Persona trans

De Viquipèdia

Una persona trans o trans* és aquella que s'identifica amb un gènere diferent del que se li va assignar en néixer.[1][2] El terme trans engloba multitud d'identitats, inclou dones i homes transsexuals, transgènere, persones no-binàries, agèneres, travestís, entre d'altres. També es reconeixen com a trans algunes persones que practiquen el cross-dressing, performances drag-kings o drag-queens.[3][a][b][c]

Els processos trans*, anomenats trànsits o transicions, involucren diversos àmbits de la vida social i personal. En concret, poden incloure un canvi de nom, reconeixement/rol social, canvis en documents, manera de vestir, d'expressar-se, modificacions corporals, entre d'altres. Les circumstàncies de cada trànsit varien d'una persona a una altra.[7][6]

El prefix cis, que és l'oposat de trans, designa qui no és trans, és a dir, que s'expressa i identifica amb el gènere que se li va assignar en néixer.[8][9]

Evolució de la terminologia[modifica]

Les variacions en la terminologia expliquen com diversos col·lectius trans han qüestionat, redefinit i s'han apropiat dels termes i significats, sobretot, en una lluita per evitar ser classificats com a subjectes amb un trastorn mental.[4][10] Sovint institucions amb poder, com l'acadèmica, han establert les definicions de què és ser trans, arribant a esborrar la manera com les persones s'autodefineixen. La terminologia trans ha estat en el nucli de la lluita social, ja que les definicions repercuteixen en com són enteses socialment.[4] Això explica com hi hagi hagut molts canvis en poc temps.

La forma preferent en l'actualitat en el moviment LGTBI és persona trans, ja que es considera més neutra i inclusiva que altres formes com transgènere o transsexual.[2] No s'utilitza la paraula trans com a substantiu, perquè pot donar a entendre que la condició de trans defineix tota la identitat d'una persona, en comptes de només una de les moltes característiques d'aquesta. A la vegada, pot conduir a la idea que les persones cis estan sempre al costat de la conformitat o que persones trans i cis són tipus diferents de persones.[4][11][12]

Trans*[modifica]

A partir de la dècada del 2010, l'asterisc després del mot trans es va estendre —sobretot a les xarxes socials, però també en associacions i publicacions— des de persones trans que volien ser reconegudes més enllà de les vivències relacionades amb el concepte de transsexualitat, vinculat a un diagnòstic psiquiàtric. Així com evitar establir jerarquies o preconcepcions del fet trans i representar l'heterogeneïtat existent. Les noves formes trans* i trans+ es van crear amb una intenció que ja s'havia buscat amb els mots transgènere i trans. L'asterisc ha tingut més representativitat que el símbol "+", que s'utilitza també en contextos anglosaxons. Tanmateix, aquest símbol ha rebut també diverses crítiques, com per exemple, la impossibilitat de pronunciar-lo, o que representa un signe textual que es refereix a quelcom que està al peu de pàgina, com si fos en un lloc secundari, entre d'altres.[1]

Trans[modifica]

El prefix trans va començar a utilitzar-se a la dècada del 1990 com a resposta a la dicotomia entre transsexual i transgènere, sobretot des de moviments socials que s'oposaven a considerar la transsexualitat una patologia. És una apropiació que a poc a poc va anar aconseguint espai, fins a l'actualitat, que és reconeguda més enllà de l'activisme per institucions polítiques i acadèmiques.[4][1] El primer ús del terme persones trans documentat és en una conferència trans el 1974.[13]

Les crítiques a aquest terme han estat al voltant de fixar una identitat i produir exclusions, per exemple en persones no-binàries. És per això que diverses activistes i acadèmiques han proposat mantenir el terme trans obert a múltiples significats i amb una definició reduïda.[1]

Transgènere[modifica]

La paraula transgènere va estendre's com a terme per descriure una varietat d'identitats de gènere i comunitats dels Estats Units d'Amèrica a principis de la dècada del 1990. Des de la dècada del 1970, es va utilitzar amb una àmplia varietat de significats i de formes de construir el terme trans + gènere provinents d'entorns socials també molt diversos.[14]

En castellà, la discussió entorn aquest terme s'ha centrat en diferenciar les persones transsexuals de les transgènere, sent les primeres aquelles que han realitzat processos de reassignació sexual. A Espanya, més concretament, on el terme transsexualitat s'utilitzava en un sentit ampli, el terme transgènere ha tingut un ús subaltern i quan s'ha utilitzat ha sigut per allunyar-se del paradigma patologitzador i binari.[1][10]

En el context anglosaxó actual, aquest terme ha perdut les connotacions polítiques i és utilitzat com a hiperònim, és a dir, de manera similar que el terme trans o trans*.[10] Tanmateix, com algunes formulacions de transgènere han exclòs intencionadament les persones que s'han operat, s'ha qüestionat la seva funcionalitat com a terme que abraci totes les identitats trans.[10]

Transsexual[modifica]

La creació del concepte transsexual va dependre dels desenvolupaments en endocrinologia i cirurgia plàstica que van permetre les operacions de reassignació sexual. A la dècada de 1950, el sexòleg David Cauldwell va encunyar aquesta terme i l'endocrinòleg i sexòleg Harry Benjamin va popularitzar-lo per designar les persones que «se senten del sexe contrari i desitgen modificar el seu cos quirúrgicament per assemblar-se a les persones del sexe oposat».[10]

El concepte de transsexualitat estableix doncs la reassignació sexual com a prioritat principal, entenent-ho com una necessitat inevitable determinada per factors biològics. Amb aquesta premissa, la cerca d'un diagnòstic mèdic que doni accés a un tractament hormonal i quirúrgic és necessari per aconseguir un reconeixement social amb la categoria sentida.[10]

A partir de la dècada de 1970, aquesta categoria va incrementar la seva acceptació i va començar a institucionalitzar-se. La seva legitimació a partir de la medicina va ser efectiva en dos sentits. Per una banda, va facilitar introduir lleis que permeten modificar la identitat de les persones trans i donar accés a tractaments hormonals i quirúrgics, per altra banda, ha donat seguretat a les persones trans que s'identifiquen amb aquest discurs.[10]

Tanmateix, el rol de la medicina a l'hora de conferir aquesta identitat ha sigut molt controvertit en els col·lectius trans. Ja sigui pel rebuig de ser considerades persones amb un trastorn mental, com pels processos degradants als quals s'han de sotmetre per obtenir el diagnòstic. Malgrat les crítiques, algunes persones trans assenyalen que el discurs mèdic ha facilitat l'accés als tractaments, a la vegada que ha permès avançar en front de l'imaginari anterior.[10]

A la dècada de 1990, el terme més utilitzat a Espanya era travestí, mentre que transsexual era utilitzat només per activistes més informades. La distinció entre persones trans operades o no, era molt menys rellevant que en països anglosaxons.[10]

Notes[modifica]

  1. Sara Aguirre-Sánchez-Beato (2018, p. 296): "certain definitions focusing exclusively on the expression theme to define trans people as a transgression of the traditional gender expression associated with the assigned gender at birth, irrespective of whether the person identifies as trans or not. [...] The terminology used to refer to the expression theme alone is usually ‘gender non-conforming’, ‘gender non-conformers’ and ‘crossdresser’. However, ‘gender non-conforming’ is sometimes also used as an umbrella term."[4]
  2. Alba Barbé (2015, p. 29): "pot el trans incloure en el context català a persones qui practiquen el Cd [cross-dressing] i no s’identifiquen amb tal terme-paraigües? I si s’hi identifiquen, com és aquesta inclusió o bé coexistència, i horitzó? Al context català encara resulta confós. En els estudis anglosaxons no hi ha un enteniment ni un consens. Sovint, les posicions són ambigües."[5]
  3. Teo Pardo (2018, p. 27): "Dins del calaix trans* hi caben moltes identitats i vivències diferents, com transsexuals, transgènere, travestis o cross-dressers, drag-kings, drag-queens, persones no binàries o de gènere fluid, per posar alguns exemples."[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lucas Platero, R. «Trans* (con asterisco)». A: Barbarismos queer y otras esdrújulas (en castellà). 1a edició. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2017, p. 409-415. ISBN 978-84-7290-829-1. 
  2. 2,0 2,1 Termcat, Centre de Terminologia «trans». Diccionari de sociologia. Termcat, 2019-2021.
  3. Breu, Marta «transgènere». Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), 2021.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Aguirre-Sánchez-Beato, Sara «Terminología y definiciones trans en la investigación sobre transfobia: una revisión conceptual» (en anglès). Quaderns de Psicologia, 20, 30, 2018, pàg. 295-305. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.1453.
  5. Barbé i Serra, Alba. El cross-dressing en el context català del segle XXI (tesi). Universitat de Barcelona, 2015, p. 530. 
  6. 6,0 6,1 Pardo, Teo «Les identitats trans com a mirall de les normes de gènere». Eines 32, 2018, pàg. 26-35.
  7. Breu, Marta «transició». Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans). TERMCAT, Centre de Terminologia, 2021.
  8. Martínez-Guzmán, Antar. «Cis». A: Barbarismos queer y otras esdrújulas (en castellà). 1a edició. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2017, p. 82-87. ISBN 978-84-7290-829-1. 
  9. TERMCAT «cisgènere». Diccionari de sociologia, 2019-2021.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 10,8 Missé, Miquel; Coll-Planas, Gerard «La identidad en disputa. Conflictos alrededor de la construcción de la transexualidad». Papers, 2015, pàg. 35-52. DOI: 10.5565/rev/papers.637.
  11. «Glossary of Terms - Transgender» (en anglès). GLAAD. [Consulta: 22 desembre 2021].
  12. Consell de l’Audiovisual de Catalunya «Recomanacions sobre el tractament de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) als mitjans audiovisuals». Consell de l’Audiovisual de Catalunya, 2017.
  13. Williams, Cristan. «Tracking Transgender: The Historical Truth» (en anglès), 12-07-2026. [Consulta: 1r gener 2022].
  14. Williams, Cristan «Transgender». Transgender Studies Quarterly, 1, 2014, pàg. 232–234.. DOI: https://doi.org/10.1215/23289252-2400136.

Enllaços externs[modifica]