Pere Vilà Barceló

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Vilà Barceló
Foto pere vilà.jpg
modifica
Biografia
Naixement1975 modifica (44/45 anys)
Girona modifica
Activitat
OcupacióEscriptor i director de cinema modifica
Obra
Obres destacables

IMDB: nm1984645 Modifica els identificadors a Wikidata

Pere Vilà Barceló (Girona, 1975) és un director de cinema i guionista gironí tant del gènere documental com de ficció. El 2012 va obtenir el premi FIPRESCI a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid per la seva segona pel·lícula La lapidation de Saint Étienne.[1]

Pere Vilà Barceló va estudiar escriptura de guió amb Joaquim Jordà i Català amb qui va escriure la minisèrie Andorra, entre el torb i la Gestapo. Després d'una etapa com a realitzador de curtmetratges dels que cal destacar: “Sabi” (2005), “Des del balcó” (2005) i “Els peixos del riu Leteo” (2005), aquest últim guanyador del premi al millor guió i realització Elsa Peretti Foundation, el 2007 roda el seu primer llargmetratge: Pas a nivell. Amb característiques d'un cinema auster i contemplatiu, aquesta pel·lícula va ser seleccionada a festivals com: el Festival de Cinema de Gijón, a la 37 edició del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam, la 56 edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i el Festival de Cinema de Londres entre d'altres.[cal citació]

Després d'un període en el qual realitza diversos curtmetratges de gènere documental, el 2012 finalitza el seu segon llargmetratge: La lapidation de Saint Étienne amb coproducció francesa i protagonitzat per Lou Castel i Luis Rego. La pel·lícula es va presentar al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary on va tenir una gran rebuda per part del públic i la crítica.[2] Més tard també es va presentar al Festival de Cinema de Londres i a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid on va obtenir el premi FIPRESCI que atorga l'associació internacional de crítics de cinema i periodistes cinematogràfics. També va rebre el premi a la millor pel·lícula del festival Regiofun de Polònia.

El 2014 va finalitzar el seu tercer llargmetratge: La fossa, amb Lluís Homar i Emma Vilarasau com a equip artístic protagonista, i que es va presentar al Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Un any després roda el seu quart llargmetratge: l'artèria invisible, protagonitzat per: Àlex Brendemühl, Nora Navas, Àlex Monner, Joana Vilapuig i Francesc Garrido. La pel·lícula, que el director defineix com a cinema humà, es va presentar com a première internacional al Festival des Films du Monde de Montréal i com a première europea al Tallinn Black Nights Film Festival, també s'ha projectat a la secció oficial de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, el Festival de Cinema de Tübingen o el Festival Different 9! de Paris.[cal citació]

El vent és això és el seu cinquè llargmetratge coodirigit amb Mario Rebugent, Paula Comas, Joan Cumeras, Marina Segarra, Oriol Mulero, Andrea López. Es tracta d'una pel·lícula que forma part d'un projecte educatiu i cinematogràfic destinat a joves d'entre 15 i 17 anys en el qual han participat actors i actrius com: Àlex Brendemühl, Anna Alarcón, Laia Manzanares i Katrin Vankova.[cal citació]

Trajectòria [cal citació][modifica]

Llargmetratges
Curtmetratges i documentals
  • 2003: La première de Caro Diario.
  • 2005: Els peixos del riu Leteo. Premi al millor guió i realització Elsa Peretti Foundation.
  • 2005: Sabi.
  • 2005: L'alquimista.
  • 2006: Des del balcó.
  • 2006: Ressaca.
  • 2006: Saber nedar. Codirigit amb Isaki Lacuesta
  • 2007: El passeig.
  • 2008: Origen.
  • 2008: Generacions.
  • 2008: Sense presses.
  • 2008: Soldats anònims. Codirigit amb Isaki Lacuesta
  • 2009: Il sogno.
  • 2016: Carta filmada a Joaquim Jordà

Premis [cal citació][modifica]

Referències[modifica]