Pere Milà i Camps

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Milà i Camps
PereMilaCamps.jpg
Pere Milà cap al 1906 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1874 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1940 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
30 abril 1907 – 16 març 1916
← Josep Agelet i GarrellDaniel Riu i Periquet →
Circumscripció electoral: districte electoral de Solsona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEmpresari
PartitLliga Regionalista/Solidaritat Catalana
Família
CònjugeRoser Segimon i Artells Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosep Maria Milà i Camps (cosí germà)
Josep Milà i Pi (oncle patern) Modifica el valor a Wikidata

Pere Milà i Camps (Barcelona, 25 de juny de 1873 [1]- 22 de febrer de 1940)[2] fou un advocat, industrial i polític català, fill de Pere Milà i Pi i cosí de Josep Maria Milà i Camps.

Biografia[modifica]

Era empresari de la plaça de braus La Monumental de Barcelona i organitzà la primera cursa de cotxes de Barcelona. Amb la seva esposa, Roser Segimon i Artells (que era vídua de Josep Guardiola i Grau[3]) van encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí la construcció de la Casa Milà (La Pedrera). Fou elegit diputat per Solsona a les eleccions generals espanyoles de 1907 per la Solidaritat Catalana i com a monàrquic independent a les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914.

Pere Milà, va evolucionar de la Lliga als partits tradicionals fins a donar suport al dictador, Miguel Primo de Rivera, va publicar el 1931, sense signar, anònimament, el llibre Perogrullo, diputado constituyente on, al llarg de setanta-set planes, exposava les seves teories polítiques: supressió del sufragi universal, animadversió a l'Estatut d'Autonomia, elogi de la dictadura, crítiques a Francesc Cambó...[2]

Durant la guerra civil la plaça de toros havia acollit, els primers temps, mítings de dirigents republicans. Les escasses curses de braus s'havien fet a les Arenes, fins que la Direcció General de Seguretat les havia prohibit. Durant la segona meitat de la guerra, la Monumental havia esdevingut un garatge i magatzem de ferralla, i se n'havien tret part dels bancs de fusta per construir unes rampes de ciment per les quals circulaven els vehicles. A més els Milà varen haver de fugir i el seu pis de la Pedrera va ser ocupat pel govern de la Generalitat de Catalunya.[2]

Referències[modifica]

  1. «Naixements 1873 registres.llibre 2 (núms.1601 al 3200) Núm. 3107». Arxiu Municipal de Barcelona, 1873.
  2. 2,0 2,1 2,2 Huertas Claveria, Josep Maria, Article "L'herència de l'indià", a "La Pedrera Educació".
  3. «Guardiola, la Pedrera i la llengua universal». [Consulta: 17 setembre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Milà i Camps