Pere Puig i Quintana
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1907  Igualada (Anoia) |
| Mort | 1981 (73/74 anys) Orpí (Anoia) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, activista cultural |
Pere Puig i Quintana (Igualada, 1907 - Orpí, Anoia, 1981) fou un advocat i activista cultural català. Fou un catalanista i catòlic que es va mantenir fidel a la Generalitat republicana.[1] L'any 1932 fou un dels primers militants d'Unió Democràtica de Catalunya[2] i tingué una destacada actuació patriòtica i en favor de la cultura catalana sota el franquisme.[3]
Biografia[modifica]
Va néixer a Igualada l'any 1907 i residí al barri de la Soledat.[2] Estudià Dret a Barcelona i en els seus anys d'estudiant universitari, abans de la Guerra Civil Espanyola, fou dirigent de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i president de l'Associació d'Estudiants Catòlics de Catalunya[4] així com cofundador de la Revista d'Igualada creada el 1929.[2]
El 1932 entrà com a militant a Unió Democràtica de Catalunya de la mà de Pau Romeva.[4] L'any 1933 es va casar a Montserrat amb Maria Teresa Sàbat i Salinas i visqueren a la Rambla de Sant Ferran, núm. 37, d'Igualada, on Pere Puig obrí el seu primer bufet d'advocat.[2]
Durant els mesos de la revolució, la intervenció de Pere Puig fou providencial per tal de salvar la vida de clergues i frares en perill de mort.[4] El 18 d'abril del 1937 fou nomenat membre del Comitè de Govern d'UDC.[4] Cridat a files, el gener de 1939 Pere Puig marxà com exiliat a França, i uns mesos després també ho va fer la seva esposa.[2] Van viure 11 mesos exiliats a França, primer a Perpinyà, on Pere Puig treballà com a cap del Comitè d'Ajuda als Refugiats juntament amb Josep Malet, depenent de la delegació central instal·lada a Bordeus que gestionava Maurici Serrahima.[4] Més tard Pere Puig i la seva esposa es traslladaren a Prada de Conflent, on es retrobaren amb coneguts i amics com Josep Maria de Sagarra, Pau Casals, Pompeu Fabra, Alexandre Plana, Joan Alavedra, Pau Romeva i Maurici Serrahima.[2]
Després de l'exili francès, el setembre del 1940 el matrimoni s'instal·là a Barcelona amb el despatx d'advocat situat número 5 del carrer Petritxol, i el pis al carrer Balmes, núm. 379.[2] El 1943 Puig va col·laborar amb Fèlix Millet i Maristany i Maurici Serrahima en la creació de Benèfica Minerva, denominada Agrupació Cultural Minerva a partir de 1951,[4] entitat que es dedicava clandestinament al mecenatge d'escriptors catalans, i en la difusió de la llengua catalana mitjançant classes clandestines i ajudant al manteniment d'institucions il·legalitzades com l'Institut d'Estudis Catalans.[1] L'associació mantenia les seves reunions en el despatx professional de Pere Puig, que era secretari de l'entitat.[4]
També fou membre de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics Econòmics i Socials i col·laborà amb la Comissió Abat Oliba i a l'Editorial Alcides fins a principis de la dècada de 1960, quan Millet abandonà l'Agrupació Cultural Minerva per passar a ser un dels fundadors d'Òmnium Cultural.[1] Pere Puig era partidari de fusionar Minerva i l'editorial Alcides i es va sentir traït quan Millet va optar per crear la nova entitat Òmnium Cultural que feia les mateixes funcions.[2] Aquests elements i el seu cansament van fer que Pere Puig i la seva esposa es traslladessin l'any 1963 a Orpí, comarca de l'Anoia, a viure com a pagesos.[2]
Pere Puig va patir un petit vessament cerebral l'agost de 1973[2] i morí l'any 1981 a Orpí, deixant com a vídua Maria Teresa Sàbat, resident a Can Poc del Pla, una masia d'aquest municipi anoienc.[1] A Igualada s'anomenà un carrer en el seu honor. L'any 2001 es publicà un llibre de l'escriptor Antoni Dalmau i Jover, on es relata la trajectòria de Pere Puig i Quintana.[1]
Bibliografia[modifica]
- Antoni Dalmau i Jover, "Una flama en la nit: Pere Puig i Quintana o el combat cultural sota el franquisme", amb pròleg d'Hilari Raguer. Editorial Galerada. Primera edició: octubre 2001. ISBN 84-932254-0-1
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 El País, 21/03/2002, JOAN DE SAGARRA: Pere Puig i Quintana
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Josep M. Solà i Bonet, Maria Teresa Sàbat: Els paisatges de la memòria Arxivat 2014-05-13 a Wayback Machine.
- ↑ Editorial Galerada, Una flama en la nit: Pere Puig Quintana o el combat cultural sota el franquisme
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Unió Democràtica de Catalunya, El dir i el fer. Una aproximació a la història d'Unió Democràtica de Catalunya