Pere Carles de Borbó i de Bragança

De Viquipèdia
Infotaula de personaPere Carles de Borbó i de Bragança
DomPedroCarlos.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1786 Modifica el valor a Wikidata
Aranjuez (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juliol 1812 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Verola Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaSan Lorenzo de El Escorial Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Borbó a Espanya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Teresa de Bragança (1810–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsSebastià de Borbó i de Bragança Modifica el valor a Wikidata
ParesGabriel de Borbó Modifica el valor a Wikidata  i Maria Anna Victòria de Bragança Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pere Carles de Borbó i de Bragança (Aranjuez, 18 de juny de 1786Rio de Janeiro, 4 de juliol de 1812) va ser un infant d'Espanya i de Portugal, fill de l'infant Gabriel de Borbó. Va ser almirall de la Marina Reial Portuguesa i cavaller de l'orde del Toisó d'Or.

Naixement[modifica]

Va néixer al Palau Reial d'Aranjuez el 18 de juny de 1786.[1] Va ser el fill primogènit de l'infant Gabriel de Borbó, fill del rei Carles III d'Espanya, i de la infanta Maria Anna Victòria de Bragança, filla de la reina Maria I de Portugal.[2] Com a net de dos reis de la península, per disposició i reial decret dels seus avis de 18 de març de 1785, es va acordar que des del seu naixement se li va donar el tractament d'infant d'Espanya i de Portugal.[3][1] Va ser nomenat cavaller de l'orde del Toisó d'Or[2] i Gran Prior de Castella i Lleó en l'orde de Sant Joan de Jerusalem.[3]

A la cort de Portugal[modifica]

El 1788, quan tenia dos anys, va quedar orfe dels seus pares, a més de morir els seus dos germans, tots víctimes de la verola.[1] En aquest moment va heretar el ric majorat que Carles III havia instituït a favor de l'infant Gabriel.[2] Pere Carles va quedar sota la custòdia del seu avi, el qual, tanmateix, va morir tres setmanes després.[1] A conseqüència d'això, va ser enviat llavors a la cort de Portugal amb la seva àvia la reina Maria, on va ser educat com un infant més de la família reial, i durant aquests anys va residir als palaus d'Ajuda, Mafra i Queluz.[1][2] Allí va desenvolupar un fort vincle familiar amb el seu oncle Joan, príncep de Beira, que es va encarregar de la regència del regne de Portugal el 1792, després de la declaració d'incapacitat de la reina.[2] Arran d'aquest fort vincle, Pere Carles no va tornar mai a Madrid i va romandre a la cort portuguesa.[1]

Fugida al Brasil[modifica]

A causa de l'amenaça napoleònica, el 1807, la família reial portuguesa va decidir refugiar-se a la seva colònia del Brasil, embarcant-se al novembre del mateix any.[2] Ja establerts, va sol·licitar al seu oncle casar-se amb la infanta Maria Teresa, princesa de Beira, un matrimoni al qual es va oposar la reina i infanta espanyola Carlota Joaquima de Borbó.[1] Amb tot, l'enllaç finalment es va celebrar el 1810,[2] i la princesa Maria Teresa va esdevenir infanta d'Espanya a través del matrimoni.[3] De la parella va néixer l'infant Sebastià Gabriel. El mateix dia, el seu oncle el va nomenar almirall general de la Marina Real Portuguesa.[2]

De salut fràgil,[1] l'infant Pere Carles va anar perdent vitalitat i a morir dos anys després, el 4 de juliol de 1812, i va ser enterrat a Rio de Janeiro. Quan la família va tornar a la península, el seu cos va ser repatriat i inhumat al Panteó d'Infants del monestir d'El Escorial.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Mateos Sainz de Medrano, Ricardo. «Pedro Carlos de Borbón y Braganza» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 5 març 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Borbón Braganza, Pedro Carlos (1786-1812, infante de España y Portugal)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esports. [Consulta: 5 març 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 326.