Pere I de Sèrbia
_(cropped).jpg)  | |
| Nom original | (fr) Pierre Ier de Serbie |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 29 juny 1844 (Julià) Belgrad |
| Mort | 16 agost 1921 (77 anys) Belgrad |
| Sepultura | Oplenac (en)  44° 14′ 50″ N, 20° 41′ 01″ E / 44.2472°N,20.6836°E |
| Rei | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Ortodoxa Sèrbia |
| Formació | École Spéciale Militaire de Saint-Cyr (–1862) First Belgrade Gymnasium (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Field marshal (Serbia and Yugoslavia) (en) |
| Conflicte | Guerra franco-prussiana |
| Altres | |
| Títol | Rei de Sèrbia |
| Família | Dinastia Karađorđević |
| Cònjuge | Princess Zorka of Montenegro (en) (1883–valor desconegut) |
| Fills | Princess Jelena of Yugoslavia (en) , Alexandre I de Iugoslàvia, Prince George of Yugoslavia (en) , Milena av Serbia (en) |
| Pares | Alexandre Karadjordjević de Sèrbia i Persida Nenadović (en) |
| Germans | Arsen de Yougoslavie i Kleopatra Karađorđević (en) |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
 | |
Pere I de Sèrbia o de Iugoslàvia (Belgrad, 29 de juny de 1844-16 d'agost de 1921) va ser el rei de Sèrbia entre 1903 i 1918 i dels serbis, croats i eslovens entre 1918 i 1921. Fill d'Alexandre Karađorđević, el va acompanyar a l'exili el 1858. Va estar instal·lat a França, i va lluitar a la Guerra Francoprussiana. Va ser un dels organitzadors de l'alçament de Bòsnia contra Turquia el 1875. El 1903 va ser escollit rei de Sèrbia per l'assemblea nacional sèrbia.[1] Després de la Primera Guerra Mundial, Pere es va convertir, a més de Sèrbia, rei de les regions on vivien eslovens i croats que van assolir aleshores la independència i que va donar lloc al regne dels serbis, croats i eslovens.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere I de Sèrbia |
- ↑ «Pere I de Sèrbia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 febrer 2016].
- ↑ Vassapollo, Luciano; Galarza, Henrike; Jaffe, Hosea. Introducción a la historia y la lógica del imperialismo (en castellà). El Viejo Topo, 2005, p. 67.