Pere Tàpias

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Tàpias
Pere Tàpìas - El Suplement (Catalunya Ràdio) 01.JPG
modifica
Biografia
Naixement19 maig 1946 modifica
Vilanova i la Geltrú (el Garraf) modifica
Mort22 abril 2017 modifica (70 anys)
Sant Pere de Ribes (el Garraf) modifica
Causa de mortInsuficiència cardíaca modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Activitat
OcupacióPeriodista, cantautor i advocat modifica

IMDB: nm0850017 Musicbrainz: 4b648005-60c3-4f57-a2f6-2a10f916375a Modifica els identificadors a Wikidata

Joan Collell i Xirau, més conegut pel nom artístic de Pere Tàpias, (Vilanova i la Geltrú, 19 de maig de 1946 - Sant Pere de Ribes, 22 d'abril de 2017) va ser un cantautor,[1] gastrònom[2] i locutor de ràdio català.

Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, on entra en contacte amb gent de l'espectacle.[3] Va debutar en el món de la cançó el 1968 amb un single de dues cançons: "La tia Maria" i "El progressista".[1] Des del primer moment, el seu estil irònic i informal contrastava amb la seriositat d'altres cantants de la mateixa generació (la Nova Cançó). De fet, no va ser acceptat a Els Setze Jutges i el seu primer Long Play no va aparèixer fins al 1973: Per a servir-vos.[1] El següent, Si fa sol, veuria la llum el 1975. La seva cançó més coneguda ("La moto") s'inclou en el disc 400 pendons[1] (1979). L'any següent seria el torn de Passeig del Carme[1] (nom d'un emblemàtic carrer vilanoví), que alguns consideren el seu treball més reeixit.

El 1987, amb La mar de bé, va deixar la música durant un llarg període i es concentra en altres activitats. D'una banda, la ràdio i la televisió (on presenta el programa Què vol veure? del circuit català de Televisió Espanyola); de l'altra, la seva tasca de gastrònom (escrivint llibres i promocionant el xató) i la seva feina d'advocat. Des de 1996 combina ràdio i cuina en el programa de Catalunya Ràdio Tàpias variades.[3]

L'any 2001 va publicar un recopilatori titulat Les meves cançons i va fer algunes actuacions per tot Catalunya. Va exercir com a Defensor de la ciutadania de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.[3]

El 22 d'abril de 2017 va morir a l'Hospital de Sant Pere de Ribes, a causa d'una malaltia hepàtica.[4]

Discografia[modifica]

  • 1973 Per a servir-vos
  • 1975 Si fa sol
  • 1979 400 pendons
  • 1980 Passeig del Carme
  • 1982 Xàndals i barretines
  • 1987 La mar de bé
  • 2000 Felicitats Nano!
  • 2001 Les meves cançons
  • 2006 Àlbum de terrissa Vol. 1 i Vol. 2

Llibres publicats[modifica]

Llibres de cuina[modifica]

Llibres de poesia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Pere Tàpias». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Collell, Jaume «Pere Tàpias: La otra cara de la cançó». La Vanguardia, 11-01-2015 [Consulta: 16 maig 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Vilanova perd Pere Tàpias, cantautor, gastrònom i ambaixador de la ciutat». Diari de Vilanova, 22-04-2017 [Consulta: 22 abril 2017].
  4. Cervantes, Xavier «Mor Pere Tàpias als 70 anys». Ara, 22-04-2017.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Tàpias