Pere Milà i Camps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pere Milà i Camps
PereMilaCamps.jpg
Pere Milà cap al 1906
Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
30 d'abril de 1907 – 16 de març de 1916
Circumscripció Solsona[1]
Dades biogràfiques
Naixement 1874
Barcelona
Mort 22 de febrer de 1940 (als 66 anys)
Barcelona
Ocupació Empresari
Partit polític Lliga Regionalista/Solidaritat Catalana

Pere Milà i Camps (Barcelona, 1874 - 22 de febrer de 1940)[2] fou un advocat, industrial i polític català, fill de Pere Milà i Pi i cosí de Josep Maria Milà i Camps.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era empresari de la plaça de braus La Monumental de Barcelona i organitzà la primera cursa de cotxes de Barcelona. Amb la seva esposa, Roser Segimon i Artells (que era vídua de Josep Guardiola i Grau[3]) van encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí la construcció de la Casa Milà (La Pedrera). Fou escollit diputat per Solsona a les eleccions generals espanyoles de 1907 per la Solidaritat Catalana i com a monàrquic independent a les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914.

Pere Milà, va evolucionar de la Lliga als partits tradicionals fins a donar suport al dictador, Miguel Primo de Rivera, va publicar el 1931, sense signar, anònimament, el llibre Perogrullo, diputado constituyente on, al llarg de setanta-set planes, exposava les seves teories polítiques: supressió del sufragi universal, animadversió a l'Estatut d'Autonomia, elogi de la dictadura, crítiques a Francesc Cambó...[2]

Durant la guerra civil la plaça de toros havia acollit, els primers temps, mítings de dirigents republicans. Les escasses curses de braus s'havien fet a les Arenes, fins que la Direcció General de Seguretat les havia prohibit. Durant la segona meitat de la guerra, la Monumental havia esdevingut un garatge i magatzem de ferralla, i se n'havien tret part dels bancs de fusta per construir unes rampes de ciment per les quals circulaven els vehicles. A més els Milà varen haver de fugir i el seu pis de la Pedrera va ser ocupat pel govern de la Generalitat de Catalunya.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Huertas Claveria, Josep Maria, Article "L'herència de l'indià", a "La Pedrera Educació".
  3. «Guardiola, la Pedrera i la llengua universal». [Consulta: 17 de setembre de 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]