Periques
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | XIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Puig-reig (Berguedà) | |||
| Lloc | Des de Puig-reig, ctra. a Sta. M. de Merlés, camí a Periques. Puig-reig (Berguedà) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 3647 | |||
Periques és un mas del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En el seu origen fou la seu de la comanda de Puig-reig dels Templers, posteriorment passà a l'orde de l'Hospital i en època moderna es convertí en masia.. Actualment la casa ha estat restaurada pels seus propietaris i és apta per a fer-hi activitats.[1]
Descripció
[modifica]És una construcció gòtica de finals del segle xiii o començaments del XIV. Consta d'una planta quadrada (24 x 24 m) formada per cossos rectangulars i closa per una tanca amb una porta d'arc de mig punt adovellat.[2] Les dependències formen un angle recte al sector nord-oest, i una muralla amb finestres i espitlleres al sector sud-est tanca un pati quadrat.[3]
Les dependències són cobertes amb arcs diafragmàtics i fetes amb carreus de mides força grans, polits i escantonats que encara conserven les marques de picapedrer. L'ala nord era destinada a celler, magatzem i estables (soterrani). Cuina-menjador i dormitori eren situades a l'ala de ponent.[3]
A la banda nord hi ha la capella de la Mare de Déu del Carme, d'origen romànic, antigament dedicada a Sant Julià i reconstruïda en època moderna.
Història
[modifica]Des de l'any 1212 és documentat el Mas de Sant Julià sobre el qual a finals del segle xiii, els Templers, senyors del castell i terme de Puig-reig, iniciaren la construcció de la seva granja-convent. La dissolució de l'orde, a inicis del segle xiv, va impedir que la construcció s'acabés totalment i funcionés com a centre agrícola i ramader de la Comanda de Puig-reig.[3]
Sota el domini dels Hospitalers fou residència temporal dels membres de l'orde i al segle xvii ja funcionava com a masia. L'any 1721 era conegut encara amb el nom de "Mas Sant Julià, vuy lo mas Periques".[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Casa Periques». [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ Diversos Autors. El Berguedà. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural, 1994. ISBN 8439326718.
- 1 2 3 4 «Casa Periques». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 juliol 2014].
Enllaços externs
[modifica]- «Casa Periques». Mapa de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
- Casaperiques.com Pàgina web oficial. Fotografies, història, activitats.