Pere Villalba i Varneda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Villalba i Varneda
Biografia
Naixement1938 modifica (81/82 anys)
Barcelona modifica
Professor titular Filologia llatina, Universitat Autònoma de Barcelona
1987 – 2008 modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Activitat
Camp de treballLul·lisme modifica
OcupacióFilòleg, professor d'universitat, traductor i escriptor modifica
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona modifica

Pere Villalba i Varneda (Barcelona, 1938) és doctor en Filologia Clàssica des de 1981 per la Universitat de Barcelona, professor emèrit del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] És conegut per la seva expertesa dels pobles i dels escriptors de l'antiguitat grecoromana i de llurs seguidors a l'edata mitjana.[2]

És membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 13 de maig de 2004. Hi va cobrir la vacant d'Eudald Solà.[3] El 2007 va ser promogut doctor honoris causa en Filosofia i història de les idees per la Universitat de Palerm.[4] Hi va tenir una lectio magistralis amb el títol De arte addiscendi (l'art d'aprendre).[5]

Ha impartit la docència sobre el teatre llatí, l'elegia i Ciceró. Cal destacar la notable aportació a la fixació del text de les Ora Maritima de Ruf Fest Aviè, publicat en col·leccions diferents els anys 1986 i 1994; ha contribuït a la renovació dels estudis ciceronians amb la publicació dels tractats De senectute (1998) i De amicitia (1999), i el 2006 presenta la primera traducció catalana de De re publica, també de Ciceró.[1] Membre del Raimundus Lullus Institut,[6] ha establert el text crític de l'Arbor scientiae de Ramon Llull per al Corpus Christianorum (2001), i és autor de Ramon Llull. Vida i obres.[7][8] i Ramon Llull. Escriptor i filòsof de la diferència.[9]

És especialista en la història dels Jocs Olímpics (Olímpia. Orígens dels Jocs Olímpics, 1994),[10] i ha publicat fonts sobre l'evolució de la idea política en la Roma monàrquica i republicana (Roma a través dels historiadors clàssics, 1996). Els articles que ha publicat estan en consonància amb els temes tractats anteriorment i amb col·laboracions en matèries complementàries.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Pere Villalba, membre de la Société Nationale des Antiquaires de France». UAB-Universitat Autònoma de Barcelona, 18-01-2017. [Consulta: 25 febrer 2020].
  2. Lauand, 2010, p. 10.
  3. «Acadèmics de número». Reial Acadèmia de Bones Lletres. [Consulta: 25 febrer 2020].
  4. Lauand, Jean «A Tribute to Pere Villalba – Spirit and Humanism» (en anglès). Revista Internacional d’Humanitats, 2010 (2007), pàg. 9-13.
  5. Villalba i Varneda, Pere. De arte addiscendi. L'arte di imparare (en italià, castellà). Palerm: Officina di Studi Medievali, 2013, p. 80 (Scrinium). ISBN 9788864850771. 
  6. «La vida i obra de Ramon Llull, 'condensada' en tres mil pàgines». Ara, 27-11-2014.
  7. Paloma, David «Any Llull. Preàmbul». Cultura (El Punt Avui), 05-12-2014, p. 4.
  8. Cruz Palma, Óscar Luis de la «Villalba i Varneda, Pere, Ramon Llull. Vida i Obres Volum I (rassenya)» (pdf). Studia Lulliana, LVI, 111, 2016, pàg. 194-199. ISSN: 1132-130X.
  9. Butinyà, Júlia «Pere Villalba i Varneda, «Ramon Llull. Escriptor i filòsof de la diferència. Palma de Mallorca, 123», Bellaterra, UAB, 2016, 596 pp. i «Ramon Llull. Vida i obres», Barcelona, IEC, 2015, 1001 pp.». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 64, 22-03-2018, pàg. 259. DOI: 10.7203/caplletra.64.11393. ISSN: 2386-7159.
  10. Pallarés, Joan Gómez «Pere Villalba i Varneda, Olímpia. Orígens dels Jocs Olímpics, Universitat de Barcelona. Publicacions & Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions, Bellaterra, 1994, 663 pp.». Faventia, 15, 2, 1993, pàg. 145–146. ISSN: 0210-7570.


Premis i fites
Precedit per:
Eudald Solà i Farrés
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla I

2004-
Succeït per:
'