De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
[1] Bàscara és un municipi , simbòlicament, de la República Catalana ,[2] comarca de l'Alt Empordà , a les Comarques Gironines . Està format per la vila de Bàscara i els pobles agregats de Calabuig i Orriols -Les Roques, que es van incorporar al municipi de Bàscara el 1846.[3] [4]
La vila de Bàscara està situada a l'extrem sud de la comarca, a la vora dreta del Fluvià, dalt d'un turó, a 66 m sobre el nivell del mar. Manté restes de l'antiga muralla medieval i del castell episcopal.[5]
Llista de topònims de Bàscara
Entitat de població
Habitants
Bàscara
601
Calabuig
80
Orriols
172
les Roques
132
Bàscara es troba al cantó del riu Fluvià , i fins al 1940 no es va construir el pont definitiu que el travessa (carretera N-II). Fins llavors, el pas del riu es feia per un passallís, i també un xic més a l'est, en barca, a prop de l'anomenat Hostal de la Barca (ja a Pontós ) i de l'ermita de Santa Anna de Pontós .[6]
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
83
64
67
368
592
1.018
992
955
857
911
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
899
853
857
890
825
811
734
770
762
762
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
770
778
822
845
870
900
915
963
968
949
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
980
1.000
1.001
1.034
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. )
Llocs d'interès [ modifica ] Muralles de Bàscara , al voltant del nucli històric, originades al segle xiii , declarades Bé cultural d'interès nacional (BCIN).Castell de Bàscara o castell episcopal, obra popular dels segles xiv i xv , declarat BCIN.Castell de Calabuig , obra popular dels segles xiv i xv , declarat BCIN.Castell d'Orriols, obra renaixentista dels segles XVI-XVII, declarat BCIN.
Església parroquial de Sant Iscle
Priorat de Sant Nicolau , actualment Can Pagès (Calabuig)Ruïnes de l'església de Sant Miquel de Terrades (Calabuig)
Església de Sant Feliu (Calabuig)
El molí de Calabuig
Castell-palau d'Orriols (segles XVI -XVIII)Imatge del Pessebre Vivent de Bàscar a El Mercat dels Tortells
Festa Major, al novembre
Festa d'estiu, a l'agost
Festa municipal, el 19 d'abril[7]
El Pessebre Vivent de Bàscara ,[8] 1973
Cursa Despertaferro,[9] Fets rellevants [ modifica ] El 7 de maig de 2022 es va proclamar "territori alliberat" d'Espanya i municipi de la República Catalana. Fou un acte simbòlic.[10]
El 8 de maig de 2022 va patir un atac feixista al municipi.[11] BOSCH PARER, C; EGEA CODINA, A . Mil anys de domini episcopal a Bàscara. Ajuntament de Bàscara, 2002
RIERA i PAIRÓ, Albert, La Senyoria episcopal de Bàscara, IEE, 2003.
RIERA i PAIRÓ, Albert, Bàscara, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 2001.
↑ Riera i Pairó , Albert. Bàscara ISBN 84-95187-30-2 ↑ NacióDigital . «Bàscara es proclama primer «territori alliberat» de la República catalana | NacióDigital ». [Consulta: 9 maig 2022].↑ Burgueño , Jesús; Lasso de la Vega , Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3 ↑ Burgueño , Jesús; Gras , M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8 ↑ «Bàscara | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 16 febrer 2018]. ↑ Font i Verdaguer , Pere. Pontós : passat i present ISBN 84-609-3505-1 ↑ «Bàscara fixa el 19 d'abril com a festiu local per commemorar la fi pas de camions per la N-II ». Diari de Girona . ↑ «La ruta dels pessebres vivents » (en castellà). elmundo.es, 21-12-2005. [Consulta: 1r juliol 2009]. ↑ «Despertaferro Bàscara ». [Consulta: 16 febrer 2018]. ↑ «Acció d'"alliberament" de Bàscara: es declara municipi de la República Catalana », 07-05-2022. [Consulta: 9 maig 2022]. ↑ «Atac ultra a Bàscara després de declarar-se "territori alliberat" », 08-05-2022. [Consulta: 9 maig 2022].
Enllaços externs [ modifica ] 
