Pere de Cadireta

De Viquipèdia
Infotaula de personaBeat Pere de Cadireta
Sant domènec (la Seu d'Urgell).JPG
Antiga església del convent de Sant Domènec de la Seu, fundat per Pere de Cadireta, i on va ser enterrat durant segles Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Pere de Cadireta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSegle XIII
Moià Modifica el valor a Wikidata
Mort1277 (Gregorià) ↔ 1279 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Seu d'Urgell
SepulturaCatedral de la Seu d'Urgell (abans, a Sant Domènec (Seu d'Urgell) i, encara abans, a la catedral de la Seu) 
Activitat
Ocupacióinquisidor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósDominics
Religiós i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana (culte local a la Seu d'Urgell i Moià)
BeatificacióFormalment no ha estat beatificat, venerat a la Seu i Moià
PelegrinatgeSant Domènec de la Seu d'Urgell
Festivitat19 de juliol
IconografiaHàbit dominicà, amb palma de martiri

Pere de Cadireta (Moià, Moianès[1] - la Seu d'Urgell, 1277-1279), sovint anomenat també de la Cadireta, va ser un frare dominic. És venerat com a beat, tot i no haver estat oficialment beatificat.

Biografia[modifica]

Nascut a Moià, va fer-se dominic. Va ser company de Ramon de Penyafort a Barcelona. Va predicar al sud de França a l'època de la croada contra els albigesos.

En 1250, el superior dominic de la província de Toledo el va designar, juntament amb set preveres més, per a estudiar àrab a Tunísia, amb la intenció que poguessin estudiar textos islàmics i poder predicar després als musulmans. Va ser nomenat Inquisidor general en 1257, a Barcelona. Va lluitar activament contra l'heretgia i la usura, participant en la condemna del càtar Ramon de Jossa i, en 1262, en la d'Arnau i Ermessenda de Castellbò. Va fer matar un gran grup de càtars a Siurana i Prades.

En 1273 va fundar el convent dominic de la Seu d'Urgell, del qual va ser prior, i des d'on va dirigir la lluita contra l'heretgia a la regió. Va morir màrtir, en circumstàncies poc clares, lapidat per un grup d'heretges en 1277 o 1279, juntament amb el seu company Ponç de Planella.[2]

Veneració[modifica]

Va ser enterrat a la catedral de la Seu d'Urgell—després, les seves relíquies van ser traslladades a l'església de Sant Domènec de la Seu d'Urgell; en ésser desamortitzat el convent, van ser traslladades novament a la catedral—i venerat com a sant a la comarca. La seva canonització, iniciada en 1866, va quedar interrompuda;[3]rep culte local, a Urgell i Moià, com a beat.[4]

Referències[modifica]