Pere de Grècia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere de Grècia
Peter van Griekenland en Denemarken (1964).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1980 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMunicipi de Gentofte Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLondon School of Economics
Lycée Janson-de-Sailly Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAntropòleg i militar Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOffice of Strategic Services Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Glücksburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIrina Aleksandrovna Ovtchinnikova (en) Tradueix (1939, 1939–) Modifica el valor a Wikidata
ParesJordi de Grècia Modifica el valor a Wikidata i Maria Bonaparte Modifica el valor a Wikidata
GermansEugènia de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Symbol of Prince Peter of Greece.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 61452375 Modifica el valor a Wikidata

Pere de Grècia (Atenes, 1908 - Londres, 1980) fou príncep de Grècia i de Dinamarca. Fill del príncep Jordi de Grècia i de la princesa Maria Bonaparte, nét del rei Jordi I de Grècia.

Estudià química aplicada a París, estudis que no arribaria a acabar mai, però en canvi si que arribà a concloure les llicenciatures de dret i de ciències polítiques a la mateixa universitat parisenca. Estudià etnologia a Berlín i després a Londres. Aprengué la llengua russa.

En ple procés psicoanalític viatjà a l'Índia i al Tibet. El 1939 es casà a Madràs amb Irina Alexandrovna Ovtchinnikova en contra de l'opinió de la seva família. Irina era una russa blanca que fugí de Sant Petersburg i que posteriorment es casà amb el marquès Jean de Mauléon de qui es divorcià poc després.

Lluità durant la Segona Guerra Mundial a les ordres de l'exèrcit britànic. La relació de Pere amb la seva família fou sempre més que complicada, i en especial amb la reina Frederica. A la mort del rei Pau I de Grècia no acceptà que la Irene de Grècia fos designada diàdocos en contra seu ni que dos anys després ho fos l'Alèxia de Grècia, mentre publicava articles i donava conferències en contra de la reina Frederica. Les disputes que tingué amb Frederica al llarg de la seva vida s'atribuïren a un possible nuviatge frustrat entre els dos, punt que mai s'ha arribat a verificar.

Pere morí el 1980 a Londres, al London's National Hospital for Nervous Siseases com a conseqüència d'una hemorràgia cerebral. La seva esposa ho féu deu anys després a París essent tots dos enterrats a la seva finca danesa de Gentofte propietat dels descendents del príncep Valdemar de Dinamarca (fill de Cristià IX).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere de Grècia