Peròxid de bari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicPeròxid de bari

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular169,895 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaBaO₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-][O-].[Ba+2] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió450 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt de descomposició600 °C Modifica el valor a Wikidata
Entalpia estàndard de formació−629,7 kJ/mol Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El peròxid de bari és un compost inorgànic iònic constituït per cations bari (2+) i anions peròxid , la qual fórmula química és .

Història[modifica]

Els químic francesos Joseph-Louis Gay-Lussac (1778-1850) i Louis-Jacques Thenard (1777-1857) el 1811 descobriren que si s'escalfava a uns 700 °C l'òxid de bari , en un corrent d'aire, s'obtenia peròxid de bari:

El químic francès Jean Baptiste Boussingault (1802-1887) el 1852 explorà aquesta reacció per obtenir oxigen de l'aire ja que escalfant el peròxid de bari a alta temperatura es produeix la seva descomposició en òxid de bari i dioxigen, però no ho aconseguí perquè l'òxid de bari anava perdent la capacitat d'absorbir oxigen. El 1879 els francesos Quentin i Arthur Brin descobriren que l'òxid de bari reaccionava també amb el diòxid de carboni de l'atmosfera. Per evitar-ho es podia netejava aquest diòxid de carboni de l'aire fent-lo passar per una dissolució d'hidròxid de calci. D'aquesta manera posaren en funcionament el procés Brin per obtenir oxigen de l'atmosfera.[1]

Propietats[modifica]

Es presenta en forma de pols de color gris pàl·lid. Té una densitat de 5,68 g/cm³, un punt de fusió de 450 °C i un punt d'ebullició de 810 °C amb descomposició en òxid de bari i dioxigen .[2]

Preparació[modifica]

El millor mètode de preparació és fent reaccionar nitrat de bari amb peròxid de sodi en una dissolució aquosa calenta, segons la reacció:[2]

Habitualment es forma l'octahidrat . Els hidrats del peròxid de bari es poden deshidratat escalfant uns minuts a 350 °C:[2]

Aplicacions[modifica]

El peròxid de bari s'empra en el blanqueig de substàncies animals, fibres vegetals i palla; com a decoloritzador de vidre; en la fabricació de peròxid d'hidrogen i oxigen; en càtodes de làmpades fluorescents; per a tenyir i imprimir tèxtils; amb alumini en pols en soldadura; en composicions d'ignífers; com a agent oxidant en síntesi de química orgànica.[3]

Referències[modifica]

  1. Jensen, William B. «The Origin of the Brin Process for the Manufacture of Oxygen». Journal of Chemical Education, 86, 11, 2009-11, pàg. 1266. DOI: 10.1021/ed086p1266. ISSN: 0021-9584.
  2. 2,0 2,1 2,2 Ropp, R. C.,. Encyclopedia of the alkaline earth compounds. Oxford: Elsevier, 2013. ISBN 978-0-444-59553-9. 
  3. PubChem. «Barium peroxide» (en anglès). [Consulta: 2 desembre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peròxid de bari