Pere Pont

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:10, 30 jul 2016 amb l'última edició de Bocachete (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Pont
Biografia
Naixement1485 Modifica el valor a Wikidata
Alcúdia (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1545 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Bisbe auxiliar
1535 –
Bisbe auxiliar
1535 –
Bisbe catòlic
8 febrer 1512 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFrare trinitari, bisbe catòlic i inquisidor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde Trinitari Modifica el valor a Wikidata

Fra Pere Pont- (Alcúdia 1485 - València 1545). Fou frare trinitari, bisbe de Cluny, Comte del Palatino i Inquisidor apostòlic de Mallorca.

Va entrar a un monestir de frares trinitaris a Valladolid de molt jove, deixant la seva Alcúdia natal. Estudià filosofia i lletres a diferents convents de Castella. El papa Juli II el nomenà bisbe de Cluny (Aquitània- França) el dia primer de gener de 1511. L'any següent presencià el Concili General Lateranense, convocat per combatre un foc de heretjía i lluitar contra els cismàtics capitanejats pel cardenal Bernardí de Carvajal.

El papa Leon X el va sotmetre a examen de mossèn P. Silvestre Prierio, maestre del sacre palau amb aprovació final el 18 de setembre de 1517. Més endavant fou nomenat vice gerent de Roma i comte del Palatino.

Nombrat ministre per Mallorca abandonaria els seus càrrecs per tornar a la seva illa. Es trobà de plè amb les guerres de germanies i en 1522 treballà molt per controlar les rebeldies dels agermanats. A manca d'inquisidors fou nomenat inquisidor de Mallorca, duguent el tribunal inquisidor des del 12 de febrer de 1522.

Morí al convent del Remei de València el 3 de maig de 1545 als seixanta anys. Segons Ventayol i tal com escriur el pare Cervera, "dejando en el de su patria muchas memorias que inmortalizaron su nombre".

Referències

  • VENTAYOL SUAU, Pere- "Historia de Alcúdia" Tomo II -Mallorca 1982 pag 309-311.