Pere Marcer i Cuscó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaservent de Déu Pere Marcer
Pedro marcer.jpg
Retrat de Marcer, ca. 1910?
Biografia
Naixement Pere Marcer i Cuscó
1 d'octubre de 1854
Avinyonet del Penedès (Alt Penedès, Catalunya)
Mort 17 d'agost de 1927
Convento de Belén (Santiago de Xile, Xile)
Lloc d'enterrament Convento de Belén (Santiago) 
Activitat
Orde religiós Claretians
germà
Beatificació Proclamat servent de Déu, 1963
Modifica les dades a Wikidata

Pere Marcer i Cuscó (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès, 1 d'octubre de 1854 - Santiago de Xile, 17 d'agost de 1927) fou un germà claretià, missioner a Xile. Ha estat proclamat servent de Déu per l'Església catòlica i està en procés de beatificació.

Biografia[modifica]

Pere Josep Antoni Marcer i Cuscó nasqué a Avinyonet en 1854, segon dels cinc fills de Pere Marcer i Nicolau i Rosa Cuscó i Salas, que l'educaren cristianament. Atret per la religió des de petit (fou escolà a l'església), volgué seguir la carrera eclesiàstica i el 1878 ingressà al noviciat dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, els claretians, de Gràcia, vora Barcelona. El 16 de juliol de 1879 professà a Vic de mans del cofundador Jaume Clotet i Fabrés. En 1880 fou destinat a Xile, en la sisena missió claretiana a Amèrica. L'1 de juny entrà al Convento de Belén de Santiago, on passà 47 anys, llevat d'uns mesos que fou enviat a Curicó, fins a morir.

Germà coadjutor, exercí sempre com a porter de la comunitat. A banda de l'acolliment als visitants, feia el manteniment de la casa, l'horta i jardí. La seva vida va fer que tothom el tingués com a model de vida. Destacà per la seva humilitat i paciència, per l'esperit de pregària. Va fer un intens apostolat mitjançant les cartes que escrivia, de les que se'n conserven 38, de gran alçada espiritual, i donà consells espirituals a molta gent que li demanava, especialment parelles de promesos, als que preparava per al matrimoni, o de casats amb problemes de convivència.

Els últims setze anys els passà malalt, arran d'una fractura i una paràlisi que el forçà a restar al llit. Morí a Santiago als 73 anys en llaor de santedat, en 1927.

Se n'obrí la causa de beatificació, i el 1963 s'aprovà el decret de validesa dels seus escrits.

Bibliografia[modifica]