Pere Riutort i Mestre

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPere Riutort i Mestre
Biografia
Naixement 1935 (82/83 anys)
Petra
Activitat
Ocupació Pedagog, filòleg i religiós cristià
Modifica les dades a Wikidata

Pere Riutort i Mestre (Petra, Mallorca, 1935) és un pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista mallorquí, ha estat un dels promotors de l'ensenyament de la llengua catalana.[1]

Naix a Petra, l'any 1935. Formà part dels blauets de Lluc (1945), i fou ordenat de prevere de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors.[2] És llicenciat en pedagogia, filologia clàssica, teologia i filologia catalana. Del 1967 al 1969 recorregué molts centres escolars de Mallorca per tal de promoure-hi l'ensenyament del català. Des de l'any 1971 resideix a València. El 1979 fou professor de català al Col·legi Universitari de Castelló i entre 1984 i 1986 a l'Escola de Mestres de València, dedicat a la didàctica del valencià. Des de 1986 és professor titular i catedràtic[3] de filologia catalana a la Universitat de València.

Va publicar (1975-77), amb la col·laboració d'E. Valor, M. Sanchis Guarner, J.Ll. Sanchis, F. Graell i J.C. Bellvert, nombrosos texts per a l'ensenyament del català al País Valencià i a les Illes (Els vents del món). També ha treballat en la confecció de texts litúrgics valencians en català i ha presidit la comissió que féu oficialment l'adaptació dels llibres litúrgics del concili II del Vaticà (El Nou Testament).[2]).[1] Va obtenir el Premi Valencià de l'Any (1977) de la Fundació Huguet. Presideix la Fundació La Mata de Jonc.[2]

Comissió Interdiocesana per als textos en llengua vernacla[modifica]

El 14 de maig de 1973, el llavors arquebisbe de València, José María García Lahiguera, creà una Comissió Interdiocesana per als textos en llengua vernacla. En formaren part 18 membres i es trià com a president Pere Riutort, nomenat per decret de l’arquebisbe de València el 18 d’octubre de 1973. Els treballs d’aquesta Comissió culminaren en la publicació a finals del 1975 del Llibre del Poble de Déu, bellíssima i completíssima recopilació de textos litúrgics adaptada a les variants valencianes. Val a dir que per a la publicació i edició d’aquest llibre, Pere Riutort hagué de vendre unes terres que tenia a Mallorca per a poder sufragar-la. L’aprovació d’aquest llibre, va estar envoltada de polèmica des de pràcticament els inicis, coincidint amb l’aparició del blaverisme en la societat valenciana.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Pere Riutort i Mestre» (en català). l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 27 agost 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Pere Riutort i Mestre» (en català). homenots i donotes. Blocjaume.com. [Consulta: 11 setembre 2010].
  3. «BOE Nomenament Catedràtic». BOE. [Consulta: 30 agost 2018].
  4. «Blaverisme i Església» (en català). Antiblavers.org, 02-04-2010. [Consulta: 11 setembre 2010].

Enllaços externs[modifica]