Pere Buxó i Domènech

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Buxó i Domènech
Pere Buxó Domènech.jpg
(dècada del 1980) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Amer (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1998 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMúsic i compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Pere Buxó Domènech, (Amer, 13 de novembre del 1916 - Amer, 30 de desembre del 1998) fou un músic, pianista i compositor de sardanes.[cal citació]

Biografia[modifica]

Els avantpassats d'en Pere Buxó Domènech vivien al Mas Buxó del municipi de Sant Martí de Llémena. A finals del segle xix, el seu avi, en Pere Buxó Roca (1859-1914) va a viure a Amer i obre el Cafè Buxó al carrer d'Avall amb la seva dona Maria Gimpera Carreras (1862-1914) de Sant Martí Vell amb la que tenen nou fills. El seu hereu, en Lluís Buxó Gimpera (1895-1964) continua amb el negoci del cafè i es casa amb l'Úrsula Domènech Padrosa (1893-1933) d'Amer i tenen tres fills: en Pere (1916-1998), en Salvador (1919-1997) i en Benet (1922-1945).[1]

Des de ben petit ja mostra interès per la música; recolzat per la seva família, que en tot moment l'impulsa a tirar endavant aquesta afició; principalment per part de la seva mare, l'Úrsula.[2] Qui realment li obre les portes del món de la música és el mossèn Joan Serra Pujadas (organista de la parròquia d'Amer); així en Pere als 7 anys passa a formar part del Cor Parroquial on canta com a solista mostrant la seva veu de tible; i s'inicia en l'aprenentatge dels primers cursos de solfeig i de piano.[2] A l'edat d'onze anys, Pere celebra la Comunió Solemne a l'Església Parroquial de Santa Maria d'Amer.[3]

Als catorze anys, el 1930, ingressa a l'acadèmia de l'il·lustre mestre Francesc Civil Castellví de Girona, el qual el prepara pels exàmens del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, aconseguint en cada un dels cursos de piano les màximes qualificacions.[2] A l'edat de 16 anys; el 13 de gener del 1933 se li mor la seva mare,[4][5][6]

Alhora cursa Història de la Música i Estètica Musical. Època en que el mestre Josep Barberà i Humbert és el director del Conservatori del Liceu de Barcelona.[2] Als vint anys, el 1936, en Pere Buxó acaba els cursos de piano i els dos de virtuosisme, amb la màxima qualificació d'excel·lent; (8 cursos: 6 de piano i 2 de virtuosisme).[2] Aquest mateix any ha de debutar com a concertista de piano a Figueres, però l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, el priva de la seva gran il·lusió i desig.[7]

En Pere al tenir 20 anys es va haver d'incorporar a l'exèrcit republicà. Primer és destinat a Madrid, després a València i finalment a Extremadura. Sempre està al front, fins que els seus coneixements musicals es donen a conèixer. És precisament gràcies a la música que pot deixar el front i dedicar-se a donar concerts pels oficials. Durant un any i mig s'instal·la en els dos barris més rics de Madrid: Rosales i Huellas. Alhora es dedica a donar concerts, i a recopilar i classificar tota mena de composicions musicals característiques d'aquelles zones. Llavors va a l'Escola d'Oficials on hi roman tres mesos; i d'aquí és enviat a Extremadura on acaba la guerra. Però per ell s'allarga un mes més, el que passa en un camp de concentració, on pateix fam i misèria. Aquesta realitat cruel acaba definitivament el maig del 1939, quan en Pere el dia del Roser d'Amer, torna a casa de la seva família.[cal citació]

Es casen de dol, degut a la mort del seu germà petit en Benet, mentre feia el servei militar, el mes de febrer a l'Hospital Militar de Barcelona, als 22 anys. La cerimònia del casament la celebren al santuari de La Salut (Sant Feliu de Pallerols) i de viatge de nuvis van a Barcelona.[cal citació] Junts continuen amb el negoci del Cafè Buxó. (Tancat els anys 60). Al tancar el Cafè Buxó lloguen el local i hi ha una botiga de joguines i posteriorment una botiga de llars de foc.[cal citació] És en els anys quaranta i cinquanta quan en Pere crea les primeres sardanes: Gràcia, Anant a la pesca, Font Picant, La Molinereta, Rosó, La Bergassada, etc.[2]

El 1951 crea i dirigeix la “Choral Estelense” d'Amer, la qual actua fins a l'any 1962. Pren part en les festes d'Homenatge a la Vellesa, en les celebracions de la Pasqua cantant les tradicionals Caramelles i en nombrosos actes del municipi, tan religiosos com profans. Cal recordar la festa del diumenge 14 de novembre del 1954 a Adri amb motiu de la inauguració i benedicció d'una imatge de la Verge de Fàtima, on prengué part la “Choral Estelense”.[8] Durant els anys 60 en Pere té una moto de la marca Bultaco, la qual ven després d'un accident.[cal citació]

La seva vida com a director i concertista acaba a la cobla- orquestra “La Principal de Palafrugell” on hi actua només l'any 1975; i en el conjunt “Els Trobadors” del local Acapulco de Blanes.[9]

Per la seva acadèmia l'any 1975 ja hi havien passat més de 300 músics, repartits ara en les millors orquestres.[10] Va formar en la mateixa l'orquestrina “American Jazz” que actua els anys 1951-52 i la cobla-orquestra “Mundial” que actua la temporada de 1952-53.[10]

Obra diversa [cal citació][modifica]

Va compondre 49 obres musicals de diferents estils.

  • 1- A la Verge dels Dolors
  • 2- Al despertar...
  • 3- Amer
  • 4- Amorosament
  • 5- Anoche fué
  • 6- Ave Maria
  • 7- Com t'estimo Tresor!!!
  • 8- Deixeu-me ésser lliure
  • 9- Déu vos salve Maria
  • 10- Divendres dels Dolors
  • 11- Dorm estimada
  • 12- El Agridulce
  • 13- El carro del Sol
  • 14- Entre el Bou i la Mula
  • 15- Eterno Amor
  • 16- Fantasie Op. 1
  • 17- Felicitat
  • 18- Goigs a la Verge dels Dolors
  • 19- Gràcia
  • 20- Hasta el fin
  • 21- Himne de la "Societat Choral Estelense"
  • 22- Iaia, ¿ballem?
  • 23- Invocazione
  • 24- Jo
  • 25- La llar
  • 26- Mares lejanos...
  • 27- Maria Gràcia
  • 28- Marxa fúnebre
  • 29- Mi 1ª Sonatina
  • 30- Minuetto
  • 31- Oh mi amor!
  • 32- Ojos de mi amor
  • 33- Polka
  • 34- Promesa feliz
  • 35- ¿Quién soy yo?
  • 36- Recordant Mallorca
  • 37- Sis petits estudis
  • 38- Somni
  • 39- Sueño
  • 40- Sueño en la Pampa
  • 41- T'estimo tant!!!
  • 42- Tempestat llunyana
  • 43- Tres grandes vaqueros
  • 44- Tú. (Bello ideal)
  • 45- Vals triste
  • 46- ¿Valses?
  • 47- Vaquero enamorado
  • 48- Villancico Nº1
  • 49- Villancico Nº2

Enregistraments musicals[modifica]

Pere Buxó Domènech té enregistrades les següents sardanes:

Referències[modifica]

  1. Exposició: Amer, Del 7 de Novembre al 14 de Desembre del 2008. Museu Etnològic d'Amer. Col·lecció Lluís Sidera. Títol: “Goig i dolor de la vida del pianista Pere Buixó”. (Josep Puigdemont Oliveras).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Anònim. (1950). El Mtro. Buxo. Girona: Carnet del Sardanista. Abril. Núm. 234. (1 pàgina).
  3. Fulla Parroquial del Bisbat de Girona. Any IV. 27 de maig de 1928. Núm. 183.
  4. Registre Civil d'Amer. Defuncions. Úrsula Domènech Padrosa. 13-I-1933 (Tom 25. Full 28)
  5. L'Autonomista. 19 de Gener del 1933. Pàgina 3.
  6. Diario de Gerona de Avisos y Noticias. 19 de Gener del 1933. Pàgina 4.
  7. Del Olmo Planella, Maria Dolors. (1985). Treball biogràfic. Músic i Compositor: Sr. Pere Buxó Domènech. Amer. (7 pàgines).
  8. Anònim. (1954). La Virgen de Fátima en Adri. Girona: Los Sitios. Dimecres 10 de Novembre. Pàgina 3.
  9. Puigdemont Oliveras, Josep. (1985). Amer, Divendres 16 d'agost del 1985. Festa Major. Concert de música per a cobla (Cobla: La Principal de la Bisbal). Conté la biografia de Pere Buxó Domènech i la descripció de la glosa Amer en quatre temps.
  10. 10,0 10,1 Sagi. (1975). Amer. Sus músicos y compositores de sardanes. Girona: Los Sitios. Dimarts 1 de Juliol. Pàgina 11.
  11. 11,0 11,1 Cobla Ciutat de Girona. Sardanes a la vila d'Amer. Edicions Fonogràfiques JERCAR (Barcelona). 1990. (JSC. 116; Vinil).
  12. 12,0 12,1 Cobla Ciutat de Girona. Sardanes a la vila d'Amer. Edicions Fonogràfiques JERCAR (Barcelona). 1990. (JSC. 115; Cassette).
  13. 13,0 13,1 Cobla Principal de la Bisbal. Amer 1050 anys. Sardanes. Audiovisuals de Sarrià (Barcelona). 1999. (5.1684; CD).

Bibliografia[modifica]

  • Caballé Virgili, Gemma. (1996). La música d'Amer. (Treball de recerca. Amer). Directora del treball: Rosor Rabassedas Pagès. (62 pàgines).
  • Del Olmo Planella, Maria Dolors. (Curs 1989-1990). Treball biogràfic. Músic i Compositor: Sr. Pere Buxó Domènech. Magisteri. Amer. (7 pàgines).
  • Aymerich, Rosa; Martorell, Marta & Planella, Judit. (1991). Pere Buxó Domènech. 2n Magisteri Música. Amer. (8 pàgines).
  • Anònim. (1950). El Mtro. Buxo. Girona: Carnet del Sardanista. Abril. Núm. 234. (1 pàgina).
  • Sagi. (1975). Amer. Sus músicos y compositores de sardanes. Girona: Los Sitios. Dimarts 1 de Juliol. Pàgina 11.
  • Pairó, Gisela. (1998). Pere Buxó. Músico y sardanista. Girona: La Vanguardia. Dijous 25 de Juny. Vivir en Girona. Pàgina 2.
  • Generalitat de Catalunya; Departament d'Ensenyament. CEIP Gaspar de Queralt, Amer (La Selva). Sardanes. (1997). (27 folis).
  • Anònim. (1954). La Virgen de Fátima en Adri. Girona: Los Sitios. Dimecres 10 de Novembre. Pàgina 3.
  • Puigdemont Oliveras, Josep. (1985). Amer, Divendres 16 d'agost del 1985. Festa Major. Concert de música per a cobla (Cobla: La Principal de la Bisbal). Conté la biografia de Pere Buxó Domènech i la descripció de la glosa Amer en quatre temps.
  • Puigdemont Oliveras, Josep. (2008). Amer, Dijous 1 de maig del 2008. XVI Aplec de la Sardana. Conté la biografia de Pere Buxó Domènech i diverses fotografies.

Enllaços externs[modifica]