Vés al contingut

Pere Navarro i Morera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:49, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaPere Navarro i Morera
Biografia
Naixement23 de desembre de 1959 (1959-12-23) (64 anys)
Terrassa, Vallès Occidental
  Primer Secretari del PSC
17 de desembre de 2011 – 11 de juny de 2014
  Alcalde de Terrassa
2002 – 2012
  Diputat al Parlament de Catalunya
17 de desembre de 2012 – 4 d'agost de 2015
CircumscripcióBarcelona
  Secretari primer del Parlament de Catalunya
2014 – 2015
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (PSC)


LinkedIn: pere-navarro-morera-82b544ab Modifica el valor a Wikidata
Llista
10è Secretari primer del Parlament de Catalunya
23 juliol 2014 – 4 agost 2015
← Miquel Iceta i LlorensAnna Simó i Castelló →
Diputat al Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 4 agost 2015
Circumscripció electoral: Barcelona
Primer secretari del PSC
17 desembre 2011 – 11 juny 2014
← José Montilla i AguileraMiquel Iceta i Llorens →
Diputat provincial de Barcelona
15 juliol 2011 – 28 febrer 2013 – Carme García Lores →
Batlle de Terrassa
13 abril 2002 – 10 desembre 2012
← Manel Royes i VilaJordi Ballart i Pastor →
Tinent d'alcalde Terrassa
1999 –
Regidor de l'Ajuntament de Terrassa
1987 – 2012 Modifica el valor a Wikidata

Pere Navarro i Morera (Terrassa, Vallès Occidental, 23 de desembre de 1959) és un polític català, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 17 de desembre de 2011 fins a l'11 de juny de 2014. Llicenciat en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i militant del PSC des de 1977, Navarro fou alcalde de la seva ciutat natal entre el 2002 i el 2012.[1]

Inicis a la política local

Militant del PSC des del 1977, començà la seva militància a l'Institut Arraona i la va seguir a la universitat. És un dels fundadors de la Joventut Socialista de Catalunya a Terrassa i l'any 1982 fou el responsable de la campanya per a les eleccions de l'any següent. I, l'any 1983, va integrar les llistes del PSC a les eleccions generals. L'any 1987 entrà com a regidor de l'Ajuntament de Terrassa com a adjunt de la regidoria d'Urbanisme desenvolupant una dedicació especial a la rehabilitació i reordenació dels barris de la ciutat.[cal citació] Quatre anys més tard, va ser president del Districte 5 des d'on va impulsar programes de dinamització cultural i social, mitjançant nous serveis i promocionant equipaments culturals.[cal citació] El 1994 ocupà el càrrec de primer secretari del PSC de Terrassa i, l'any següent, ocupà la regidoria de Participació Ciutadana i Joventut. Des d'aquesta regidoria va impulsar una modificació del Reglament de Participació Ciutadana i va donar suport al Pla d'Equipaments de la ciutat així com potenciar la xarxa de corresponsals de joventut i les activitats culturals als centres d'Estudis de secundària.[cal citació] Més endavant, el 1998, ocupà una altra regidoria, en aquest cas la de Cultura, on destaca el seguiment i potenciació de la Restauració del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere i el Pla de Biblioteques.[cal citació]

L'any 1999 va ser nomenat quart tinent d'alcalde. Va continuar al capdavant de la regidoria de Cultura, mentre també es feia càrrec de l'Àrea de Solidaritat i Cooperació Internacional. En aquesta darrera àrea va aconseguir que l' 1% dels ingressos propis de l'Ajuntament de Terrassa es destinessin a Solidaritat i Cooperació Internacional, essent així el primer ajuntament d'Espanya que ho aconseguia.[cal citació] A l'abril de l'any 2002, accedeix a l'alcaldia en substitució de Manel Royes.

A les eleccions municipals del 2003 va ser cap de llista del PSC a Terrassa i aconseguí 13 dels 27 regidors de l'Ajuntament. Fou investit com alcalde gràcies a un pacte amb ICV-EUiA i ERC, resultat que repetí a les eleccions municipals del 27 de maig de l'any 2007.

A l'abril de 2008 sota el mandat de Pere Navarro, Terrassa va ser el primer ajuntament de l'Estat en elaborar un pla de mesures contra la crisi, quan aquesta començava a ser palesa.[cal citació]i Al febrer de 2009 l'equip de govern va proposar un acord entre totes les forces polítiques presents a l'Ajuntament, obert als agents econòmics i socials de la ciutat, amb l'objectiu de sumar esforços i establir un diàleg que permetés incorporar les aportacions de totes les forces polítiques i arribar a un consens que permetés afrontar la crisi amb les millors condicions possibles.[cal citació]

Quatre anys després, Pere Navarro va tornar a encapçalar la llista socialista que va obtenir 11 regidors en les eleccions municipals de 2011, i va ser investit alcalde de Terrassa en assolir la majoria absoluta en el ple de constitució de l'Ajuntament pel mandat 2011-2015, celebrat l'11 de juny. L'any 2012 va ser nomenat juntament amb l'alcalde de Bilbao Iñaki Azkuna com a millor alcalde del món en els premis World Mayor que convoca la fundació britànica City Mayors, essent els dos únics representants de ciutats espanyoles.[2]

Primer Secretari del PSC

El 2011, després dels resultats del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a les eleccions generals espanyoles, es va presentar com a candidat per a dirigir el PSC.[3] El 17 de desembre del 2011, en el 12è congrés del partit, al Palau de Congressos de Catalunya, fou elegit primer secretari del PSC amb el 73,06% dels vots.[4] Amb anterioritat havia estat Membre de la Comissió Executiva del PSC com a secretari d'Universitats i Recerca i membre del comitè Federal del PSOE.

Com a nou secretari, a principis del setembre de 2012, va liderar la reforma del Grup Parlamentari socialista.[5] La raó, tal com ho va explicar ell mateix, va ser: «[fer] una àmplia agenda de renovació interna i externa així com de reconnexió amb la societat i amb els anhels dels catalans i les catalanes».[6] Aquest canvi suposà entre d'altres el relleu a la presidència de Xavier Sabaté substituint Joaquim Nadal o Rocio Martínez Sampere i Eva Granados substituint a Laia Bonet Rull [7] com a portaveu adjunt.

Navarro va mostrar-se en contra el procés independentista català. Dies abans de la Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», va anunciar que l'acte no seria una gran manifestació independentista,[8] apel·lant als «socialistes espanyols a fer "un discurs valent" pel federalisme, reiterant que molts ciutadans acudiran per expressar el malestar que senten pel maltractament d'Espanya a Catalunya, o per demanar un nou finançament o per expressar el rebuig a les retallades que està aprovant el Govern de Rajoy».[9] Després de la manifestació, va exposar una crítica al govern de CiU: «Catalunya no és rica ni plena com diu el seu himne, sinó trista i pobra, té menys activitat cultural, menys prestacions socials, menys oportunitats i menys futur des que governa CiU».[10] El 2012 també proposa la necessitat d'una reforma de la constitució.[cal citació]

La Fundació Rafael Campalans, presidida en aquell moment per Miquel Iceta va elaborar el document " Per una reforma constitucional federal" [11] que va servir de base per elaborar la declaració de granada aprovada davant del consell territorial del PSOE celebrat a la mateixa ciutat de Granada el 6 de juliol de 2013.

El 30 de setembre de 2012 fou escollit candidat a la Generalitat pel PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya.[12] Va deixar el seu càrrec d'alcalde de Terrassa el desembre del 2012 per "compromís" i "coherència",[13] i va ser substituït en l'alcaldia per Jordi Ballart, amb els vots del seu partit, el PSC, i d'ICV-EUiA.[14] Tot i obtenir 25.000 vots més que Esquerra Republicana de Catalunya, el PSC va passar a ser tercera força del parlament amb 20 escons davant dels 21 d'ERC.[15] Dies després, Navarro va refusar qualsevol mena de pacte amb Convergència i Unió, a pesar dels seus resultats electorals en comparació als nacionalistes; el líder del PSC va declarar: «Mas és el responsable de tot el que està passant. Si jo hagués fet això, hauria presentat la meva dimissió i hauria fet una anàlisi molt crítica sobre la situació, sobretot per com ha portat el partit i pel que ha fet al país. Tot s'ha complicat per la irresponsabilitat del Govern. Ara ha tensat tant les coses que ha trencat tots els ponts».[16]

Degut als resultats va ser escollit diputat a les eleccions del parlament de Catalunya de novembre de 2012 i primer secretari del Grup Parlamentari Socialista al Parlament de Catalunya. L'11 de juny del 2014 va anunciar que renunciava al càrrec de primer secretari del PSC a causa dels mals resultats obtinguts a les eleccions europees d'aquell any.[17][18] Posteriorment va ser designat secretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya.

Referències


Càrrecs públics
Precedit per:
Manel Royes i Vila
Alcalde de Terrassa
Escut de Terrassa

2003 - 2012
Succeït per:
Jordi Ballart
Precedit per:
Miquel Iceta i Llorens
Senyal de la Generalitat de Catalunya
Secretari primer del Parlament de Catalunya

20142015
Succeït per:
Anna Simó i Castelló
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
José Montilla Aguilera
PSC
Primer secretari del PSC

2011 - 2014
Succeït per:
Miquel Iceta i Llorens