Pere I de Sèrbia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere I de Sèrbia
Peter I Karadjordjevic of Serbia.jpg
Nom original(fr) Pierre Ier de Serbie
Biografia
Naixement29 juny 1844 (Julià)
Belgrad
Mort16 agost 1921 (77 anys)
Belgrad
Lloc d'enterramentOplenac (en) Tradueix 44° 14′ 50″ N, 20° 41′ 01″ E / 44.247222222222°N,20.683611111111°E / 44.247222222222; 20.683611111111
  Rei 

Dades personals
Grup ètnicSerbis
ReligióEsglésia Ortodoxa Sèrbia
FormacióÉcole Spéciale Militaire de Saint-Cyr (–1862)
Activitat
OcupacióOficial
Carrera militar
Rang militarField marshal (Serbia and Yugoslavia) (en) Tradueix
ConflicteGuerra francoprussiana
Altres
TítolRei
FamíliaDinastia Karađorđević
CònjugePrincess Zorka of Montenegro (en) Tradueix
FillsAlexandre I de Iugoslàvia
Princess Helen of Serbia (en) Tradueix
George, Crown Prince of Serbia (en) Tradueix
ParesAlexander Karađorđević, Prince of Serbia (en) TradueixPersida Nenadović (en) Tradueix
GermansArsen de Yougoslavie i Kleopatra Karađorđević (en) Tradueix

Escut d'armes Pere I de Sèrbia
Modifica les dades a Wikidata

Pere I de Sèrbia o de Iugoslàvia (Belgrad, 29 de juny de 1844-16 d'agost de 1921) va ser el rei de Sèrbia entre 1903 i 1918 i dels serbis, croats i eslovens entre 1918 i 1921. Fill d'Alexandre Karađorđević, el va acompanyar a l'exili el 1858. Va estar instal·lat a França, i va lluitar a la Guerra Francoprussiana. Va ser un dels organitzadors de l'alçament de Bòsnia contra Turquia el 1875. El 1903 va ser escollit rei de Sèrbia per l'assemblea nacional sèrbia.[1] Després de la Primera Guerra Mundial, Pere es va convertir, a més de Sèrbia, rei de les regions on vivien eslovens i croats que van assolir aleshores la independència i que va donar lloc al regne dels serbis, croats i eslovens.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere I de Sèrbia
  1. «Pere I de Sèrbia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 febrer 2016].
  2. Vassapollo, Luciano; Galarza, Henrike; Jaffe, Hosea. Introducción a la historia y la lógica del imperialismo (en castellà). El Viejo Topo, 2005, p. 67.