Pere Mata i Fontanet

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pere Mata)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Mata i Fontanet
Retrato de Pedro Mata y Fontanet.jpg
 Alcalde de Reus
Escut de Reus.svg
1841 – 1841
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
17 de febrer de 1869 – 19 de maig de 1871
Circumscripció Tarragona
 Diputat al Congrés dels Diputats
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg
25 de setembre de 1872 – 20 de desembre de 1872
Circumscripció la Vila Joiosa
Dades biogràfiques
Naixement Pedro Mata y Fontanet
14 de juny de 1811
Reus
Mort 21 de maig de 1877(1877-05-21) (als 65 anys)
Madrid
Nacionalitat Espanyola
Activitat professional
Ocupació Doctor medicinae, escriptor i polític
Altres dades
Partit polític Partit Constitucional
Parents
Modifica dades a Wikidata
Pere Mata i Fontanet

Pere Mata i Fontanet (Reus, Baix Camp, 14 de juny[1] o el 13 de juliol[2][3] de 1811 - Reus, Baix Camp,[4] o Madrid,[5] 21 de maig[6] o el 27 de maig[7] de 1877)[4] fou un metge català, fill del també metge Pere Mata i Ripollès.

Biografia i obres[modifica | modifica el codi]

Va estudiar de jove a Reus, on també conreà la música i el dibuix, i humanitats a Tarragona, al Col·legi Tridentí, on tingué de professor al pare Caixal, i més tard va anar a Barcelona, on estudià un any de Física experimental i Botànica i set de Medicina. Durant una epidèmia de còlera va atendre voluntàriament els malalts i estudià la malaltia. Tot just acabada la carrera, el nou metge va tornar a Reus per fer pràctiques al costat del seu pare, també metge. Va ser detingut, per participar en diverses bullangues a Reus i a Barcelona, el 1833, però la proclamació d'Isabel II li va evitar ser deportat a Filipines.[8] El 1835 contribuí a fundar el periòdic El Propagador de la libertad, i el 1836 i 1837 va ser redactor de El Vapor. Mata formava part del grup presidit ideològicament per Monlau, Covert-Spring, Milà i Fontanals, Antoni Ribot i Fontseré, i d'altres, que era el grup més notable de saint-simonistes a Catalunya.[9] Participà també en les bullangues el 1835 i amb alguns d'aquests companys fou empresonat arran del Motí progressista radical de La Granja el 1836.[10] Alliberat, i abans de tornar a Reus, impulsava encara l'octubre de 1836 El Nuevo Vapor, que substituïa la clausurada El Vapor. Arribat a Reus el 1836, va fundar, junt amb el seu amic Pere Soriguera, el periòdic La Joven España, els escrits en el qual li van costar presó, on morí Soriguera, i desterrament,[11] que aprofità per anar a Montpeller, a la facultat de Medicina a perfeccionar estudis, i després a París, del 1838 al 1840, on passà per diversos hospitals i assistí a les classes d'Orfila.[12]

El 1840 torna a Reus de l'exili, i el 1841 va ser Alcalde de la ciutat. El 1842 marxà a Barcelona, on fou elegit tercer alcalde i després diputat[13] i alhora va fundar amb altres la Societat Mèdica d'Emulació. Més tard (1843) va anar a Madrid i aviat li fou encomanada la càtedra de Medicina Legal i Toxicologia i és considerat el fundador de la medicina legal professional a Espanya. A partir de 1859 va defensar el positivisme en medicina. Fou rector de la Universitat de Barcelona. El 1861 participa activament a l'entitat reusenca Centre de Lectura, constituïda feia poc, de la que en va ser nomenat "soci d'honor". El 1868 torna a estar al costat dels revolucionaris i del seu conciutadà Joan Prim, i va ser diputat a Corts per Reus on va ser membre de la Comissió Constitucional. A més d'alcalde de Reus (1841), va ser senador, governador de Madrid nomenat per Amadeu I, membre del Tribunal de Comptes i degà de la facultat de Medicina de Madrid, i va exercir encara altres càrrecs. També va escriure articles i llibres, entre ells Historia general D. Rafel de Riego (1837), Pedro Abelardo (drama inèdit) i molts altres, la majoria de medicina, com ara Reflexiones sobre la grippe (Barcelona 1837), Vademécum de medicina y cirugía legal. (Madrid 1844), Examen crítico de la homeopatía, lecciones dadas en el Ateneo de Madrid (Madrid 1851-52, 2 vols.), Compendio de toxicología (Madrid 1846), Criterio médico-psicológico para el diagnóstico diferencial de la pasión y la locura (Madrid 1868), Tratado de medicina y cirugía legal, teórica y práctica (2a ed., Madrid 1846), De la libertad moral o libre albedrío (Madrid 1868). Escrigué poesia tant en català com en castellà. Francisco Navarro Villoslada va acusar els seus tractats de medicina legal i toxicologia de materialistes, impius i dolents, i de contenir doctrina anticatòlica.[8]

Fou també un divulgador de la llengua universal proposada per Sotos Ochando i en dictà un curs a l'Ateneo Científico y Literario de Madrid el 1861, producte del qual sortí publicat l'any següent el seu voluminós Curso de lengua universal.[14]

Escrigué també novel·les històriques (El poeta y el banquero, 1842; Los moros del Riff o el presidiario de los Alhucemas, 1856; El idiota o los trabucaires del Pirineo, 1856; Los mártires de Siria, 1861; etc.), poesia (Fotografías íntimas, 1875)[15]

Organitzà el cos de metges forenses reconegut per decret de 13 de maig de 1862. Va ser el proponent de la llei de registre civil aprovada el 17 de juny de 1870. A les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 fou escollit diputat per la Vila Joiosa, com a les de 1869 ho fou per Tarragona, dins el Partit Constitucional. El 1874 va sofrir un atac d'apoplexia que el va deixar invàlid, però encara va tenir humor per a recollir els seus versos de joventut en el volum que titulà Fotografia íntimas. Va morir a Madrid el 21 de maig de 1877. La seva ciutat natal li va dedicar un passeig i a més a més porta el seu nom l'hospital mental conegut com a Institut Pere Mata.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nomenclàtor. «Carrer del Doctor Mata». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 14 juny 2014].
  2. Roca, Núria. «“A Pere Mata se li criticava que no era un científic”». El Punt Avui. [Consulta: 14 juny 2014].
  3. «Bicentenario del nacimiento del profesor Dr. Pere Mata i Fontanet» (en castellà). Revista Española de Medicina Legal. [Consulta: 14 juny 2015].
  4. 4,0 4,1 «Pere Mata i Fontanet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Montoliu, Manuel de. «Altres personalitats de l'escola castellana de Catalunya». A: Aribau i el seu temps. Barcelona: Alpha, 1962, p. 157. 
  6. «Pedro Mata Fontanet» (en castellà). Filosofia.org. [Consulta: 14 juny 2015].
  7. Ibáñez Olivares, Antoni. «L'obra novel·lística del doctor Pere Mata i Fontanet». Associació d'Estudis Reusencs. [Consulta: 14 juny 2015].
  8. 8,0 8,1 Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 63-65. 
  9. Ramspott, Anna «Romanticisme i Saint-simonisme a Catalunya». Recerques, 6, 1976, pàg. 78.
  10. Anguera, Pere. Gent de la revolució liberal. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2009, p. 60-61. ISBN 9788493410896. 
  11. Anguera, Pere; Mèlich, Jordi. El socialisme utòpic a Reus: lectura de "La Joven España". Reus: Centre de Lectura, 1981, p. 31. 
  12. Bofarull, Andreu. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. 1a ed.. Reus: Imprenta y librería de Pedro Sabater, 1845, p. Tomo II, pàg. 150. 
  13. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 440-441. 
  14. Margais, Xavier. El moviment esperantista a Mallorca (1898-1938). Palma: Documenta Balear, 2004. ISBN 84-95694-29-8. 
  15. Ibáñez Olivares, Pere. L'obra novel·lística del Dr. Pere Mata i Fontanet. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1994. ISBN 8460515494. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ANGUERA, Pere. “Pere Mata: els anys de la revolució (1835-1843)" A: Literatura i cultura reusenca del segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2005. Pàg. 9-54
  • BARRUFET, Pere. Biografia del Dr. Pere Mata i Fontanet. Reus: Imprenta de Celestí Ferrando, 1916.
  • GRAS i ELIAS, Francesc. Siluetas de escriptors catalans del segle XIX. Barcelona: L'Avenç, 1910, volum II, P. 34-51.
  • LÓPEZ FERNÁNDEZ, Maria Nieves. La Psicología en la obra de Pedro Mata y Fontanet. Valladolid: Universidad de Valladolid, 1993

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Pere Sardà i Cailà
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1841
Succeït per:
Francesc Subirà Parera