Pere Vallribera i Moliné

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Vallribera i Moliné
Pere Vallribera i Moliné.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 27 de gener de 1903
Sallent, Bages
Mort 7 de març de 1990(1990-03-07) (als 87 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació pianista, compositor, pedagog musical, escriptor
Gènere Sardana
Instrument Piano
Modifica dades a Wikidata

Pere Vallribera i Moliné (Sallent, Bages, 27 de gener de 1903 - Barcelona, 7 de març de 1990) fou pianista i compositor,[1] aixií com catedràtic de piano, de música de cambra i director del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona de 1932 a 1983. Va ser un dels músics catalans amb una carrera més dilatada i plena d'èxits, ja sigui com a solista o acompanyant intèrprets i cantants per escenaris de tot el món.[2]

Va estudiar amb Josep Barberà i Josep Muset (harmonia i composició) i Guillem Garganta, i amplià els estudis a París amb Isidor Philipp. Fou president de l'Institut d'Estudis Musicals el 1932.

Joventut [cal citació][modifica]

Des del 1932 fou catedràtic de piano (per oposicions) del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Impartí també altres disciplines: música de cambra, harmonia, composició, història de la música, formes musicals, estètica, història de l'art, musicologia, entre d'altres. Al cap d'uns anys en fou nomenat Director pedagògic, fins a la seva jubilació, l'any 1983, desenvolupant-hi una tasca pedagògica molt important.

La seva pedagogia[modifica]

Per la seva aula del Conservatori i pel seu estudi del carrer d'Aribau, hi van passar multitud de deixebles de piano, com per exemple: Àngels Alabert, Anna Maria Albors, Joan Almirall, Maria Dolors Benejam, Lou Bennet, Lleó Borrell, Francesc Burrull, Montserrat Caballé, Mercè Capdevila, Anna Maria Cardona, Gerard i Lluís Claret, Alicia Coduras, Carles Coll, Frank Dubé, Rita Ferrer, Carles Guinovart, Isabel M. Martínez, Joan Matabosch, Leonora Milà, Maria Antònia Moll, Ludovica Mosca, Carme Pallarès, Pepita Perelló, Ticià Riera, Jesús Rodríguez Picó, Manuel Ruiz, Eulàlia Solé, Maria Dolors Luis, Antoni Villar.[3][4]

Gires i concerts [cal citació][modifica]

Tingué una intensa carrera com a solista efectuant gires per tot el món, destacant-se en la música de cambra, amb actuacions als festivals d'estiu de Prada de Conflent al Festival Pau Casals, amb Josep Trotta i Sándor Végh.

Va tenir fama internacional, per ell mateix i per haver actuat amb músics i cantants de gran renom, com per exemple: Held Anderson, Montserrat Aparici, Manuel Ausensi, Conxita Badia, Mercè Bibiloni, Montserrat Caballé, Enric Casals, Francesc Costa, Gaspar Cassadó, Ricard Boadella, Leslie Frick, Guillem Garganta, Esteve Gratacós, Bronislaw Gimpel, Kunie Imai, Henri Lewkowizc, Pilar Lorengar, Nan Merriman, Jean Pierre Rampal, Gaietá Renom, Consuelo Rubio, Henryk Szeryng, Mercè Plantada, Renata Tebaldi, Jaques Thibaut, Josep Trotta, Eduard Toldrà, Raimón Torres, Emili Vendrell (pare), Emili Vendrell (fill), i molts d'altres.

Va actuar com a solista amb moltes orquestres, estrenant a Espanya la Rhapsody in Blue de Gershwin, al Palau de la Música Catalana. En els nombrosos concerts en què va donar en aquesta institució i en els altres auditoris i sales de Catalunya i de la resta d'Espanya, va estrenar moltes composicions seves i d'altres compositors, entre els quals cal destacar: Apel·les Mestres, Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Eduard Toldrà, i molts d'altres, programant sovint obres innovadores.

Té enregistraments remarcables amb: Conxita Badia, Francesca Callao, Kunei Imai, Henri Lewkowicz, Jean Pierre Rampal, Amelia Ruival, Concepció Supervia, Josep Trotta, Emili Vendrell (pare i fill), i d'altres.

Última etapa[modifica]

Va morir a l'edat de 87 anys a Barcelona tot havent rebut els premis i honors, nacionals i internacionals, que va merèixer. Té un carrer dedicat a Sallent i un altre a Gelida. L'any 1984 se li va concedir la Medalla al treball President Macià.

A partir del 2010, es va instituir el Premi Pere Vallribera, per a pianistes de música de cambra, un concurs dirigit bàsicament als pianistes joves, que es destaquin en aquesta modalitat.[cal citació]

L'any 2011 s'edità el llibre Una vida per la música que en recollia les memòries, amb moltes dades biogràfiques, apunts, anècdotes, i diverses col·laboracions de personatges destacats del món musical,[5] i que incloïa dos DC, amb obres seves i enregistraments d'actuacions amb altres intèrprets, algunes d'elles inèdites.

Obra[modifica]

Obra musical[cal citació]
  • Sardanes
    • Sardanes per cor: Llum de primavera(lletra de Ramon Pallejà), Cant al sol (lletra de Pere Vallribera,1951), Folgueroles (lletra de Miquel Saperas).
    • Sardanes instrumentals: Mar Brava, Deixondiment (1930); Recordança, Gira-sol, Remembrança gironina, Mar alegre.
  • Nadales: Veniu, veniu (1965), Salutació (1967), Jesuset no ploris, Cantem companyons.
  • Goigs: de Sant Cristòfol (Vilanova i la Geltrú), de Sant Pere (Gelida), de la Nostra Senyora de la Salut (Gelida), de Sant Roc (Gelida), de Santa Llúcia (Gelida).
  • Peces per a piano: Ronda, Danza rústica, Vieja canción (editades dins el llibre Zinkoproff)
  • Composició simfònica: Salve Regina, partitura original per tres veus i orgue (1981)
  • Cançons: La mixeta Mustafá (cançó infantil), Vora els vidres (poesia de Carles Soldevila), Alpestre (poema d'Apel·les Mestres, 1949), Quatre cançons a quatres veus mixtes, Retorn (poesia de Miquel Dolç), Rondalla del Bou (poema de Marià Manent), Cançó dels Rebles (poesia de Sebastià Sánchez-Juan), Cançó de la veu (poema de Josep Gimeno-Navarro).
  • Peces per dansa: Dawn, (vals per a piano), Capseta de música, Marxa, Tiempo de minué.
  • Harmonitzacions populars: El cant dels ocells, Els segadors.
Publicacions
  • Vallribera i Moliné, Pere. El Piano: su aparición y desarollo. ISBN 84-85927-07-9. 
  • Vallribera i Moliné, Pere. Manual de ejecución pianística y expresión. Ediciones Quiroga.  Dipòsit Legal B-35.905-1977
  • Vallribera Mir, Manuel; Vallribera Mir, Berta (editors). Pere Vallribera i Moliné. Andana, 2011. ISBN 978-84-96995-51-2. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]