Pere Pallarès i Guilera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Pallarès i Guilera
Biografia
Naixement 1920
Gelida
Mort 2001 (80/81 anys)
Activitat
Ocupació Músic
Modifica les dades a Wikidata

Pere Pallarès i Guilera (Gelida, 19202001) fou un músic i director de cors gelidenc.

Ben aviat se sentí atret per la música: amb nou anys assistia als assajos de l'Orfeó Gelida, fundat el 1928, i pujava als escenaris dels Lluïsos al costat del mestre Joaquim Llopis i Rius per interpretar els <solos> de veus blanques.

Aquest fet l'encoratjà a aprendre música. Així, que sota la direcció del mestre Francesc Peracaula i Masagué, començà els quatre cursos de solfeig i quatre de piano entre 1927 i 1934. Fins a l'any 1936 rep alguna lliçó de perfeccionament del mateix mestre Peracaula. Aquest important bagatge el porta a dirigir les Caramelles infantils organitzades pels Lluïsos els anys 1935 i 1936, al costat d'Antoni Ollé Gibert i Joan Puig Sàbat, igualment, durant un breu període de la guerra civil (6-6-1937 a 10-3-1938), formà par d'una orquestrina formada pels músics gelidencs Lluís Vall, Lluís Roca i Lluís Collado. Després del conflicte bèl·lic tornà a dirigir les Caramelles infantils (1941-1943), que volien retornar la alegria a la població.

Entre 1944 i 1947, Pallarès dirigeix l'Obra Sindical de Educación y Descanso, encarregada de regentar els antics locals culturals i d'esbarjo de la Societat Coral Artesans i el Casal Gelidenc. L'any 1947 en morir el mestre Peracaula, Pallarès assumeix la direcció del Cor Parroquial, al capdavant del qual i restà un munt d'anys.

Anteriorment, el 1944, Pallarès havia assumit la direcció musical de l'Elenc Artístic Montserrat. Amb encara aquest càrrec en l'Elenc, al voltant del 1947 formà el cor de Caramelles esmentat més amunt, que seria l'embrió de la renaixença de la coral gelidenca. Des que el 1949 recupera els cants adults de Caramelles, Pallarès no va deixar mai la direcció de la coral. Des del primer moment inicia una abnegada tasca pedagògica musical que es va veure reconeguda en aquests anys d'existència amb un munt de guardons i reconeixements ben notables.

Referències[modifica]

  • Volum Societat Coral Artesans Agrupació Coral Intimitat 1897-1997 Cent anys de música i cultura, pàg. 123. d'Enric Carafí i Morera.