Pergamí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pergaminer alemany en un gravat del segle XVI.

El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra[1] polida especialment per a poder escriure-hi a sobre. La pell segueix un procés d'eliminació del pèl, adobat i estirament per tal d'aconseguir les làmines amb les que s'elaboraven els llibres o els rotlles a l'Edat antiga i l'edat mitjana. Fou el principal material sobre el que s'elaboraven documents a l'Europa Occidental fins a l'arribada i popularització del paper.

L'origen del seu nom és la ciutat de Pèrgam,[2] on hi havia una gran producció de qualitat d'aquest material. La tradició recollida per Plini a la Història Natural (xiii.21), segons un relat atribuït a Varró diu que el pergamí fou introduït a Pèrgam sota patronatge d'Èumenes II ja que Ptolemeu V havia limitat les exportacions de papir cap a aquell país per temença que la biblioteca d'aquesta ciutat rivalitzés amb la Biblioteca d'Alexandria.[3]

Segons afirma un còdex de la ciutat de Lucca[3] del segle VIII, l'elaboració consistia en posar les pells en calç viva durant tres dies, després s'esbandia amb aigua i després es rascaven les dues cares per a retirar les restes de pèls i carn que encara hi restessin adherides. Un cop sec es solia tenyir i l'escriba un cop l'adquiria el tallava a la mida adequada i l'acaba de polir i reparar els defectes.[4]

Durant l'edat mitjana és el suport més utilitzat a tota Europa fins que el paper li roba la importància, ja que és molt més barat i fàcil de produir.[5]

Procés de creació[modifica | modifica el codi]

Pergamins municipals de Barcelona

Es confecciona amb les pells de diferents animals joves, ja que facilita el procés de creació. Es anomenat pergamí verge, a partir de animals no-nats.

Las pells es preparen en una barreja d'aigua i cal durant uns dies, després mitjançant un ganivet molt afilat (rasorius) s'elimina el greix i el pèl. A continuació es torna a rentar per tal d'eliminar totalment la cal i es posa a assecar i es tensaven en un bastidor.[6]

Després es tallaven per retirar la pell sobrant i fer els folis, intentant que les dues cares del pergamí quedessin iguales, ja que la part de la carn és molt més blanca que la del pèl.[7]

Per últim es tractava amb una barreja de guix i altres substàncies per tal de crear la imprimació i es pogués escriure al seu damunt.[8]

Treballs relacionats[modifica | modifica el codi]

  • El copista: és la persona que s'encarrega d'escriure un llibre a mà. Deixaba espais en blanc on anaven les imatges i dibuixos. S'intentaba aprofitar el màxim de pergamí possible. Amb un origen egipci, on era un ofici molt valorat.[9]
  • L'il·luminador: persona encarregada de decorar el pergamí mitjançant dibuxos, caplletres, miniatures, lletres decorades, etc.
  • L'enquadernador: Acció de cosir o enganxar diversos plecs o quaders de text o fulles i posar cobertes. Amb els objectius de conservar, de fer més fàcil la seva utilitzaació i tenir una presencia artística.[10]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «pergamí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. I una altra entrada denominada «pergamí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Papers del Montgrí. Any: 1984 Núm. 3: Els pergamins municipals
  4. , ISBN 970-10-2672-1
  5. «El pergamí» (en català). Octavi Aluja, 2008. [Consulta: 19 octubre 2015].
  6. «Pergamino» (en español). [Consulta: 22 octubre 2015].
  7. «Tinta sobre piel:la elaboración del pergamino en la Edad Media» (en español). [Consulta: 22 octubre 2015].
  8. «LA ELABORACIÓN DE UN CÓDICE» (en español). [Consulta: 19 octubre 2015].
  9. «Caligrafía» (en español). Octavi Aluja, 2008. [Consulta: 22 octubre 2015].
  10. «Historia de la encuadernación» (en español). [Consulta: 22 octubre 2015].