Pere Caner i Estrany

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Caner i Estrany
Pere Caner i Estrany - Portrait.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 23 de juliol de 1922
Calonge, Baix Empordà
Mort 18 de juny de 1982(1982-06-18) (als 59 anys)
Calonge
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Es coneix per Els seus estudis d'història local
Activitat professional
Ocupació mestre, escriptor, historiador i arqueòleg, polític
Dades familiars
Cònjuge Dolors Hubach i Vilarrodà
Modifica dades a Wikidata

Pere Caner i Estrany (Calonge, 23 de juliol de 1922- Calonge, 18 de juny de 1982) era un mestre, escriptor, historiador i arqueòleg que es va especialitzar en la història del Baix Empordà en general i del municipi de Calonge en particular.[1] Des de les primeres eleccions municipals del 1979 fins a la seva mort va ser assessor per a la defensa del patrimoni.[2]

El 17 de febrer del 1958 va casar-se a l'església parroquial de Santa Cecília de Molló amb Dolors Hubach i Vilarrodà. Els testimonis dels nuvis van ser els seus amics Tomàs Echevarria i Cabrera i Lluís Vilar i Subirana.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Placa commemorativa a la seva casa natal al Carrer Major

Pere Caner i Estrany va néixer el 1922 a Calonge. Al 29 de març de 1950 va obtenir el diploma de mestre i va començar a ensenyar a l'escola de Calonge.[4] Víctima del franquisme, no va poder continuar exercint de mestre i treballà en l'oficina d'una empresa de construcció de Sant Antoni.[2]

Segons Cati Jiménez i Vila, Pere Caner era «un gran catalanista, que defensava la llengua i la llibertat d'expressió, la nostra cultura, les arrels i lluitava per enaltir i protegir el patrimoni de Calonge que, per a ell era una part molt important de Catalunya.» «Pere Caner era, sens cap mena de dubte, una persona molt especial, fet que el convertia en un líder en molts aspectes. Posseïa una curiositat universal que contagiava als que l’envoltaven, despertant-los  l’interès per totes les coses, fins i tot per les més petites, a les quals ell sabia donar  la importància que  tenien en el seu punt just. Els seus amics  compartien amb ell les mateixes aficions i el jovent s’hi afegia  perquè els agradava escoltar-lo i s’interessaven en el que ell feia.

Recorrien cada indret, cada font, cada rierol envoltat de natura i recollien i guardaven tots els vestigis del passat que hi descobrien i mentre recorrien la Vall de Calonge,  aprenien a respectar la natura dels indrets que trepitjaven i a estimar cada vegada més la seva terra. Perquè en Pere també va ésser un gran mestre,que no imposava mai el seu criteri, sinó que donava als seus alumnes la llibertat de prendre individualment les seves pròpies decisions. Va treballar incansablement i ens va deixar tot un munt de documents escrits que quedaran a la història.»

Era un home literat de conviccions nacionalistes i democràtiques. L'infame Tribunal d'Ordre Públic franquista va perseguir-lo i empresonar-lo per delictes d'opinió.[5][2][6]

Com estudiós va fer l'inventari del patrimoni natural i històric del seu poble. S'interessava a tot: la història de les cases nobles i menudes, dels mesters, de la natura. Lluitava per a la protecció del patrimoni. No només s'interessava a la història, però també a l'evolució vers la modernitat i les fenòmens nous, com demostra, per exemple el seu article del 1962 sobre l'antiga discoteca del Camping Cala Gogo, que aleshores es deia Camping Mediterráneo, al qual mostra una obertura d'esperit encara rara a la fi de l'època franquista: «És disbauxa? És divertiment una mica picant? Són elements d'una època i hem de seguir el corrent? Fidelitat a la moda és l'eslògan. Però, és bona moral? No m'hi trenco el cap. És legalment tolerat.»[7]

El 1947 va ajudar a obrir, amb tota la colla del museu, el Museu Folklòric de les Gavarres.[8] El 1957 va ser designat Delegat a Calonge per la Direcció General d'Excavacions Arqueològiques.[9] El 1958 guanyà el segon premi en la categoria de Reportatge en el V Certàmen Literari de Palamós, mercès al treball «Seguint la ruta de Jaume I».[10]

El 1980 va fundar Centre d'Estudis Calongins Colònico on fou nomenat secretari. Va morir el 1982 en tenir moltes obres ja no publicades.

Reconeixement[modifica | modifica el codi]

Obra[modifica | modifica el codi]

Va contribuir a tantes revistes, com La Veu de Calonge, Proa de Palamós,[13] Canigó, El Correu Català, Turista, els Annals Gironins de l'Institut d'Estudis Gironins i moltes més. A continuació, es dona una llista força incompleta de les seves publicacions més notables:

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • La vall de Calonge, 1983.  il·lustració de la portada per Jacint Morera i Pujals
  • La terra i l'esperit
  • El món vivent (1971)
  • Èpoques i figures, Calonge, Colònico, 2007, 238 pàgines

Articles[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pere Caner i Estrany». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Molla, Joan «Pere Caner, de Calonge, Activista cultural i resistent polític» (pdf). Revista de Girona, Nº 245, 2007, pàg. 49-51.
  3. Vilar i Massó, 2007, p. 54-55.
  4. «Facsimile del diploma de mestre de Pere Caner»
  5. Tébar, Javier (coord.). «La ciutadania catalana jutjada i sentenciada per TOP». A: TOPCAT 1963-1977: l'antifranquisme català davant el Tribunal de Orden Público. Barcelona: Comissions Obreres de Catalunya, 2010, p. 37. 
  6. Clara i Resplandis, Josep «Gironins davant el TOP: el cas de Pere Caner». Estudis del Baix Empordà, 1998, pàgines 235-248.
  7. «Camping Mediterráneo», Proa, agost 1962, citat en: «Història, els nostres inicis» amb una introducció d'Albert Vilar
  8. «Calonge». Los Sitios de Gerona, 05-04-1950.
  9. «Calonge». Los Sitios de Gerona, 28-06-1958.
  10. «Ventanal de la Provincia: Calonge». Los Sitios, 13-06-1958.
  11. «Calonge declara el 2007 Any Pere Caner i li posa el seu nom a la Biblioteca», El Punt, 26 de gener 2007
  12. «La nova biblioteca de Calonge arriba a 359 socis en el primer mes». Diari de Girona, 14-03-2007.
  13. Vilar i Massó, Albert. «Pere Caner i la revista Proa de Palamós». A: Miscel·lània Pere Caner. Sant Feliu de Guíxols: Institut d'Estudis del Baix Empordà, 2007, p. 85-102. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Caner i Estrany Modifica l'enllaç a Wikidata
  • NN «Bibliografia més important de Pere Caner i Estrany». Estudis del Baix Empordà, 1983, pàg. 10.
  • Aymar i Ragolta, Jaume «Pere Caner i Estrany». Estudis del Baix Empordà, 1983, pàg. 5-9.
  • Vilar i Massó, Albert. Pere Caner, l'homenot de Calonge, 2007. 
  • Palli i Buxó, Lluís (redacció). Miscel·lània Pere Caner (pdf). Sant Feliu de Guíxols: Institut d'Estudis del Baix Empordà, 2007, p. 200 pàgines.  Conté una bibliografia completa de l'obra de Pere Caner i Estrany fet per Albert Vilar Massó.
  • L'Ateneu Popular de Calonge l'any 2007 va dedicar la Revista de l'entitat per commemorar el 25è aniversari de la mort de Pere Caner i tothom que va voler escriure sobre el mestre, ho va poder fer.