Pere d'Aragó i d'Anjou

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pere I d'Empúries)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere d'Aragó i d'Anjou
Biografia
Naixement1305 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1380 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Pisa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
  comte de Ribagorça
1322 – 1381
  comte d'Empúries
1325 – 1341
  comte de Prades i baró d'Entença
1341 – 1381
Família
CònjugeJoana de Foix Modifica el valor a Wikidata
FillsElionor d'Aragó i de Foix
Joan de Prades
Alfons IV de Ribagorça
Jaume de Prades i de Foix Modifica el valor a Wikidata
ParesJaume el Just Modifica el valor a Wikidata i Blanca de Nàpols Modifica el valor a Wikidata
GermansAlfons el Benigne, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, Violant d'Aragó i d'Anjou, Maria d'Aragó i d'Anjou, Constança d'Aragó i d'Anjou, Ramon Berenguer I d'Empúries, Blanca d'Aragó i Jaume d'Aragó i d'Anjou Modifica el valor a Wikidata

Arms of John, Count of Prades.svg Modifica el valor a Wikidata

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Llinatge[modifica]

Nascut l'any 1305, era el vuitè fill del monarca Jaume II de Catalunya-Aragó i Blanca de Nàpols. La seva nissaga i els dots polítics que va desenvolupar, li varen permetre ser un personatge força influent a l'època. De ben jove, va conrear les seves qualitats com a polític cortesà, com a diplomàtic en afers d'estat i com a militar, destacant també com a savi, poeta i mecenes. El cronista Ramon Muntaner va qualificar-lo de «molt graciós e savi senyor, e el plus subtil que senyor qui e·l món sia tan jove, e de totes bonees e savieses complit».[1] El seu pare, Jaume II, el va nomenar comte de Ribagorça i senyor de diversos territoris al Regne de València l'any 1322.[1]

Es va casar al 12 de maig de 1331, a Castelló d'Empúries, amb Joana de Foix, filla del comte Gastó I de Foix. D'aquest matrimoni tingué quatre fills:

Ascens als trons comtals[modifica]

El seu pare el va investir comte de Ribagorça, acabat de reinstaurar, i senyor de diversos territoris al Regne de València l'any 1322.[1] El 1325, també va esdevenir comte d'Empúries, gràcies a la permuta aconseguida amb el comte Hug VI d'Empúries a canvi d'algunes possessions valencianes que Pere tenia. El 1329, va ser nomenat senescal de Barcelona i, en conseqüència, va passar a exercir de cap de govern i cap de l'exèrcit reial.[2]

En morir Jaume II, fou l'encarregat, el 1328, de preparar la solemne coronació a Saragossa del seu germà Alfons com a rei. El 1341 va bescanviar amb el seu germà petit, l'infant Ramon Berenguer, el comtat d'Empúries pel de les Muntanyes de Prades. Pere va veure molt augmentades les seves rendes amb la descoberta de mines en el territori d'aquest darrer.

Activitat senyorial[modifica]

Va donar un gran impuls al comtat de les Muntanyes de Prades (popularment conegut com a comtat de Prades) i a la baronia d'Entença amb la reactivació de les explotacions mineres al terme de Falset, l'expansió urbanística d'aquesta vila i la reforma del seu castell, que va convertir en la capital senyorial.[3] Al sud de la senyoria, va construir l'Hospital del Coll de Balaguer, per atendre els viatgers que travessaven aquell tram feréstec del camí reial de la costa, al voltant del qual es formà el poble de l'Hospitalet de l'Infant [4]

Vida política[modifica]

Fou un home molt centrat en la política del moment i un gran diplomàtic. El 1328 anà a Avinyó per gestionar l'establiment d'una pau entre Sicília i Nàpols. Durant el regnat del seu nebot Pere III el Cerimoniós en fou un dels homes de confiança i principal conseller. Així, va mitjançar entre les disputes del Cerimoniós amb la seva madrastra Elionor de Castella i els seus fills. Participà en l'expedició a Mallorca de 1343 i en la guerra de Castella. Fou lloctinent general del rei als regnes peninsulars mentre el monarca dirígí l'expedició militar a Sardenya de 1354-1355. El 1367 va aconseguir que el papa d'Avinyó Urbà V pogués retornar a Roma, si bé fou per poc temps. Quan ell va prendre posició a favor del papa de Roma, va intentar treure de la neutralitat el rei Pere en la qüestió del Cisma d'Occident, sense èxit.

Títols i successors[modifica]

  • A 2 de juliol del 1388: Nós, infant En Pere, comte de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades[5]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]


Precedit per:
Jaume II d'Aragó
Comte de Ribagorça
1322–1358
Succeït per:
Alfons IV
Precedit per:
Hug VI
Comte d'Empúries
13251341
Succeït per:
Ramon Berenguer I
Precedit per:
Ramon Berenguer I
Comte de Prades
13411381
Succeït per:
Joan I