Persea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPersea
Persea indica.jpg
Persea indica fulles i fruit
Planta
Tipus de fruit baia
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLaurales
FamíliaLauraceae
GènerePersea
Mill.[1]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Modifica les dades a Wikidata

Persea és un gènere de plantes amb flors amb unes 150 espècies d'arbres de fulla persistent dins la família del llorer (Lauràcia).[2] El membre més conegut del gènere és l'alvocat, Persea americana.

Descripció[modifica]

Són arbres de mida mitjana, de 15-30 m d'alt. Les fulles són simples i lanceolades de 5-30 cm de llargada i 2-12 cm d'amplada i en disposició en espiral o alternada. Les flors es disposen en panícules curtes. El fruit és una drupa oval o amb forma de pera i una sola llavor. La mida del fruit és variable segons les espècies, d'1-1,5 cm per exemple en P. borbonia i P. indica, fins a 10-20 cm en P. americana.

Distribució i ecologia[modifica]

Les espècies de Persea tenen una distribució disjunta amb 70 espècies neotropicals des de Brasil a Xile i de Mèxic al Carib; arriben al sud-est dels Estats Units. A les illes de la Macaronèsia n'hi ha una sola espècie, l'endèmica Persea indica. N'hi ha unes 80 espècies a l'est i sud-est d'Àsia. Les espècies que aguanten més el fred suporten fins a -12°C: P. borbonia, P. ichangensis i P. lingue; necessiten un sòl constantment humit i no toleren la secada.

La família Lauraceae formava part de la flora de Gondwana i molts dels seus gèneres migraren a Amèrica del Sud per l'Antàrtida, per ponts de terra en el Paleocè. Persea indica sobrevisqué en els boscos nebulosos de la laurisilva de les Canàries i les altres zones de la Macaronèsia.

L'evidència fòssil indica que el gènere Persea es va originar a l'Àfrica occidental durant el Paleocè i se n'estengué després més enllà. L'assecament posterior a l'Oligocè i les glaciacions va extingir el gènere Persea d'Europa.

Classificació[modifica]

El gènere Persea té tres subgèneres. El subgènere asiàtic Machilus es tracta com un gènere separat per molts especialistes, incloent la Flora of China; la incompatibilitat d'empelt entre els subgènere Persea i el subgènere Eriodaphne suggereix que aquests es poden tractar millor en gèneres diferents, de fet Kostermans (1993) fundà el gènere Mutisiopersea per a aquests. Un altre gènere estretament relacionat, Beilschmiedia, de vegades també s'inclou en Persea.

Subgènere Persea - Amèrica central. Dues espècies
  • Persea americana Mill. – alvocat
    • Persea americana var. drymifolia (Schltdl. & Cham.) S.F.Blake
    • Persea americana var. floccosa (Mez) Scora
    • Persea americana var. guatemalensis (L.O.Williams) Scora
    • Persea americana var. nubigena (L.O.Williams) L.E.Kopp
    • Persea americana var. steyermarkii (C.K.Allen) Scora
  • Persea schiedeana Nees – Coyo
Subgènere Eriodaphne (Mutisiopersea) - Amèrica, Macaronèsia. Unes 70 espècies, incloent
Subgènere Machilus - Àsia. Unes 80 espècies, incloent

Anteriorment ubicats aquí[modifica]

Etimologia[modifica]

Philip Miller derivà Persea del nom grec Περσεα. L'aplicaren Teofrast i Hipòcrates a un arbre egipci, possiblement Cordia myxa, o a una espècie del gènere Mimusops.[4]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Genus: Persea Mill.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 05-10-2007. [Consulta: 5 febrer 2011].
  2. André Joseph Guillaume Henri Kostermans. 1993
  3. 3,0 3,1 «GRIN Species Records of Persea». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. [Consulta: 5 febrer 2011].
  4. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 3 M-Q. CRC Press, 2000, p. 2015. ISBN 9780849326776. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Persea Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.