Pere de Verona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Sant Pere Màrtir (sant)» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Sant Pere».
Simpleicons Interface user-outline.svgSant Pere Màrtir o
Pere de Verona
SaintPeterTheMartyr.JPG
Sant Pere Màrtir, per Pedro Berruguete
Màrtir
Naixement Pietro da Verona
29 de juny de 1205
Verona, República de Venècia
Mort 6 d'abril de 1252(1252-04-06) (als 46 anys)
Barlassina (municipi de Seveso), al camí de Como a Milà (Itàlia)
Sepultura Sant Eustorgi (Milà), capella Portinari
Ocupació presbíter i religiós
Orde dominicans
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 25 de març de 1253 , Roma per Innocenci IV
Lloc de pelegrinatge Sant Eustorgi de Milà; Verona; santuari de Seveso
Festivitat 6 d'abril (abans, el 4 de juny, festivitat de la translació de les restes; fins al 1960 era el 29 d'abril)
Fets destacables inquisidor
Iconografia Hàbit dominicà (blanc amb capa negra), amb un ganivet, arma de tall o ferida al cap o l'espatlla; palma de martiri amb tres corones; llibre, espasa clavada al pit
Patronatge Inquisidors, parteres; copatró de Verona; Escaldes-Engordany
Modifica dades a Wikidata

Sant Pere de Verona, conegut com a Sant Pere Màrtir o Pere Veronès (Verona, 29 de juny de 1205 - camí de Como a Milà, 6 d'abril de 1252) fou un frare dominic i inquisidor. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill d'una família de càtars, la qual cosa va marcar la seva educació. Va estudiar a la universitat de Bolonya i va ingressar a l'Orde de Sant Domènec, de la mà del mateix Sant Domènec de Guzmán el 1221.

Va lluitar contra l'heretgia càtara i es va consagrar a la formació dels laics, la difusió del culte a la Mare de Déu i la creació d'institucions per a la defensa de la fe catòlica. Va ser nomenat Inquisidor de Llombardia i prior a Como. Des de llavors, va predicar per tot Itàlia.

Va morir assassinat un dissabte de Pasqua, al camí de Como a Milà. L'assassí, Pietro de Balsamo, va penedir-se i ingressà a l'orde dominicà. El seu cos va ser enterrat a la basílica de San Eustorgi de Milà. on, a la capella Portinari, s'alça el seu sepulcre monumental, obra destacada de Giovanni di Balduccio.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La seva canonització, als 337 dies de la seva mort, ha estat la més ràpida de la història. Innocenci IV va argumentar-ne la devoció, humilitat, obediència, benvolença, paciència i caritat, a més de la defensa de la fe.

Una tradició catalana, sense fonament històric, deia que Sant Pere Màrtir era frare del convent dominic de Balaguer i que havia estat inquisidor general de l'Urgell.[1]

Iconografia[modifica | modifica el codi]

Se'l representa vestit amb l'hàbit de l'orde dominicàː túnica blanca i mantell negre. A més, es fàcil reconèixer-lo perquè com a atribut més característic porta un ganivet clavat al cap i, a vegades, també una daga o espasa clavada al pit. Amb les mans pot portar així mateix un llibre i la palma dels màrtirs cenyida amb tres corones (igual que Sant Ramon Nonat).[2]

Al seu sepulcre, obra de Giovanni di Balduccio que es troba a la basílica de Sant Eustorgi de Milà hi ha vuit relleus que representen els episodis més desacats de la seva hagiografiaː (1) assassinat de Sant Pere Màrtir (2) Exposició del seu cos a la veneració pública per iniciativa del bisbe Lleó de Perego (3) El Papa Innocenci III lliura al superior dels dominics el decret de canonització (4) Miracle d'una tempesta que es va calmar quan els tripulants d'un vaixell en perill es van encomanar al sant (5) Trasllat del cos del sant (6) Miracle de la curació d'un mut que va poder parlar (7) Miracle del núvol que el va protegir dels raigs del sol i (8) curació miraculosa d'un epilèptic durant la visita a un hospital.

Obresː

  • Retaule de Sant Pere Màrtir, pintura sobre taula del primer terç del segle xiv (MNAC)[3]
  • Sepulcre de Sant Pere Màrtir a la basílica de Sant Eustorgi de Milà, obra de Giovanni di Balduccio (s. XIV)
  • Tríptic de Sant Pere Màrtir i Sant Pere Màrtir demanant silenci, dues obres de Fra Angelico, al Museu de Sant Marc de Florència
  • Retaule de Sant Pere Màrtir procedent del convent de Sant Tomàs d'Àvila, obra de Pedro Berruguete de 1493-99 (Museu del Prado)[4]
  • Sant Pere Màrtir amb Sant Nicolau i Sant Benet, obra de Cima da Conegliano (1505-1506). Pinacoteca de Brera, Milà [5]
  • Assasinat de Sant Pere Màrtir, obra de Giovanni Bellini (cap a 1507) a la National Gallery de Londres[6]
  • Sant Pere Màrtir, pintura d'Il Guercino (1646-47) a la Pinacoteca Nacional de Bolònia

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. J. Amades. Costumari català. Barcelona: Salvat, 1950. v. III, p. 324.
  2. FERRANDO ROIG, Juan. Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950. 
  3. «Fitxa de l'obra al web del MNAC». [Consulta: 13 juliol 2016].
  4. «Fitxa de l'obra al web del Museu del Prado». [Consulta: 13 juliol 2016].
  5. «Fitxa de l'obra al web de la Pinacoteca de Brera». [Consulta: 13 juliol 2016].
  6. «Fitxa de l'obra al web de la National Gallery». [Consulta: 13 juliol 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere de Verona Modifica l'enllaç a Wikidata