Pere I d'Alençon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere I d'Alençon
Peter of Alencon.jpg
modifica
Nom original(fr) Pierre Ier d'Alençon modifica
Biografia
Naixement29 juny 1251 modifica
Atlit modifica
Mort6 abril 1284 modifica (32 anys)
Salern (Itàlia) modifica
Lloc d'enterramentCouvent des Cordeliers (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Altres
TítolComte modifica
FamíliaDinastia Capet modifica
CònjugeJeanne de Blois-Châtillon modifica
ParesLluís de França modificaMargarida de Provença modifica
GermansAgnès de França i de Provença, Isabel de França i de Provença, Blanca de França i de Provença, Marguerite de France, Blanca de França (oc) Tradueix, Felip III de França, Robert de França i de Provença, Louis de France, Joan de França (oc) Tradueix i Joan Tristany de França modifica

Arms of Pierre dAlencon.svg modifica

Pere de França o Pere d'Alençon (nascut el 29 de juny de 1251 a Castell-Pelegrí, a Palestina, mort el 6 d'abril de 1283[1] a Salern, a Itàlia fou un príncep de sang reial francès, cinquè fill de Sant Lluís, rei de França, i de Margarida de Provença. Fou comte d'Alençon de 1268 a 1283, comte de Blois, de Chartres i senyor de Guisa de 1272 a 1283.

Biografia[modifica]

Tomba dels seus fills, Lluís i Felip, inhumats a l'abadia de Royaumont[2]

Va néixer durant la setena croada a la fortalesa templera de Castell-Pelegrí, on la seva mare Margarida de Provença es va quedar al marge dels combats, després d'haver donat a llum un primer fill a Egipte. Va viure a París, fins al 1268, any on el març[3] el seu pare li va donar en assignació i com a paria el comtat d'Alençon i el de Perche, així com les senyories de Mortagne-au-Perche i de Bellême.

Va acompanyar al seu pare a Tunis en el moment de la vuitena croada (1270), però aquesta expedició va esdevenir un fiasco, basant-se en l'epidèmia de disenteria que delma l'exèrcit dels croats. El seu pare, així com el seu germà gran Joan Tristà sucumbiren a la malaltia.

De tornada a França, es va casar el 1272 amb Joana de Châtillon (vers 1254-† 1291) (amb la que s'havia promès el febrer de 1263), qui li va aportar les terres de Blois, Chartres i Guisa. La parella va tenir dos fills que moriren a curta edat:

  • Lluís (1276-1277);
  • Felip (1278-1279).

El 1282, després de les Vespres Sicilianes, va anar al regne de Nàpols per portar socors al seu oncle patern Carles I d'Anjou. Va combatre per compte de Carles, però va morir a Salern el 6 d'abril de 1283. El seu cos fou portat als Franciscans de París, on fou inhumat, i el seu cor portat a l'església dels dominicans (Convent dels Jacobins). Després de la seva mort, sense fills supervivents, la seva herència d'Alençon va tornar a la corona; la seva vídua no es va tornar a casar i va vendre el 1286 el comtat de Chartres a Felip IV de França. Blois i Guisa van passar llavors a un cosí, de la família de Châtillon.

escut de Pere abans (fins a 1270): d'atzur sembrat de flors de lliri d'or amb bordura de gules carregada de besants d'argent.
escut (des de 1270): d'atzur sembrat de flors de lliris d'or amb bordura de gules, abans de Joan Tristà de Valois, agafat pel seu germà Pere a la mort de Joan Tristà.[4]

Ascendència[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip II August de França (1165-1223)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís VIII de França (1187-1226)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Isabel d'Hainaut (1170-1190)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís IX de França (1214-1270)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons VIII de Castella (1155-1214)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Blanca de Castella (vers 1188-1252)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Leonor d'Anglaterra (1161-1214)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pere I d'Alençon (1255-1283)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons II de Provença (vers 1180-1209)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer V de Provença (1198-1245)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garsenda de Sabran († després de 1209)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Provença (vers 1221-1295)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tomàs I de Savoia (1177-1233)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Beatriu de Savoia (1198-1266)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Ginebra († el 1257)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Notes[modifica]

  1. La mort de Pere, comte d'Alençon (1283), fill de Sant Lluís, a la memòria capetiana, a [http://www.refdoc.fr/ Refdoc
  2. Calcària esculpida. Originals al Museu de Cluny des de 1887 Tomba de Lluís i Felip, fills del comte d'Alençon
  3. Diccionari de la noblesa per François-Alexandre de La Chenaye-Aubert, Vol. 1, segona éd., 1770, pàg. 158
  4. Armorial des Capétiens

Referències[modifica]

  • Veure a propòsit del seu naixement, P.-V. Claverie, « Un nouvel éclairage sur le financement de la première croisade de saint Louis », Mélanges de l’École Française de Rome. Moyen Âge, CXIII (2001), pàgs. 621-635

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere I d'Alençon