Pere Parcet i Viñuales

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Parcet i Viñuales
Biografia
Naixement1783
Manlleu
Mort1854
Sant Genís de Vilassar
Activitat
OcupacióMetge i Cirurgià
Modifica les dades a Wikidata

Pere Parcet i Viñuales (Manlleu, 1783Sant Genís de Vilassar, 1854) fou um metge i cirurgià.

Biografia[modifica]

Va fer els seus primers estudis a Vic, i després es traslladà a Barcelona on obtingué primer el títol de cirurgià i més tard el de cirurgià major. Seguidament, va estudiar medicina a les universitats de Cervera, Osca i Montpeller, on va obtenir el grau de doctor l’any 1807 amb una tesi sobre el mètode d’Antoni Gimbernat per operar les hèrnies crurals. En retornar a Manlleu el va sorprendre l’esclat de la Guerra del Francès, i fou mobilitzat i destinat a diverses comissions. El 1809 era encarregat d’un hospital militar establert a la Torre del Bisbe, en els Masos de Bítem, prop de Tortosa, on va haver d’enfrontar-se als estralls causats per una epidèmia de febre maligna. Acabada la guerra va retornar a Manlleu on exercí la medicina. Durant la Primera Guerra Carlina va atendre els ferits de la guarnició de Manlleu i els dels exèrcits que operaven per la zona. Durant el conflicte va ser segrestat tres vegades per les tropes carlines, i va haver de pagar un fort rescat per ser alliberat. Aquesta circumstància sembla que li va fer prendre la decisió d’exiliar-se de la seva vila nadiua, i el 1839 es traslladà a Mataró. Finalment s’establí a Arenys de Mar on exercí la medicina fins que, en sentir-se malalt, es traslladà a casa del seu fill, a Sant Genís de Vilassar, on va morir el 17 de maig de 1854. Pel que fa a la tesi doctoral de Parcet, cal remarcar que es tractava de la difusió del mètode quirúrgic d’Antoni Gimbernat per primera vegada a França. A Montpeller no es coneixia la nova tècnica, que va ser rebuda amb gran aprovació. El treball de Parcet comença amb la història dels mètodes més coneguts, usats pels diversos cirurgians de més renom a Europa, fins a l’aparició del de Gimbernat. Tots ells eren molt perillosos i comportaven una gran quantitat de complicacions que Parcet descriu amb detall. Tot seguit s’exposen les dificultats diagnòstiques de l’hèrnia crural fent un extens diagnòstic diferencial i una anatomia de la regió inguinal. El text s’acaba amb la descripció del mètode, usant moltes vegades les mateixes paraules de Gimbernat.

Bibliografia[modifica]

  • Exposition d’un méthode nouvelle pour l’operation de l’hernie crurale avec quelques reflexions sur le diagnostic de cette maladie; presentée et soustenie publiquement a l’École de Medicine de Montpeller le 5 de juin de 1807. Montpeller: Imprimerie d’Auguste Ricard, 1807.
  • Observaciones sobre un tripospadias reputado por el vulgo como un caso de hermafrotidismo. Memòria llegida a la Reial Acadènia de Medicina de Barcelona el 1834 i publicada de nou a instàncies de Joan Baptista Parcet el 1881.
  • Peritonitis con ascitls consecuttiva después de una punción. Curación completa. Aquest text va ser escrit el 1837 i Joan Baptista Parcet el féu imprimir el 1867 en homenatge al seu pare ja traspassat.
  • Accidentes producidos por la ingestión del fósforo y su tratamiento oportuno. Una memòria sobre les fonts ascendents (Diario de Barcelona (febrer de 1840), p. 711).
  • Observaciones sobre la vacuna (Saragossa, 1831).
  • BERNAT, Pasqual. Científics d'Osona. Diccionari històric i biobibliogràfic dels científics nascuts o vinculats a Osona. Vic, Patronat d'Estudis Osonencs, 2010, Osona a la Butxaca, 28

Enllaços externs[modifica]