Pere Jordana Borràs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Jordana Borràs

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1882 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1967 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Reus
Alcalde de Reus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical Modifica el valor a Wikidata

Pere Jordana Borràs (Reus, 3 de gener de 1882 - 2 de març de 1967) va ser un polític i periodista català.

Destacat polític reusenc i membre del Partit Republicà Radical, va ocupar diversos càrrec a la Casa del Poble lerrouxista i actuà a tots els mítings del seu partit, encara que sembla que no era bon orador.[1] Va ser regidor municipal en diversos ajuntaments i el 1934 va ocupar l'alcaldia de Reus quan l'autoritat militar va cessar a Antoni Huguet Regué i el nomenà alcalde gestor. Més endavant, el juny de 1935, va formar-se la nova corporació municipal amb representants de la Lliga Catalana, dels radicals lerrouxistes i d'Acció Popular Catalana, la filial a Catalunya de la CEDA. Pere Jordana va ser ratificat en el càrrec d'alcalde. El gener de 1936, arran de la dimissió del govern Lerroux l'octubre anterior i del deteriorament de les coalicions entre els partits de dretes, es va veure obligat a dimitir de l'alcaldia.[2]

Amic personal i col·laborador de Josep Simó i Bofarull, no el va seguir, quan aquest va fundar el Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines.

Com a periodista col·laborà activament a El Consecuente, La Lucha i Reus i va dirigir un setmanari: El Progreso: semanario republicano radical el 1915, i un quinzenal, Politicon, periòdic ultra-radical, que va sortir el 1916.[1] Va ser pare del dibuixant Màrius Jordana Llevat i del pintor Pere Jordana.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 373. 
  2. Navais, J.; F. Samarra. "La Segona República i la guerra civil". A: Història general de Reus, vol. IV. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 175-176. ISBN 8489688214


Càrrecs públics
Precedit per:
Antoni Huguet Regué
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1934 - 1936
Succeït per:
Francesc Martí Ballester