Pere del Rei

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere del Rei
Nom original(es) Pedro del Rey
(ca) Pere del Rei modifica
Biografia
Naixementsegle XIII modifica
Mort4 setembre 1308 modifica
Lleida modifica
Bisbe de Lleida
1299 – 1308 modifica
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic modifica
Família
ParesJaume el Conqueridor modificaElvira Sarroca modifica
GermansJaume Sarroca modifica

Pere del Rei (? - Lleida, 4 de setembre del 1308) Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I.[1] Fou canonge de Lleida (1268), prior de Sant Vicenç de València (1269) i bisbe de Lleida (1299-1308). Era fill natural del rei Jaume el Conqueridor, i per tant, germanastre de Jaume II de Mallorca, de qui fou conseller.[2]

Durant el seu bisbat, arreglà el servei de la catedral i al capítol general de l'Assumpta disposà que només s'hi fessin bateigs. També ratificà que el capellà del Comte celebrés la missa de l'alba. Celebrà sínode diocesà el 1301 sobre disciplina eclesiàstica i féu confegir una compilació de les constitucions sinodals. Al sínode s'acordà que:

  • Durant la consagració, a la missa, es toquessin les campanes i, qui, estant a casa o al carrer, s'agenollés i resés un parenostre i un Ave Maria, obtindria 40 dies d'indulgències.
  • En temps d'interdicte s'exceptuaven les festivitats de les tres Pasqües i la festa de l'Assumpció.
  • Tot prevere havia de saber els Deu Manaments, el Credo, els Set Sagraments, els dons de l'Esperit Sant, els set pecats capitals i les virtuts oposades i les catorze obres de misericòrdia.
  • Els clergues no jugarien al "tresillo", escacs o altres jocs d'atzar. Tampoc podien ser col·lectors de cap santuari, hospital, pont o altres.
  • Tots els clergues tindrien el llibre de la "Constitutio...".

Contribuí a la fundació de l'Estudi General de Lleida el 1300, sens dubte el fet més important del seu pontificat i que representà una obra de formació humana i espiritual que va durar fins al dia 11 de novembre del 1707.

El 1308 anà amb l'expedició de Bernat de Fenollar a Almeria. És enterrat a la capella de sant Nicolau, fundada pel seu germà Jaume Sarroca.

Referències[modifica]

  1. «Pere del Rei». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ainaud de Lasarte, Joan «Jaume Sarroca i Jaume I». Estudis Romànics, 1967, pàg. 131. ISSN: 2013-9500.
  • Viola, Ramiro. «Mons. Pere del Rei». Bisbat de Lleida, 04-03-2012. [Consulta: 27 febrer 2020].