Peso uruguaià
 |
Aquest article o secció s'està traduint a partir de la següent versió amb llicència CC-BY-SA o CC-BY-SA i GFDL :
|
Moneda de 10 pesos uruguaians de 2011
|
|
| Territoris d'aplicació | |
|---|---|
| Uruguai | |
| Característiques | |
| Codi ISO 4217 | UYU |
| Abreviació o símbol | $ (o $U) |
| Fracció | 100 centésimos |
| Monedes | 50 centésimos 1, 2, 5 i 10 pesos |
| Bitllets | 20, 50, 100, 200, 500, 1.000 i 2.000 pesos |
| Banc central | Banc Central de l'Uruguai |
| Taxa de canvi | 1 EUR = 29,74 UYU |
 |
|
El peso uruguaià (en castellà: peso uruguayo) és la unitat monetària de l'Uruguai. Encara que el peso és utilitzat a l'Uruguai des del 1840, l'actual peso uruguaià va ser creat el 1993. Se subdivideix en 100 centésimos. El símbol utlitzat és $U (o, simplement, en el mercat interior, $) i el codi ISO 4217 és UYU.
Contingut
Història[modifica | modifica el codi]
En independitzar-se d'Espanya i del Brasil, l'Uruguai al començament va usar la moneda argentina. El 1840, però, hi van començar a circular els mateixos pesos, cadascun dels quals equivalia a 8 rals argentins. Durant la segona meitat del segle XX, l'economia uruguaiana va patir fortes crisis que provocaren greus períodes d'inflació. Per això, el govern va realitzar diversos canvis en la moneda de curs legal:
- Peso (Ur$, codi ISO UYP), de 1840 a 1975.
- Nuevo peso –nou peso– (NUr$, codi ISO UYN), de juliol del 1975 a març del 1993, que va reemplaçar l'anterior, a raó d'1 NUr$ per cada 1.000 Ur$.
- Peso uruguayo –peso uruguaià– ($U, codi ISO UYU), a partir de l'1 de març del 1993, que va reemplaçar l'anterior, a raó d'1 $U per cada 1.000 NUr$.
Si bé les devaluacions del peso han estat constants, el 2004 es va donar per primer cop el fenomen contrari: la moneda es va revaluar respecte al dòlar dels Estats Units, i va passar dels 30 als 24 pesos per dòlar.
Moneda abans de la independència[modifica | modifica el codi]
La moneda de l'Uruguai va ser inicialment comú amb la de la resta d'Iberoamèrica. Durant els enfrontaments en aquesta regió, en principi entre Espanya i Portugal, i després entre l'Argentina i el Brasil, la moneda dels països en disputa era d'ús freqüent. Quan el territori va ser anexionat pel Brasil el 1821 amb el nom de Província Cisplatina, l'administració luso-brasilera va posar en circulació bitllets del Banc del Brasil (portuguès: Banco do Brasil). Aquest va ser el primer bitllet a circular a l'Uruguai. Més tard, entre 1826 i 1828, les tropes argentines que lluitaven contra el Brasil van rebre el pagament en bitllets d'un peso amb el segell del Banc Nacional de Buenos Aires per a la Província Oriental del Riu de la Plata
Totes les parts en conflicte feien servir el dòlar espanyol (castellà: peso; portuguès: patacão), el qual circulava amb un valor de 8 reals espanyols o 960 reis brasilers. Les monedes que circulaven a la província eren encunyades a Mèxic, Potosí, Brasil i Buenos Aires. Durant el període turbulent del conflicte pre-independentista, una quantitat significativa de monedes de coure de baixa qualitat provinents de Buenos Aires i Brasil van circular pel territori oriental.
Peso entre 1828 i 1854[modifica | modifica el codi]
Peso (Patacón) = 8 Reals = 800 Centèsimes de real (centaus)
Unça d'or = 16 Pesos
El 1828 la moneda de l'Uruguai estava basada en el peso d'argent ($) de vuit reals (R o r), conegut amb el nom de patacón, i l'or onza de oro (unça d'or) valorada en 16 pesos d'argent. No obstant això, també circulava una gran quantitat de monedes de coure devaluades. Sense els mitjans per a implementar una moneda nacional, el govern provisional de José Rondeau va permetre l'argent i l'or estrangers circular lliurement (llei del 4 d'octubre de 1828) amb el seu valor intrínsec, però va restringir i després prohibir la importació de monedes de coure i la circulació de bitllets de Buenos Aires (març de 1829).
El gener de 1831, Fructuoso Rivera va desmonetitzar totes les monedes de coure en circulació, com a, per exemple, el coure, el qual va deixar de ser de curs legal entre la població i no seria ni rebut ni proporcionat per les oficines públiques. Més endavant, es va fixar un patacón (8 reals) d'argent o d'or per 13 reals de coure.
Amb l'objectiu de complir amb les necessitats d'un canvi, el govern va obtenir monedes de Buenos Aires d'un desè de real (décimos de la ciudad de Buenos Aires); 24 mm, amb data de 1822 i 1823), i va posar a prop d'1·6 milió d'ells en circulació a la meitat de valor (llei 17 del 15 de març de 1831). Aquest es considera el primer diners emès per la República Oriental de l'Uruguai.
Finalment, el govern va crear un nou sistema monetari (llei 208 del 20 de juny de 1839), conegut com a Sistema Real, amb comptes mantinguts en patacón (peso) de 8 reals, cadascú de 100 centèsimes. El patacón era una moneda d'argent, 27·06 g, 0·902 fina (24·43 g argent).
La llei 208 també va autoritzar la circulació de 20.000 pesos en monedes de coure, però només es van produir 500 pesos en monedes, amb data de 1840. El govern va posar la primera d'aquestes monedes en circulació el 15 d'octubre de 1840 (i, des de 1990, l'Uruguai celebra el 15 d'octubre com a "Dia de la Numismàtica Nacional").
Les monedes de coure i el peso d'argent es van autoritzar amb les lleis 254 i 255 del 13 de desembre de 1843, durant la llarga guerra civil uruguaiana, coneguda com a Guerra Gran. El govern va establir una casa de la moneda (La Casa de Moneda de Montevideo), la qual produïa tres valors de coure i un peso fort d'argent o peso del Sitio o dòlar de Montevideo.
Paper[modifica | modifica el codi]
L'Uruguai no va emetre cap bitllet en aquest període, però, tot i així, hi havia alguns papers que s'assemblaven força. La llei del 26 de gener de 1831 deixava a càrrec d'una companyia d'intercanvi de coure (Sociedad encambio del cobre) la responsabilitat d'emetre bitllets d'1 i 5 pesos que podien ser canviats per monedes de coure. Aquests bitllets s'havien de pagar al portador després de 90 dies en unces d'or, pesos forts d'argent o patacones, o en argent subsidiari brasiler, i el govern els acceptava i donava el mateix valor que la moneda d'argent i d'or.
Una llei del 29 d'abril de 1835 autoritzava el pagament d'un préstec estranger per a saldar una part del deute nacional, amb una emissió de fins a $700.000 en pòlisses de deute públic. Aquests van ser valls d'alt valor (pagarés) per a 400, 500, 2.000 i 5.000 pesos, els quals s'havien de pagar al portador. .
Moneda[modifica | modifica el codi]
1840[modifica | modifica el codi]
Les primeres dues monedes de l'Uruguai van ser de coure amb valor de centèsimes (centésimos) de l'any 1840, fabricades per una empresa privada (Taller Augustín Jouve) a Montevideo, amb el disseny d'un sol radiant amb cara humana: 5c, 24 mm (≈6000 unitats); i, 20c, 27·00 g, 37 mm (≈18,500 unitats). La moneda de 5c era coneguda com a cinquiño (del portuguès cinquinho o del gallec cinquiño), la de 20c com a vintén (del portuguès: vintém).
1843–1844[modifica | modifica el codi]
Les tres monedes de centésimo de coure del període 1843-1844 són de les mateixes dimensions que les de 1840: 5c, 5·38 g, 24 mm (≈6000 el 1844); 20c, 21·50 g, 24 mm (15.000 de l'any 1843, 10.000 de 1844); i, 40c, 43·00 g, 40 mm (65,000 amb data de 1844).
El peso fort o fuerte de 1844 era de 27·07 g, 35 mm, ≈0·875 fi (23·69 g d'argent). Es va fer fonent objectes d'argent que les persones donaven. Només es van produir al voltant de 1.226 unitats. Va ser més una medalla commemorativa que no pas una moneda per a circulació general. Va ser emesa oficialment el 15 de febrer de 1844. El president Manuel Oribe va prohibir, però, la seva circulació fora de Montevideo.
Monedes i bitllets[modifica | modifica el codi]
És emès pel Banc Central de l'Uruguai (Banco Central del Uruguay). N'hi ha en circulació bitllets de 2.000, 1.000, 500, 200, 100, 50 i 20 pesos i monedes de 10, 5, 2 i 1 pesos i de 50 centésimos.
Taxes de canvi[modifica | modifica el codi]
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- (castellà) (anglès) Banc Central de l'Uruguai
- (castellà) Monedes de l'Uruguai
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peso uruguaià |
|
|||||||||||||||||
