Persuasió (pel·lícula de 1995)

Persuasió
Persuasion
Fitxa
Direcció	Roger Michell
Protagonistes	Ciarán Hinds; Corin Redgrave; Fiona Shaw; Sophie Thompson; Simon Russell Beale; Amanda Root; Susan Fleetwood; John Woodvine; Phoebe Nicholls; Samuel West; Judy Cornwell; Felicity Dean; Roger Hammond; Victoria Hamilton; Robert Glenister; Richard McCabe; Helen Schlesinger; David Collings; Roger Llewellyn; Sally George (en)
Producció	BBC i Vivian Stuart
Guió	Nick Dear
Música	Jeremy Sams
Muntatge	Kate Evans
Productora	BBC Film
Distribuïdor	Sony Pictures Classics i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit, Estats Units d'Amèrica i França
Estrena	1995
Durada	107 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Basat en	Persuasió
Gènere	drama i pel·lícula basada en una novel·la
Premis i nominacions
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;
Lloc web	sonypictures.com…

Per a altres significats, vegeu «Persuasió».

Persuasió (títol original: Persuasion) és un telefilm britànico-estatunidenco-francès dirigit per Roger Michell i difós l'any 1995. Ha estat doblada al català.^[1]

La cinta va començar la seva carrera com a telefilm al Regne Unit però es va estrenar com a pel·lícula en sales de diversos països com els Estats Units, Austràlia, o els Països Baixos.

Argument[modifica]

Persuasió és l'adaptació de la novel·la homònima de Jane Austen, publicada a títol pòstum l'any 1818, i que explica la història d'Anne Elliot i del capità Wentworth.

1813, Anglaterra. No podent fer front als seus deutes, Sir Walter Elliot es veu obligat a llogar el seu domini, Kellynch Hall, a l'almirall Croft. Marxa a Bath amb la seva filla gran, Elizabeth. Anne, amb 29 anys, resta a Uppercross, a casa de la seva germana més petita, Mary, egoista i hipocondríaca, casada amb Charles Musgrove. Però s'entera de l'arribada imminent del germà de Mrs Croft, el capità Wentworth, el seu amor de joventut, aleshores un oficial de la marina de posició social inferior i amb poc futur, al qual es va deixar persuadir de renunciar-hi vuit anys abans per la seva amiga Lady Russell. Ella no l'ha oblidat però veu amb tristesa que l'evita: no l'ha perdonat; sembla seduït per les dues joves germanes de Charles Musgrove, en particular la viva i voluntària Louisa.^[2]

Durant una sortida amistosa a Lyme Regis, Louisa, malgrat estar en guàrdia, es mostra imprudent en el Cobb i es fereix greument mentre que Anne revela les seva sang freda i la presència d'ànim. S'adona aleshores que ella només compta verdaderament per ell, però què pot fer, ja que tothom està persuadit que està compromès amb Louisa i que Anne, per la seva banda, és cortejada pel seu cosí, un jove i ric vidu, el futur hereu de Kellynch Hall?

A Bath, després d'una successió d'imprevistos que posen la paciència d'Anne a prova, la situació es desenllaça finalment per ella i Frederick, mentre que l'atenció dels tafaners es concentra en la feliç desfilada d'un circ.

Mrs Rooke, la infermera de Mrs Smith, després és present en el moment de les explicacions donades per aquesta sobre Mr Elliot; aquest apareix d'altra banda només com a ric (després del seu primer matrimoni) i desitjós de tenir un títol, bloquejant les aspiracions de Mrs Clay sobre Sir Walter. Al film, vol al contrari reflotar la seva situació financera, greument compromesa per les seves despeses irreflexives - ben lluny del caràcter calculador i fredament realista que li atribueix Jane Austen.

El final definitiu acabat per l'autora el 6 d'agost de 1816 és després recuperat al film. Però Frederick deixa caure un rellotge de sorra, i no la seva ploma, i el seu paraigua és el que torna a buscar al White Hart i no els seus guants.

Anne, després d'haver llegit la seva carta, abandona l'alberg corrents i l'agafa en un carrer molt animat on es desplega l'ostentació d'un circ, cosa que, pel professor de literatura Nora Stovel, evoca més un film de Fellini que una novel·la de Jane Austen, i « aquesta impressió de carnaval empeny Frederick i Anne a abraçar-se en ple carrer, d'una manera que hauria estat particularment improcedent per Jane Austen ». A continuació, certament al final del film, a la vetllada a Camden Place, el capità Wentworth interromp prou maleducadament la partida de cartes de Sir Walter Elliot per demanar-li la mà de la seva filla, davant tots els convidats presents, provocant la decepció d'Elizabeth Elliot (que esperava casar-s'hi) i de Mr Elliot (que acabava de demanar la seva mà a Anne).

Al curs d'aquesta mateixa tarda, s'entera igualment que Napoleó acaba d'abandonar l'illa d'Elba, i que torna la guerra contra França. La última imatge mostra el capità Wentworth en el seu navili, escodrinyant l'horitzó amb el seu llarga-vista, somrient, amb Anne Wentworth al seu costat, un pla que sembla manllevat dels amotinats del Bounty.

Repartiment[modifica]

Amanda Root: Anne Elliot
Ciarán Hinds: capità Frederick Wentworth
Susan Fleetwood: Lady Russell
Corin Redgrave: Sir Walter Elliot
Phoebe Nicholls: Elizabeth Elliot
Felicity Dean: Mrs. Clay
Samuel West: Mr. Elliot
Fiona Shaw: Mrs. Croft
John Woodvine: almirall Croft
Sophie Thompson: Mary Musgrove
Simon Russell Beale: Charles Musgrove
Emma Roberts: Louisa Musgrove
Victoria Hamilton: Henrietta Musgrove
Judy Cornwell: Mrs. Musgrove
Roger Hammond: Mr. Musgrove
Robert Glenister: capità Harville
Richard McCabe: capità Benwick

Llocs de rodatge[modifica]

Gloucestershire, Anglaterra, Regne Unit
- Barnsley Park, Barnsley, Gloucestershire: Kellynch Hall
Wiltshire, Anglaterra, Regne Unit
- Sheldon Manor, Chippenham, Wiltshire: Uppercross, la Gran Casa
Lyme Regis, Dorset, Anglaterra, Regne Unit: la caiguda de Louisa al Cobb
- Ozone Terrace, Lyme Regis
Portsmouth, Hampshire
Somerset, Anglaterra, Regne Unit
- Bath, Somerset
  - Abbey Green, Bath: on l'almirall Croft anunci a Anne el casament de Louisa i del capità Benwick
  - Assembly Rooms: escena del concert
  - Pump Room, els banys romans,
  - Bath Street (Carrer dels banys): escena del petó Premis 1995: 4 Premis BAFTA TV: Millor telefilm, fotografia, vestuari i disseny de producció Crítiques "Interessant adaptació de la novel·la de Austen (...) encertat retrat de classes centrat en una jove que es mou entre l'ambició i l'amargor" Miguel Ángel Colom

Diferències amb la novel·la[modifica]

El film és en general molt fidel a la novel·la de Jane Austen, si no en el text, sempre en el to, i se separa poc de la seva font, llevat del final, on apareixen diverses diferències importants.

El film comença per una escena marítima, mostrant el final de la guerra amb França, allà on la novel·la presenta primerament Sir Walter Ellot i la seva família.
La promesa del capità Benwick es diu aquí Phoebe i no Fanny Harville, com a la novel·la. Ara bé Fanny és el diminutiu de Frances, Phoebe.
L'escena en la qual Mrs Smith revela a Anne Elliot tota la vilesa de Mr Elliot és aquí precedida d'una altra en la qual el capità Wentworth lliura a Anne un missatge de l'almirall Croft, demanant-li si ella i Mr Elliot compten romandre a Kellynch després del seu matrimoni, considerat com experiència. L'almirall els assegura que, en aquesta eventualitat, ell i la seva dona abandonarien ràpidament el lloc, considerant el seu bail com rescindit. El capità Wentworth comparteix doncs amb Anne de les intencions de l'almirall, pregant que confirmi el seu casament.^[3] Ara bé aquesta escena afegida és directament treta de la primera versió de la novel·la, segons el final previst per Jane Austen a la data del 18 de juliol de 1816, però que va preferir tornar a escriure, perquè no la satisfeia.^[4] No obstant això, al film, Anne no té temps de donar una resposta a Frederick Wentworth, perquè són interromputs per Lady Russell.

Referències[modifica]

↑ «Persuasió». esadir.cat.
↑ «Persuasion». The New York Times.
↑ Gina et Andrew Macdonald 2003, p. 50
↑ Gillian Beer, Austen 2003, « Introduction »

[1] «Persuasió». esadir.cat.

[2] «Persuasion». The New York Times.

[Macdonald50-3] Gina et Andrew Macdonald 2003, p. 50

[Beer-4] Gillian Beer, Austen 2003, « Introduction »

[1]

[2]

[3]

[4]