Pere Rosselló i Blanch

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPere Rosselò i Blanch
Pere Rossello.jpg
Biografia
Naixement 4 de març de 1897
Calonge (Baix Empordà)
Mort 25 d'agost de 1970( 1970-08-25) (als 73 anys)
Ginebra
Altres noms Don Pedro
Residència Calonge, Madrid, Ginebra
Nacionalitat Espanya
Formació professional Escola Normal Girona
Es coneix per Estudis de pedagogia comparativa
Activitat
Ocupació Pedagog
Altres
Títol Secretari de la Unesco
Director del'Oficina internacional d'educació
Modifica les dades a Wikidata

Pere Rosselló i Blanch (Calonge, 4 de març de 1897- Ginebra, 25 d'agost de 1970)[1] va ésser un pedagog català, deixeble de Pierre Bovet i Édouard Claparède. Fill predilecte de Calonge.[2]

Biografia[modifica]

Pedra commemorativa a sa casa natal amb el text
«En aquesta casa nasqué l'eminent pedagog fill predilecte de Calonge Pere Rosselló i Blanch 1897-1970»

Pere Rosselló va néixer el 1897 a Calonge (Baix Empordà).

Va obtenir el diploma de mestre a l'Escola normal de Girona i després va especialitzar-se a l'Escola superior de Madrid (Castella) el 1919.[3] Fou doctorat a Lausana el 1934 amb la tesi "Marc-Antoine Jullien, pére de l'éducation comparée" (trad.: Marc-Antoine Jullien, pare de la pedagogia comparada).[4]

Va viure a Suïssa on va amistar Jean Piaget[5] al qual va proposar d'acceptar el càrrec de director de l'OIE o BIE el 1929. Junts van formar un èquip que va contribuir al desenvolupament mundial d'aquesta organització, fins al 1967 quan en Piaget va retirar-se.

Casa natal d'en Pere Rosselló i Blanch a Calonge

El 1928 dirigia l'Instituto de Orientación Profesional de Madrid. De 1929 fins a la seva jubilació el 1969 va ser el director adjunt de l'Oficina internacional d'educació a Ginebra.

El 1946 ocupà a Ginebra una càtedra de pedagogia comparada, la primera que es creava a Europa. Entre altres càrrecs, va ser secretari de la UNESCO.[6] Va morir a Ginebra el 1970. Des de 1975 les escoles de la vila es van anomenar Pere Rosselló, en honor del pedagog calongí.

Anècdota[modifica]

Una anècdota del mestre calongí era que sempre deia que Calonge era l'únic poble que tenia un carrer dedicat a l'educació.[7] Aquest carrer recuperà el nom per demanda del regidor de cultura, Carles Vilar i Massó, i ara es coneix com carrer de Sant Joan o de l'Educació, on casualment hi ha la Biblioteca Municipal Pere Caner, que anteriorment era l'escola de la vila.

Bibliografia[8][modifica]

  • La escuela, la paz y la sociedad de las naciones, Madrid, Editorial La Lectura, 1928
  • Marc-Antoine Jullien, père de l'éducation comparée, tesi de doctorat, 1934
  • Allons-nous vers une école d'action, de raison ou de passion? Ginebra, Editions Port Noir, 1944
  • L'éducation comparée au service de la planification, Neuchâtel, Editions Delachaux et Niestlé, 1959
  • La teoria de las corrientes educativas, Barcelona, Promoción Cultural, 1974

Referències[modifica]

  1. El ilustre pedagogo gerundense don Pedro, Revista de Girona, Girona, 1970, Revistes Catalanes amb Accés Obert
  2. «Fill predilecte». El Punt, 23 agost 2009.
  3. Biografia concisa i resum de les teories d'en Pere Roselló i Blanch.
  4. Maruja Arnau, Un calongí il·lustre: Pere Rosselló i Blanch, Revista de Girona, 1979, pp 149-154
  5. Alberto Munari, Jean Piaget et l'Education, extret de Perspectives: revue trimestrielle d'éducation comparée, Paris, Unesco, 1994
  6. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 75.
  7. , Canigó Revista Literaria, 1 d'octubre 1970 pàg 8
  8. Victor Montero Espinoza, La educación comparada: breve estudio documental

Enllaços externs[modifica]