Perera

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Perera europea)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Perera (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Perera
Perera amb el seu fruit (imatge cortesia de l'USDA, ARS)
Perera amb el seu fruit (imatge cortesia de l'USDA, ARS)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Rosidae
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Gènere: Pyrus
Espècie: P. communis
Nom binomial
Pyrus communis
L.

La perera o perer (Pyrus communis) és una espècie del gènere Pyrus que és una planta nativa de l'Europa central i de l'est i del sud-oest d'Àsia. En ocasions creis de forma assilvestrada rebent el nom de perelló. És un dels fruits més importants de les regions temperades i a més d'Europa es cultiva a gran escala a Amèrica i Austràlia. S'han desenvolupat nombrosos cultivars. A l'Àsia oriental es cultiven més altres espècies de pereres com la Naxi (Pyrus pyrifolia) i la perera blanca xinesa bai li, Pyrus × bretschneideri.

Origen[modifica | modifica el codi]

La perera europea cultivada (P. communis subsp. communis) es creu que descendeix de dues subespècies de pereres silvestres, categoritzades com P. communis subsp. pyraster (sinònim P. pyraster) i P. communis subsp. caucasica (sinònim P. caucasica), les quals són interfèrtils amb les pereres domèsticades. L'arqueologia mostra que es collien aquestes peres silvestres molt abans que passessin a ser cultivades, segons Zohary i Hopf.[1] Teofrast, Cató el Vell, i Plini el Vell donen informació sobre el cultiu de la perera europea i els empelts en les pereres.

Principals cultivars[modifica | modifica el codi]

Les peres Conference, com les de la imatge, són una de les principals cultivars conreades a Catalunya

Als Estats Units, el 95% de la producció de peres de 2004 provenia de només quatre cultivars:[2]

Vuit varietats de pera, d'esquerra a dreta, Williams' Bon Chrétien (o Bartlett), dues varietat Red Bartlett, d'Anjou, Bosc, Comice, Concorde, i Seckel


Varietats[modifica | modifica el codi]

Les que porten la marca han guanyat el premi de la Royal Horticultural Society.

  • 'Abate Fetel' (syn. Abbé Fetel; molt cultivada a Itàlia)
  • 'Ayers' (USA - un híbrid interespecífic entre P. communis × P. pyrifolia obtingut a Tennessee)
  • 'Bambinella' (Malta)
  • 'Beth' agm[3]
  • 'Blake's Pride' (USA)
  • 'Blanquilla' (o 'pera d'aigua' i 'blanquilla de Aranjuez', Espanya)
  • 'Butirra Precoce Morettini'
  • 'Carmen'[4]
  • 'Clara Frijs' (a Dinamarca)
  • 'Concorde' (Anglaterra híbrid entre 'Conference' × 'Doyenné du Comice) agm[5]
  • 'Conference' (Anglaterra, 1894; la varietat més popular a UK) agm[6]
  • 'Corella' (Austràlia)
  • 'Coscia' (o Ercolini, italiana que madura molt aviat)
  • 'Don Guindo' (Espanya)
  • 'Doyenné du Comice' (França)
  • 'Dr. Jules Guyot' ( o pera llimonera)
  • 'Forelle'
  • 'Glou Morceau' (Bèlgica, 1750)
  • 'Gorham' (USA)
  • 'Harrow Delight' (Canadà)
  • 'Harrow Sweet' (Canadà)
  • 'Joséphine de Malines' (Bèlgica - obtinguda pel pomòleg i alcalde de Malines, Esperen al segle XIX) agm[7]
  • 'Kieffer' (USA - un híbrid entre P. pyrifolia i probablement 'Bartlett')
  • 'Laxton's Superb' (Anglaterra però massa sensible al foc bacterià])
  • 'Louise Bonne of Jersey' agm[8]
  • 'Luscious' (USA)
  • 'Merton Pride' (England, 1941)
  • 'Onward' (UK) agm[9]
  • 'Orient' (USA - híbrid entre P. communis × P. pyrifolia)
  • 'Packham's Triumph' (Austràlia, 1896)
  • 'Pineapple' (USA - un híbrid entre P. communis × P. pyrifolia)
  • 'Red Bartlett' (USA - Hi ha tres clons mutants de pèla vermella: 'Max Red Bartlett', 'Sensation Red Bartlett', 'Rosired Bartlett')
  • 'Rocha' (Portugal)
  • 'Rosemarie' (Sud-Africa)
  • 'Seckel' (USA; finals del segle XVII a la zona de Filadèlfia i encara es cultiva, resisteix al foc bacteria)[10]
  • 'Starkrimson', també dita Red Clapp's, és de pèla vermella originada el 1939 a Michigan per mutació de Clapp's Favourite.[11]
  • 'Summer Beauty'
  • 'Sudduth'
  • 'Taylor's Gold' (Nova Zelanda - un mutant amb russeting de la varietat 'Comice')
  • 'Williams Bonne Chrétienne' agm[12]

Hi han moltes varietats de peres, però als Països Catalans destaca la producció de les següents:

  • Conference
  • Blanquilla
  • Llimonera
  • Ercolini
  • Williams
  • red barlett
  • Comtessa o Alexandrine
  • Doyenne du comice
  • Flor d'hivern
  • Castells o Pera de Sant Joan

La collita comença amb les primerenques Castells, peres de "Sant Joan" i Delbard Premiere al mes de juny, continuant per la llimonera i l'Ercolini el juliol. L'Agost és per les Blanquilles i Conference, bàsicament, però també per les varietats per a indústria (almívar, melmelades etc.) com Williams i Red Barlett. A primers de Setembre es cullen les Alexandrines i les Comice, i ja a l'Octubre les Flor d'hivern.

Pera vermella,varietat Max Red Barlett, en creixement

Les peres Nashi que darrerament també es conreen, pertanyen a una espècie diferent dins del mateix gènere.

Cultiu[modifica | modifica el codi]

Peres de la varietat Precoce di Fiorano a Castelltallat

La pera és el fruit de la perera i és una de les fruites comestibles més importants de les regions temperades.. Té forma oblonga i el seu color pot anar del groc al verd.

Són conreades de forma intensiva al Segrià, Noguera, Pla d'Urgell, Urgell i les Garrigues sempre en regadiu i en formes forçades (fus, palmetes etc.). A nivell mundial, el principal exportador és l'Argentina.

Floreixen al mes de març, abans que les pomeres, i per això hi ha més perill que es glaci la flor o el fruit recent quallat. En cas de glaçada es fan servir hormones perquè el fruit es desenvolupi sense fertilització (partenocàrpia).

La perera sovint és empeltada sobre peus de codonyer la qual cosa dóna més precocitat en l'entrada en producció, menys vigor (cosa convenient en les formes forçades) i fruits més grossos.

Els paràsits què l'afecten més freqüentment són els insectes Psilla i Carpocapsa, els fongs de Mota i Estemfílium, així com bacteris com Pseudomonas. Sovint es cita el foc bacterià (Erwinia amylovora), però és una malaltia que, tot i ser greu, molt ocasionalment se'n pot trobar algun focus a les contrades mediterrànies.

Perera borda[modifica | modifica el codi]

Flors de perera

La perera borda (P. salvifolia) es considera com la subespècie salvifolia (DC.) Gams, aquest és un nom invàlid, ja que correspon en realitat a l'híbrid Pyrus x salvifolia DC.[13] Les seves fulles adultes són tomentoso-grisenques a revers, glabrescents a l'anvers; pecíol pubescent;limbe el·líptico-lanceolat, enter o subenter de 4 a 5 cm x 2 a 3,5 cm; fruit més o menys piriforme; arbret més o menys espinós. Viu en bardisses i boscs caducifolis humits. Als Països Catalans només es troba a Catalunya entre els 100 a 1.300 metres i és submediterrani. [14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Daniel Zohary and Maria Hopf, Domestication of plants in the Old World, third edition (Oxford: University Press, 2000), p. 176
  2. U.S. Department of Agriculture. (September 2004.) "Pyrus Crop Germplasm Committee: Report and genetic vulnerability statement, September 2004". (Website.) Germ Resources Information Network (GRIN), page 5. Retrieved on 2007-10-02.
  3. «RHS Plant Selector - Pyrus communis 'Beth'». [Consulta: 30 maig 2013].
  4. «Pero - in Italian».
  5. «RHS Plant Selector - Pyrus communis 'Comice'». [Consulta: 30 maig 2013].
  6. «RHS Plant Selector - Pyrus communis 'Conference'». [Consulta: 30 maig 2013].
  7. «RHS Plant Selector - Pyrus communis 'Joséphine de Malines'». [Consulta: 30 maig 2013].
  8. «RHS Plant Selector - Pyrus communis 'Louise Bonne of Jersey'». [Consulta: 30 maig 2013].
  9. «RHS Plant Selector - Pyrus communis 'Onward'». [Consulta: 30 maig 2013].
  10. U.S. Department of Agriculture. (September 2004.) "Pyrus Crop Germplasm Committee: Report and genetic vulnerability statement, September 2004". (Website.) Germ Resources Information Network (GRIN), pages 5-7, 10. Retrieved on 2007-10-02.
  11. Dris, Ramdane, and S. Mohan Jain (editors.) (2004.) "Production Practices and Quality Assessment of Food Crops: Volume 3, Quality Handling and Evaluation". Springer, page 274, ISBN 978-1-4020-1700-1. Retrieved on 2007-10-10
  12. «RHS Plant Selector - Pyrus communis 'Williams Bonne Chretienne'». [Consulta: 30 maig 2013].
  13. Culturesheet
  14. Bolòs i Vigo, Flora dels Països Catalans

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perera Modifica l'enllaç a Wikidata