Perlocució

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El filòsof britànic John Langshaw Austin -en la Conferència IX publicada pòstumament el 1962- introdueix el concepte dels tres tipus d'acte de parla: locucionari, il·locucionari i perlocucionari.[1]

L'acte perlocucionari el descriu com: "els que produïm o aconseguim perquè diem alguna cosa, tals com convèncer, persuadir, dissuadir, i també, sorprendre o confondre"[2]

Com a exemple, considerar l'enunciació següent: "Per cert, tinc un CD de Debussy; t'agradaria que te'l deixés?" La seva funció il·locucionària és un oferiment, mentre que el seu efecte perlocucionari desitjat podria ser impressionar l'oient, mostrar una actitud amistosa, o bé encoratjar l'interès en un tipus determinat de música.

Referències[modifica]

  1. Austin, John L. (1962), How to Do Things with Words, Oxford: Oxford University Press, p. 101.
  2. Cuenca, Maria Josep. Lingüística i ensenyament de llengües (en català). Universitat de València, 1994. ISBN 9788437016184.