Pere Falqués i Urpí
 Fotografia de Falqués apareguda a La Ilustració Catalana el 1916, obra d'Adolf Mas i Ginestà.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1850 Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) |
| Mort | 22 agost 1916 (65/66 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri de Sant Andreu (Dep. I, via 3, nínxol 243) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis Concurs anual d'edificis artístics de 1915 per la remodelació de l'arsenal de la ciutadella (actual seu del Parlament de Catalunya), per a convertir-ho en museu de belles arts.
| |
Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916)[1] fou un arquitecte modernista català. Fou cap dels Bombers de Barcelona (1889 - 1916).[2]
Biografia[modifica]
Va obtenir el títol d'arquitecte el 26 de novembre de 1873.[3] El 1874 accedí al seu primer càrrec públic, el d'arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar, on el seu pare ocupava la Regidoria d'Obres Públiques; el 1875 va substituir a Antoni Rovira i Trias en el càrrec d'arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals; el 1877 afegí el càrrec d'arquitecte consultor de Badalona;[4] el 1889 a la plaça d'arquitecte municipal de Barcelona, en competència amb el seu amic Domènech i Montaner, i fou nomenat cap del cos de bombers, càrrec que va ocupar fins a la seva mort sobtada, de resultes d'una pulmonia, el 1916.[2] Fou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya de 1899 a 1900.
Va col·laborar a l'Exposició Universal de 1888, on va dissenyar el palau de les Ciències i el de l'Agricultura. Posteriorment, el 1889 guanyà el concurs per remodelar la plaça de Catalunya, eliminant les construccions que caòticament s'havien instal·lat des de l'enderrocament de les muralles.
En la seva etapa d'arquitecte municipal va realitzar notables obres, com el plànol topogràfic de la ciutat, reformes del Gran Teatre del Liceu, la tinença d'Alcaldia dels carrers Bruc/Aragó (actual seu del districte de l'Eixample), va treballar també en la reorganització del Parc de la Ciutadella, una de les zones verdes més grans de la ciutat de Barcelona.
Va realitzar reformes a la Casa de la Ciutat: construí l'escala d'honor (posteriorment modificada per Florensa); va canviar el mobiliari de la sala de plens per l'actual d'estil Alfonsí i en la mateixa sala va instal·lar la claraboia.
També va impulsar la construcció dels túnels del metro quan es va obrir la Via Laietana en 1913, tot i que el metro no es construí fins al 1926.
Va dissenyar diversos fanals de ferro com els del passeig de Lluís Companys, de l'avinguda de Gaudí i els molt coneguts bancs-fanals del passeig de Gràcia decorats amb trencadís. El 1883 i per encàrrec de la Societat Espanyola d'Electricitat va dissenyar uns fanals per a la Plaça de Catalunya de Barcelona.[5]
Part del fons personal de Pere Falqués es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.[6]
Obres[modifica]
Badalona[modifica]
| Any | Nom | Localització | Descripció | Foto |
|---|---|---|---|---|
| 1889 | Mercat Maignon[7] | Pça. Maignon 41° 26′ 53.55″ N, 2° 14′ 50.3″ E / 41.4482083°N,2.247306°E |
Va ser construït per l'ajuntament als terrenys d'Esteve Maignon, hisendat de Barcelona que va promoure l'obertura dels carrers de Lleó i d'Arnús. Aleshores Falqués era arquitecte municipal de Badalona.[8] Com a altres mercats bastits per Falqués, predomina l'ús del maó, en aquest cas, combinat amb pedra artificial. Va ser el primer mercat de la població i l'únic fins al 1926. L'edifici va ser reformat el 1976-77, en què es van canviar part de les vidrieres i es va afegir un cel ras que millora les condicions climàtiques, però amaga l'estructura original. | 
|
Barcelona[modifica]
| Any | Nom | Localització | Descripció | Foto |
|---|---|---|---|---|
| 1881 | Església de Sant Andreu de Palomar | Plaça Orfila 41° 26′ 10.62″ N, 2° 11′ 29.44″ E / 41.4362833°N,2.1915111°E |
Església construïda sobre un temple del segle xii. El 1882, només a un any de la seva inauguració, va caure la cúpula. La reconstrucció i ampliació de la cúpula fou obra de Domènech i Estapà. Incendiada a la Setmana Tràgica (1909) i a la guerra (1936) i afectada pel metro el 1965, l'actual edifici fou acabat de restaurar el 1985. | 
|
| 1882 | Torre de les Aigües del Besòs | C/ Selva de Mar, 9 41° 24′ 21″ N, 2° 12′ 44″ E / 41.40583°N,2.21222°E |
La primera funció d'aquesta torre fou extreure l'aigua del riu Besòs. En principi, l'objectiu era comercialitzar aquestes aigües, però el projecte no es va portar a terme, ja que mai s'aconseguí que foren potables i aptes per al consum de la ciutat. Posteriorment la torre va passar a formar part de la desapareguda fàbrica metal·lúrgica Macosa dels germans Girona on es varen construir trens, tramvies, vagons de metro i escales mecàniques. | 
|
| 1882-1885 | Casa Manuel Camps | C/ Santa Anna, 26-28 i Bertrellans, 6 41° 23′ 7.76″ N, 2° 10′ 19.20″ E / 41.3854889°N,2.1720000°E |
Edifici de planta baixa i quatre pisos, amb un cos de planta baixa que dona al carrer de Bertrellans, sobre el qual hi ha un jardí elevat. La composició de les façanes es simètrica a ambdós carrers, amb cinc faixes verticals d’obertures emmarcades per columnes, que alternen amb plafons de maó vist de mida variable; els més grans presenten sengles medallons de terracota que representen una dona i un geni alat, obra de Francesc Font i Pons. | 
|
| 1884-1889 | Mercat del Clot[9] | Plaça Mercat, 26 41° 24′ 27.54″ N, 2° 11′ 19.38″ E / 41.4076500°N,2.1887167°E |
Edifici de planta rectangular i coberta a dues vessants, dividit interiorment en tres naus. L'estructura és metàl·lica a base d'encavallades i tancament d'obra vista amb elements decoratius de pedra. A les dues façanes principals hi trobem també elements decoratius de ceràmica.
A la darrera reforma (1995) els paraments de lamel·les de fusta que permetien la ventilació han estat substituïts per panys vidriats. |
|
| 1888 | Ca la Vila Seu del districte de Sant Martí[10] (reforma) |
Plaça Valentí Almirall, 1 41° 23′ 22.30″ N, 2° 11′ 1.20″ E / 41.3895278°N,2.1836667°E |
Edifici de planta pràcticament quadrada, de planta baixa i dos pisos, construït com a seu de l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals. El conjunt està presidit per una torre de pissarra grisa, amb cúpula de racó de claustre, que és una reducció de la cèlebre Mole Antonelliana de Torí, acabada amb una torre amb un rellotge i envoltada per un balcó de ferro. | 
|
| 1887-88 | Palau de les Ciències Palau de l'Agricultura |
Psg. Pujades 41° 24′ 32.24″ N, 2° 11′ 31.04″ E / 41.4089556°N,2.1919556°E |
Guanya el concurs per a construir aquests dos palaus efímers per a l'exposició de 1888. Estaven ubicats al Passeig Pujades. El de Ciències, amb una façana de 96 metres, estava a la cantonada amb el Passeig Lluís Companys i el d'Agricultura al seu costat, separats pel carrer Roger de Flor. Destruïts després de l'Exposició. |
|
| 1893 | Seu del districte de l'Eixample[11] | carrer Aragó, 311 41° 23′ 43.0″ N, 2° 10′ 06.88″ E / 41.395278°N,2.1685778°E |
Edifici d'estil historicista medievalista, amb tres grans arcades apuntades que marquen l'accés al vestíbul des del carrer. Cal destacar les reixes de ferro que les tanquen, que són del mateix material que el desaparegut pinacle i que, per damunt de la cornisa, centrava la façana.
Va tenir una reforma els anys 80 i 90 que ha mantingut les característiques essencials de l'interior de l'edifici. |
|
| 1894 | Casa dels Lleons | Parc de la Ciutadella | Edifici d'estil neomudèjar construit com a arquitecte municipal de Barcelona per allotjar alguns dels grans felins de la col·lecció zoològica del Parc de la Ciutadella. Es caracteritza per la seva façana principal amb arcades de ferradura i realitzada amb maó vist en dues tonalitats.
També va construir altres dependències d'animals, ja desaparegudes. |
|
| 1896-1899 | Central Vilanova (Central Catalana d'Electricitat)[12] |
Av. Vilanova, 12 41° 23′ 32.05″ N, 2° 10′ 53.70″ E / 41.3922361°N,2.1815833°E |
Edifici d'ús industrial construït en pedra i maó vist combinat amb elements de ferro que accentuen alguns elements constructius amb caràcter propi de l'arquitectura de Falqués. Destaca la porta principal formada d'elements de pedra i ceràmica vidriada. S'ha d'esmentar que la façana tenia inicialment un coronament encara més vistós que l'actual.[13] | 
|
| 1897-1901 | Monument a Rius i Taulet[14] | Psg. Lluís Companys i Pujades 41° 23′ 20.48″ N, 2° 10′ 59.97″ E / 41.3890222°N,2.1833250°E |
Es tracta d'un projecte de Falqués, aleshores arquitecte municipal, amb l'escultor Manuel Fuxà.
El formen un basament i un obelisc de pedra. Als angles del primer, entre les inscripcions de les quatre cares, hi ha relleus de bronze al·lusius als monuments aixecats durant el mandat de Rius i Taulet. També són en bronze el bust de l'alcalde i la resta d'escultures. Al·legories figurades: el Treball i Barcelona, drets damunt el pedestal; adossada a la part posterior del monòlit, la Fama, alada; tres petits genis simbolitzen la Indústria, la Ciència i l'Art. |
|
| 1902 | Antiga central telefònica[15] | carrer d'Avinyó 11 41° 23′ 29.5″ N, 2° 9′ 57.34″ E / 41.391528°N,2.1659278°E |
És tracta d'un edifici encarregat per Josep Laribal, director del diari El Diluvio, i signat per Luis de Miguel Roca, on Falqués feia de mestre d'obres. Llevat del darrer pis i el coronament, la resta de la façana és de pedra amb un estil eclèctic. Actualment és un hostal per a joves. | 
|
| 1906 | Bancs-fanals[16] | passeig de Gràcia 41° 23′ 29.5″ N, 2° 9′ 57.34″ E / 41.391528°N,2.1659278°E |
Es tracta de trenta-dos bancs construïts amb el clàssic trencadís del modernisme català i subjectes als bancs es troben els fanals, constituint una única peça, els fanals són de ferro forjat amb el característic coup de fouet, realitzats al taller de fosa de Manuel Ballarín. | 
|
| 1906 | Casa Bonaventura Ferrer[17] | passeig de Gràcia 113 41° 23′ 49.32″ N, 2° 9′ 30.44″ E / 41.3970333°N,2.1584556°E |
Casa de 4 pisos amb façana de pedra treballada al voltant de la porta principal i la tribuna del primer pis. Destaca la finestra de la planta baixa i el ferro forjat dels balcons. | 
|
| 1906 | Monument a Serafí Pitarra[18] | la Rambla 41° 22′ 43.28″ N, 2° 10′ 23.65″ E / 41.3786889°N,2.1732361°E |
Monument previst des del 1896, Falqués ho dissenyà amb l'escultor Agustí Querol. Un basament de pedra sobre el qual s'eleva un pedestal de marbre en forma de número dos. Coronant el conjunt l'estàtua sedent en marbre de l'escriptor.[19] | 
|
| 1911 | IES Juan Manuel Zafra (abans Escola d'arts i oficis)[20] |
C/ Rogent, 51 41° 24′ 38.73″ N, 2° 10′ 56.68″ E / 41.4107583°N,2.1824111°E |
Concebut inicialment com a alberg per a gent sense sostre, va passar més tard a funcions docents. Destaca l'ús dels materials i solucions formals pròpies del modernisme com ara el maó vist, la ceràmica vidriada, el ferro forjat, així com les majòliques pintades al cartell que indica l'ús original de l'edifici i l'escut de l'Ajuntament situat al cos central. Va estar realitzat conjuntament amb Antoni de Falguera. A la façana hi figura la signatura d'ambdós arquitectes. | 
|
| 1913 | Mercat de Sants[21] | Carrer Sant Jordi 6 41° 22′ 28.71″ N, 2° 08′ 00.90″ E / 41.3746417°N,2.1335833°E |
El projecte és de 1898, però es va inaugurar el 1913. Té moltes similituds amb el contemporani mercat de Sarrià obra d'Arnau Calvet i Peyronill i segueix un patró allunyat del modernisme i més propi de l'estètica de l'Exposició Universal de 1888. | 
|
| 1913 | Casa de la Lactància[22] | Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477 41° 22′ 48.38″ N, 2° 09′ 20.00″ E / 41.3801056°N,2.1555556°E |
Falqués va iniciar el projecte el 1907, però el 1908 va ser canviat i dirigit pel seu deixeble Antoni de Falguera qui el va acabar el 1913. Dissenyat per a atendre "els fills dels infeliços que es troben sense possibilitats", actualment és un casal d'avis. Hi destaquen els mosaics de Lluís Brú. | 
|
| 1915 | Central de bombament d'aigües de Montcada[23] | Ctra. Ribes 103-111 41° 27′ 16.32″ N, 2° 11′ 22.00″ E / 41.4545333°N,2.1894444°E |
El projecte és de 1899, però no es va dur a terme fins al 1915-17. Son un conjunt d'edificis exempts, alguns de planta única i d'altres amb planta soterrani units subterràniament mitjançant els canals de conducció d'aigua.
És una construcció de transició entre el modernisme i el noucentisme amb influències Sezession vienesa. |
|
| 1915 | Remodelació de l'Arsenal en Museu de Belles Arts[24] | Parc de la Ciutadella 41° 23′ 16.32″ N, 2° 11′ 19.44″ E / 41.3878667°N,2.1887333°E |
L'edifici de l'arsenal de l'antiga ciutadella s'havia de transformar funcionalment per a uns fins absolutament diferents. D'un magatzem-fortalesa havia de passar a palau i museu afegint-li les dues ales laterals. Aquesta adaptació va merèixer el premi especial del jurat al concurs anual d'edificis artístics el 1915. Quan el 1931 l'edifici va acollir el Parlament de Catalunya, una de les seves ales es va mantenir com a museu fins als anys 1990 en què va ser integrat al MNAC. | 
|
Referències[modifica]
- ↑ La Vanguardia. Nota necrològica
- ↑ 2,0 2,1 Mestre i Campi, Jesús. Bombers de Barcelona. Segona edició. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2006, p. 52-63. ISBN 84-7609-525-2.
- ↑ «llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 306 [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ Molet i Petit, Joan «Un arquitecto que no firmaba sus proyectos. Pere Falqués y sus firmones». Matèria. Núm. 8, 2014, pàg. 85-107.
- ↑ Molet i Petit, Joan «El Palau de l'Electricitat. Pere Falqués i la construcció de la Central Vilanova de la Catalana de Electricidad» (pdf). Matèria, número 12, 2017. ISSN: 1579-2641 [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Inventari del Fons personal de Pere Falqués i Urpí. Arxivat 2015-10-02 a Wayback Machine. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- ↑ «Mercat Maignon. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Badalona». Arxivat de l'original el 2011-08-15. [Consulta: 10 abril 2009].
- ↑ Sadurní i Puigbò, Núria. L'Abans: Badalona. El Papiol: Editorial Efadós, 2005, p. 502.
- ↑ «Mercat del Clot». Catàleg de Patrimoni, fitxa 2981. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Ca la Vila». Catàleg de Patrimoni, fitxa 3020. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Seu districte Eixample». Catàleg de Patrimoni, fitxa 1361. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Central Catalana». Catàleg de Patrimoni, fitxa 1607. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Farradellas, Víctor «Modernisme elèctric». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, desembre 2012, p.63. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Monument a Rius i Taulet». Catàleg de Patrimoni, fitxa 1117. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Antiga central telefònica». Catàleg de Patrimoni, fitxa 1212. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Bancs Fanals». Catàleg de Patrimoni, fitxa 1505. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Casa Ferrer». Catàleg de Patrimoni, fitxa 2580. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Monument a Serafí Pitarra». Catàleg de Patrimoni, fitxa 1012. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Crònica i comentari sobre el monument a Serafí Pitarra al web de l'ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Escola Zafra». Catàleg de Patrimoni, fitxa 2998. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Mercat de Sants». Catàleg de Patrimoni, fitxa 1864. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Casa de la Lactància». Catàleg de Patrimoni, fitxa 1450. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Aigües de Montcada». Catàleg de Patrimoni, fitxa 2934. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1917, pàg. 22
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Falqués i Urpí |
- Fons Pere Falqués de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2021-01-25 a Wayback Machine.. Catàleg en línia
- Web del forat del vent sobre Pere Falqués i Urpí Arxivat 2010-09-28 a Wayback Machine.
- Pere Falqués al web El poder de la palabra (castellà)
Bibliografia[modifica]
- Volum 8 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5436-9