Pere Sardà i Cailà

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:59, 12 maig 2016 amb l'última edició de Jey (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Sardà i Cailà
Pere Sardà i Cailà.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1788 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1860 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Escut heràldic de Reus.svg Regidor de l'Ajuntament de Reus
Escut heràldic de Reus.svg Alcalde de Reus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEmpresari i polític Modifica el valor a Wikidata

Pere Sardà i Cailà (Reus 1788 - 1860) fou un polític i empresari que treballà per la seva ciutat.

El 1815 va ser un dels accionistes de l'empresa reusenca de diligències entre Reus i Barcelona, promoguda per Josep Brunet.[1] El 1820, formava part de la Societat Patriòtica reusenca, on acudien els més aferrissats defensors del sistema constitucional, com ara Pere Mata, pare de Pere Mata Fontanet, Cristòfol Montblanch, també metge, el farmacèutic Pere Joan Nadal, el jutge Paulino de los Arcos i els militars Juan van Halen i Antoni Baiges.[2] Fou diverses vegades regidor i batlle constitucional de la ciutat, per exemple el 1840 a l'inici de la regència d'Espartero, cosa que significa que comptava amb la confiança de les autoritat establertes i dels primers contribuents de la població. Es deuen a les seves gestions alguns dels avantatges que la seva ciutat obtingué del govern, tals com la cessió a l'Ajuntament dels convents de Sant Francesc, Sant Joan i Seminari, que foren destinats a cases de beneficència, hospital i escoles públiques i la rehabilitació del Port de Salou, cosa que va poder tramitar perquè era vocal de la Junta d'Obres del Port.[3] Promotor de l'empresa reusenca de diligències, que fou la primera que es creà en tot l'estat espanyol. Per la seva actuació com a Comandant de la Milícia Nacional, l'estructura armada d'ordre dels liberals vuitcentistes, va obtenir la creu d'Isabel la Catòlica. Va participar en la fundació del Gas Reusense i en diverses legislatures fou diputat a Corts i senador del regne. El 1852 fou un dels fundadors i primer president de la Societat El Círcol de Reus.[4]

Va morir a Reus el 1860. El Diario de Reus, en escriure la seva necrològica, comenta que el seu enterrament fou molt concorregut per gent de totes les classes socials i professionals, ja que "su divisa era el bien y la prosperidad de Reus". Al funeral hi assistiren totes les autoritats i els "representantes de varias corporaciones y sociedades y [...] muchos individuos de la clase obrera"[5]

Referències

  1. Anguera, Pere. "El Círcol": 125 anys d'una societat. Reus: El Círcol, 1977, p. 18. 
  2. Arnabat, Ramon. Verds i Blancs: el trienni liberal a Reus i al Baix Camp (1820-1823). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 88-89. ISBN 8493232416. 
  3. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 597. 
  4. Anguera, Pere. El Círcol: 125 anys d'una societat. Reus: El Círcol, 1977, p. 17-18. ISBN 844002749X. 
  5. «Necrológica». Diario de Reus, 27 i 28 juliol 1860, pàg. 1.


Càrrecs públics
Precedit per:
Pau Font i Rocamora
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1839-1840
Succeït per:
Pere Mata i Fontanet

Vegeu també

Enllaços externs