Festa del Mil·lenari de la consagració de l’església parroquial; en aquest acte la cobla- orquestra “Moderna” estrena la sardana La Bergassada de Pere Buxó Domènech, composta a propòsit.[18]

El 1951 crea i dirigeix la “Choral Estelense” d’Amer,[19] la qual actua fins l’any 1962.[20] Pren part en les festes d’Homenatge a la Vellesa, en les celebracions de la Pasqua cantant les tradicionals Caramelles i en nombrosos actes del municipi, tan religiosos com profans. Cal recordar la festa del diumenge 14 de novembre del 1954 a Adri amb motiu de la inauguració i benedicció d’una imatge de la Verge de Fàtima, on prengué part la “Choral Estelense”.[21]

El 1954 neix la seva filla Maria Rosa (1954-2009), qui es casa amb en Brauli i tenen tres fills: els tres néts d’en Pere Buxó Domènech.[cal citació]

Durant els anys 60 en Pere té una moto de la marca Bultaco, la qual ven després d’un accident.[22]

El 1964 mor el seu pare, en Lluís Buxó Gimpera.[23]

A mitjans dels anys 70 forma part de l’Agrupació Musical Amerenca,[24] reunida pel Mossèn Enric Costa Dorca.

La seva vida com a director i concertista acaba a la cobla- orquestra “La Principal de Palafrugell” on hi actua només l’any 1975; i en el conjunt “Els Trobadors” del local Acapulco de Blanes.[25]

L’any 1982 mor la seva tia Rosa Buxó Gimpera,[26] a qui en Pere l’aprecia com si fos la seva mare.

A la Festa Major d’Amer de l’any 1985, el dia 16 d’agost es fa el concert de música per a cobla. S’estrena la glossa Amer de Pere Buxó Domènech, per “La Principal de la Bisbal”. Aquesta glossa està formada per quatre temps: Pau en el Monestir, Ballet, La Processó dels Dolors i Festa Major.[27]

A Amer, el març de l’any 1988 es celebra la festa de reconstrucció del campanar de l’església, amb una gran vetllada musical. Pere Buxó Domènech és l’últim d’aquest concert, i interpreta al piano la Rapsòdia in blue de George Gershwin i per finalitzar aquest acte l’arranjament fet per ell de El cant dels ocells.[28]

Per celebrar les Noces d’Or (50 anys de casats; 1945-1995), en Pere compon la sardana Enamorats. B i la dedica a la seva esposa Gràcia.

El 1997 mor el seu germà, en Salvador.

El diumenge 13 de desembre del 1998, en el I Aniversari de la Penya Blaugrana d’Amer, la cobla “La Bisbal Jove” estrena la sardana Cant del Barça de Pere Buxó Domènech.[29]

En Pere Buxó Domènech mor el dia 30 de desembre del 1998 a Girona, a l’edat de 82 anys.

La Gràcia Roca Rosendo, la seva dona, mor el dia 1 de desembre del 2007 a Girona, a l’edat de 89 anys.

Fou homenatjat en diverses ocasions; per part de l’Agrupació Sardanista d’Amer, per l’Ajuntament d’Amer[30][31] i per la Penya Blaugrana d’Amer.[29]

Cal destacar l’exposició realitzada per Josep Puigdemont Oliveras al Museu Etnològic d’Amer, del 7 de novembre al 14 de desembre del 2008; titulada “Goig i dolor de la vida del pianista Pere Buxó” (Coincidint amb els deu anys de la mort de Pere Buxó Domènech).[32]

Ensenyament (Acadèmia de Música Buxó)[33][modifica | modifica el codi]

La gran vocació d’en Pere és l’ensenyament de la música, tasca que inicia abans de la Guerra Civil.

Per la seva Acadèmia l'any 1975 ja hi havien passat més de 300 músics, repartits ara en les millors orquestres.[34]

Va formar en la mateixa l’orquestrina “American Jazz” que actua els anys 1951-52 i la cobla-orquestra “Mundial” que actua la temporada de 1952-53.[34]

Amb els seus alumnes és un home molt exigent; però sempre tenint en compte les capacitats de cada un d’ells.

Obra musical [35][modifica | modifica el codi]

S’inicia en l’aprenentatge de la música a partir dels grans genis.

En Pere es deleix amb Chopin (el seu preferit); igualment es fascina amb les sonates de Beethoven (per exemple la Patètica); elogia a Bach; i entre molts d’altres destaca autors com Granados i Albéniz.

Valora sobretot la música de la seva època que considera més melòdica, romàntica i perdurable que l’actual.

Les produccions musicals de Pere Buxó Domènech són de diferents estils; entre les que predominen les sardanes.

La seva obra musical es compon de: 59 sardanes, 49 composicions diverses, a part d’arranjaments.

Segons en Pere, la millor de les seves obres és Plors i rialles; tot i que té especial estima a la seva primera sardana Gràcia.

Solia compondre les sardanes primer per a piano i seguidament pels instruments de la cobla. Així, de cada sardana té el piano, la partitura i les particel·les.

Sardanes [36][modifica | modifica el codi]

Va compondre 59 sardanes:

  • 1- A l’Àfrica minyons
  • 2- Amer al cor
  • 3- Anant a la pesca. (A)
  • 4- Anant a la pesca. (B)
  • 5- Atrevida
  • 6- Avi!! Cuit-tat
  • 7- Cant del Barça
  • 8- Cants a l’estimada
  • 9- Capritxosa
  • 10- Choral Estelense
  • 11- Clamoreig
  • 12- D’on sou vós? d’Amer
  • 13- Dansaires amerencs
  • 14- El monestir d’Amer
  • 15- El vell rellotge
  • 16- Els tres néts
  • 17- En Joan Català
  • 18- En Joan i la Quimeta
  • 19- En Santi de la tenora
  • 20- Enamorats. (A)
  • 21- Enamorats. (B)
  • 22- Esclat de joia
  • 23- Estela
  • 24- Festa del campanar
  • 25- Festa pagerola
  • 26- Font d’en Fàbrega
  • 27- Font Picant
  • 28- Fraternitat
  • 29- Gràcia
  • 30- Joia Catalana
  • 31- L’Alex i en Raimon
  • 32- L’anella de les fades
  • 33- L’Aplec d’Amer
  • 34- La Bergassada
  • 35- La dels aucells
  • 36- La dels petons
  • 37- La Festa de les Albergínies
  • 38- La Mare de Déu d’agost
  • 39- La meva joia
  • 40- La Molinereta
  • 41- La sardana d’en Marxant
  • 42- Magda
  • 43- Maria Gràcia
  • 44- Mas Guinardó
  • 45- Nit d’enyorança
  • 46- Pensant amb tu
  • 47- Per tu, pastora
  • 48- Plors i rialles
  • 49- Presumida
  • 50- Reis d’Orient
  • 51- Rosó
  • 52- Si pots xiula!
  • 53- Solivent
  • 54- Un esqueix de cel
  • 55- Sense títol Nº 1
  • 56- Sense títol Nº 2
  • 57- Sense títol Nº 3
  • 58- Sense títol Nº 4
  • 59- Sense títol Nº 5

Obra diversa [37][modifica | modifica el codi]

Va compondre 49 obres musicals de diferents estils.

  • 1- A la Verge dels Dolors
  • 2- Al despertar...
  • 3- Amer
  • 4- Amorosament
  • 5- Anoche fué
  • 6- Ave Maria
  • 7- Com t'estimo Tresor!!!
  • 8- Deixeu-me ésser lliure
  • 9- Déu vos salve Maria
  • 10- Divendres dels Dolors
  • 11- Dorm estimada
  • 12- El Agridulce
  • 13- El carro del Sol
  • 14- Entre el Bou i la Mula
  • 15- Eterno Amor
  • 16- Fantasie Op. 1
  • 17- Felicitat
  • 18- Goigs a la Verge dels Dolors
  • 19- Gràcia
  • 20- Hasta el fin
  • 21- Himne de la "Societat Choral Estelense"
  • 22- Iaia, ¿ballem?
  • 23- Invocazione
  • 24- Jo
  • 25- La llar
  • 26- Mares lejanos...
  • 27- Maria Gràcia
  • 28- Marxa fúnebre
  • 29- Mi 1ª Sonatina
  • 30- Minuetto
  • 31- Oh mi amor!
  • 32- Ojos de mi amor
  • 33- Polka
  • 34- Promesa feliz
  • 35- ¿Quién soy yo?
  • 36- Recordant Mallorca
  • 37- Sis petits estudis
  • 38- Somni
  • 39- Sueño
  • 40- Sueño en la Pampa
  • 41- T'estimo tant!!!
  • 42- Tempestat llunyana
  • 43- Tres grandes vaqueros
  • 44- Tú. (Bello ideal)
  • 45- Vals triste
  • 46- ¿Valses?
  • 47- Vaquero enamorado
  • 48- Villancico Nº1
  • 49- Villancico Nº2

Enregistraments musicals[modifica | modifica el codi]

Pere Buxó Domènech té enregistrades les següents sardanes:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fuentes Buxó, Alex. (2015) Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). 402 pp.
  2. Exposició: Amer, Del 7 de Novembre al 14 de Desembre del 2008. Museu Etnològic d’Amer. Col·lecció Lluís Sidera. Títol: “Goig i dolor de la vida del pianista Pere Buixó”. (Josep Puigdemont Oliveras).
  3. Registre Civil d'Amer. Naixements. Pere Buxó Domènech. 13-XI-1916 (Tom 22. Full 190).
  4. Fuentes Buxó, Alex. (2015). Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). Fotografies escolars, pàgines: 364-365, 367-369.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Anònim. (1950). El Mtro. Buxo. Girona: Carnet del Sardanista. Abril. Núm. 234. (1 pàgina).
  6. Fulla Parroquial del Bisbat de Girona. Any IV. 27 de maig de 1928. Núm. 183.
  7. Registre Civil d'Amer. Defuncions. Úrsula Domènech Padrosa. 13-I-1933 (Tom 25. Full 28).
  8. Fuentes Buxó, Alex. (2015) Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). Pàgina 16.
  9. L'Autonomista. 19 de Gener del 1933. Pàgina 3.
  10. Diario de Gerona de Avisos y Noticias. 19 de Gener del 1933. Pàgina 4.
  11. Cartell: Amer, Dimecres 1 de Març del 1933. Debut de "La Catalana".
  12. Del Olmo Planella, Maria Dolors. (1985). Treball biogràfic. Músic i Compositor: Sr. Pere Buxó Domènech. Amer. (7 pàgines).
  13. Fuentes Buxó, Alex. (2015) Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). Página 17.
  14. Programa: Cobla-Orquesta-Jazz "Moderna". Amer. Temporada 1942-1943.
  15. Registre Civil d'Amer. Matrimonis. Pere Buxó Domènech i Gràcia Roca Rosendo. 20-IX-1945 (Tom 18. Full 76). Acta de matrimoni Nº 138.
  16. Fuentes Buxó, Alex. (2015) Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). Pàgina 18.
  17. Fuentes Buxó, Alex. (2015) Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). Página 18.
  18. Programa: Amer, Novembre del 1949. Programa d'estrena de la Sardana La Bergassada de Pere Buxó Domènech, per la cobla Moderna a la Festa del Mil·lenari d'Amer. (1 pàgina).
  19. Programa: Amer, Dissabte i Diumenge 13 de Maig del 1951. Fiesta de Homenaje a la Vejez. 1a actuació de la Societat Choral Estelense.
  20. Programa: Amer, Pasqua 1962. (Dissabte 28 d'Abril del 1962). Sociedad Choral Estelense. Lletres de les cançons.
  21. Anònim. (1954). La Virgen de Fátima en Adri. Girona: Los Sitios. Dimecres 10 de Novembre. Pàgina 3.
  22. Fuentes Buxó, Alex. (2015) Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). Pàgina 19.
  23. Registre Civil d'Amer. Defuncions. Lluís Buxó Gimpera. 18-VII-1964 (Tom 33. Full 124).
  24. Programa: Amer, 1a Castanyada popular 1975. (Dissabte 8 i Diumenge 9 de Novembre). Inauguració del Monument al Músic de l'escultor Piculives (Josep Bosch Puy). Homenatge a tots els músics amerencs.
  25. Puigdemont Oliveras, Josep. (1985). Amer, Divendres 16 d'Agost del 1985. Festa Major. Concert de música per a cobla (Cobla: La Principal de la Bisbal). Conté la biografia de Pere Buxó Domènech i la descripció de la glosa Amer en quatre temps.
  26. Registre Civil d'Amer. Defuncions. Rosa Buxó Gimpera. 4-X-1982 (Tom 35. Full 48).
  27. Programa: Amer, Divendres 16 d'Agost del 1985. Festa Major. Concert de música per a cobla. (Cobla: La Principal de la Bisbal).
  28. Programa: Amer, Març del 1988. Festa de reconstrucció del campanar. Gran vetllada musical.
  29. 29,0 29,1 Programa: Amer, Divendres 11 i Diumenge 13 de Desembre del 1998. I Aniversari de la Penya Blaugrana d'Amer.
  30. Programa: Amer, Dissabte 1 de Maig del 1999. VII Aplec de la Sardana. (Aplec d'homenatge a la memòria del mestre Pere Buxó).
  31. Programa: Amer, Dissabte 16 d'Agost del 2008. XXVIII Concert de música per a cobla. (Dedicat al mestre Pere Buxó Domènech). (Cobla: La Principal de la Bisbal).
  32. Programa: Amer, Del 7 de Novembre al 14 de Desembre del 2008. Museu Etnològic d’Amer. Col·lecció Lluís Sidera. Exposició: “Goig i dolor de la vida del pianista Pere Buixó”. (Josep Puigdemont Oliveras).
  33. Programa: Academía de Música Buxó. Lecciones particulares de Solfeo, Teoría, Canto, Piano, etc. (Calle Generalísimo Franco, 23). Amer (Gerona). Posterior al 1939.
  34. 34,0 34,1 Sagi. (1975). Amer. Sus músicos y compositores de sardanes. Girona: Los Sitios. Dimarts 1 de Juliol. Pàgina 11.
  35. Fuentes Buxó, Alex. (2015). Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). 402 pp.
  36. Fuentes Buxó, Alex. (2015). Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). Pàgina 33.
  37. Fuentes Buxó, Alex. (2015). Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). Pàgina 64.
  38. 38,0 38,1 Cobla Ciutat de Girona. Sardanes a la vila d'Amer. Edicions Fonogràfiques JERCAR (Barcelona). 1990. (JSC. 116; Vinil).
  39. 39,0 39,1 Cobla Ciutat de Girona. Sardanes a la vila d'Amer. Edicions Fonogràfiques JERCAR (Barcelona). 1990. (JSC. 115; Cassette).
  40. 40,0 40,1 Cobla Principal de la Bisbal. Amer 1050 anys. Sardanes. Audiovisuals de Sarrià (Barcelona). 1999. (5.1684; CD).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fuentes Buxó, Alex. (2015). Descripció del fons de Pere Buxó Domènech (Amer, Girona 1916-1998); músic, pianista i compositor de sardanes. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. (Treballs fi de Màster i de postgrau). 402 pp.
  • Caballé Virgili, Gemma. (1996). La música d’Amer. (Treball de recerca. Amer). Directora del treball: Rosor Rabassedas Pagès. (62 pàgines).
  • Del Olmo Planella, Maria Dolors. (Curs 1989-1990). Treball biogràfic. Músic i Compositor: Sr. Pere Buxó Domènech. Magisteri. Amer. (7 pàgines).
  • Aymerich, Rosa; Martorell, Marta & Planella, Judit. (1991). Pere Buxó Domènech. 2n Magisteri Música. Amer. (8 pàgines).
  • Anònim. (1950). El Mtro. Buxo. Girona: Carnet del Sardanista. Abril. Núm. 234. (1 pàgina).
  • Sagi. (1975). Amer. Sus músicos y compositores de sardanes. Girona: Los Sitios. Dimarts 1 de Juliol. Pàgina 11.
  • Pairó, Gisela. (1998). Pere Buxó. Músico y sardanista. Girona: La Vanguardia. Dijous 25 de Juny. Vivir en Girona. Pàgina 2.
  • Generalitat de Catalunya; Departament d’Ensenyament. CEIP Gaspar de Queralt, Amer (La Selva). Sardanes. (1997). (27 folis).
  • Anònim. (1954). La Virgen de Fátima en Adri. Girona: Los Sitios. Dimecres 10 de Novembre. Pàgina 3.
  • Puigdemont Oliveras, Josep. (1985). Amer, Divendres 16 d'Agost del 1985. Festa Major. Concert de música per a cobla (Cobla: La Principal de la Bisbal). Conté la biografia de Pere Buxó Domènech i la descripció de la glosa Amer en quatre temps.
  • Puigdemont Oliveras, Josep. (2008). Amer, Dijous 1 de Maig del 2008. XVI Aplec de la Sardana. Conté la biografia de Pere Buxó Domènech i diverses fotografies.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]