Pesseta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pesseta
(fora de curs)
Estat o territori Espanya Espanya
Andorra Andorra
Sàhara Occidental Sàhara Occidental fins al 1975
Guinea Equatorial Guinea Equatorial fins al 1968
Fracció Cèntim
Codi ISO 4217 ESP
Abreviació o símbol ₧, Pts.
Monedes 1, 5, 10, 25, 50,
100, 200, 500(ús comú)
i 2.000 (commemoratives)
Bitllets 1.000, 2.000, 5.000, 10.000
Banc central Banc d'Espanya
Taxa de canvi
(canvi fix)
1 EUR = 166,386 pts.
1.000 pts. = 6,01 EUR
1peseta 1993.png
Una pesseta del 1993
Cronologia
Escut espanyol Pesseta Euro

La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002. Va ser substuïda al canvi de 166,386 pessetes per cada euro. Es dividia en 100 cèntims, fracció que feia temps que no s'usava. El Principat d'Andorra també la utilitzava juntament amb el franc francès.

El Diccionario de Autoridades de 1737 defineix la pesseta com «la peça que val dos rals de plata de moneda provincial, formada de figura rodona. És una veu modernament introduïda (en castellà).

Bitllet d'una pesseta emès pel Consell Municipal de Reus durant la guerra civil espanyola

El 19 d'octubre de 1868, el ministre d'Hisenda del Govern provisional del general Serrano, Laureà Figuerola, que era català, va firmar el decret pel qual s'implantava la pesseta com a unitat monetària estatal, al mateix temps que entrava en vigor oficialment el sistema mètric decimal en el context de la Unió Monetària Llatina.[1] La primera pesseta espanyola va ser encunyada el 1869.

Durant la Guerra Civil (1936-39), els ajuntaments catalans van fer circular fins a 3.384 bitllets diferents d'aquesta moneda.

La pesseta s'abreujava pta., pts., ptas., ptes., i amb el símbol PTA. En el si de les entitats financeres va ser abreujada amb el codi ISO 4217 ESP, seguint la norma de posar primer dues inicials que corresponien a l'estat on s'usava la moneda i després una lletra que corresponia a la inicial del nom de la moneda. També es van fer servir els codis ESA o «compte A», a l'època quan el govern espanyol controlava els canvis, i ESB o «compte B», que eren les pessetes convertibles, procedents de dipòsits efectuats per persones no residents a Espanya.

A l'època del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes d'1, 5, 10, 25, 50, 100, 200, 500 i 2.000 pessetes, i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000. Era controlat pel Banc d'Espanya (Banco de España) i emès per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (Fábrica Nacional de Moneda y Timbre – Real Casa de la Moneda).

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Moneda de 50 pessetes de 1957

El seu nom provindria del diminutiu de peça (nom amb què es coneixien, des del segle XV, algunes monedes de plata) i del català s'hauria estès a les altres llengües peninsulars. La primera peça amb el logotip pesetas va ser encunyada a Barcelona de "2 1/2 pesetas", el 1808, durant la dominació napoleònica. La peça d'una peseta es va encunyar l'any 1809. Més tard, també es denominava així la moneda de dos rals.[2]

Bitllets de Pesseta[modifica | modifica el codi]

1970[modifica | modifica el codi]

Bitllets sèrie 1970
Denominació Rostre Color predominant Dimensions Imatge de l'anvers Imatge del revers
100 Pessetes Manuel de Falla Marró x mm Spain-franco bank notes 0009.jpg Billet 100 Pesetas Verso Falla.jpg

1982/1987[modifica | modifica el codi]

Entre 1982 y 1987, el Banc d'Espanya emet una nova sèrie, dissenyada per José María Cruz Novillo, que fou gravada i impresa per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Els objectius del Banc d'Espanya fou capaç de reduir i estandarditzar els bitllets, modernitzar la seva imatge i facilitar el processament de la màquina dels bitllets. Pel que fa als bitllets antics, una nova mida i la implantació d'un sistema homogeni de 200 a 10 000 pessetes seguint la regla 1-2-5 i la introducció de la novetat, els valors de 200 i 2000 pessetes.


Bitllets sèrie 1979 a 1985
Denominació Rostre Color predominant Dimensions Imatge de l'anvers Imatge del revers
200 Pessetes Leopoldo Alas «Clarín» Taronja 65 x 120 mm 200pelas.JPG Billet 200 Pesetas Verso Alas.jpg
500 Pessetes Rosalía de Castro Blau 70 x 129 mm 500pelas.JPG Billet 500 Pesetas Verso Castro.jpg
1000 Pessetes Benito Pérez Galdós Vert 75 x 138 mm 1000pelas.JPG Billet 1000 Pesetas Verso Galdos.jpg
2000 Pessetes Juan Ramón Jiménez Roig 80 x 147 mm 2000pelas.JPG
5000 Pessetes Joan Carles I Marró 85 x 156 mm 5000pelas.JPG Billet 5000 Pesetas Verso Juan-Carlos.jpg
10 000 Pessetes Joan Carles I Gris 74 x 154 mm 10000pelas.JPG

La sèrie de bitllets de 1992[modifica | modifica el codi]

En 1992, el Banc d'Espanya emeté la seva última sèrie abans de l'inici de la de l'Euro. Fou realitzada per l'artista gràfic Reinhold Gerstetter i va ser impresa per la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. L'objectiu del Banc d'Espanya amb l'emissió d'aquesta nova sèrie fou el d'enfortir la seguretat a través de texts micro impresos i impressions codificades visibles només amb lupa.

Aquesta sèrie de notes combina elements artístics espanyols i americans per a celebrar en 1992 el 500 aniversari del descobriment d'Amèrica de Cristòfor Colom.

La sèrie de bitllets de 1992
Denominació Rostre Color predominant Dimensions Imatge de l'anvers Imatge del revers
1000 Pessetes Hernán Cortés
Francisco Pizarro
Vert 65 x 130 mm 1000pesetas.JPG 1000 pesetas, 12 de octubre de 1992, Francisco Pizarro.jpg
2000 Pessetes José Celestino Mutis Roig 78 x 158 mm 2000pesetas.JPG
5000 Pessetes Cristòfor Colom
Els Reis Catòlics
Marró 71 x 146 mm 5000pesetas.JPG
10 000 Pessetes Joan Carles I
Jorge Juan
Gris 74 x 154 mm 10000pesetas.JPG

Pesseta andorrana[modifica | modifica el codi]

Andorra, tot i utilitzar els mateixos bitllets i monedes que l'Estat espanyol, tenia un codi ISO 4217 per a la «pesseta andorrana» (moneda fiduciària del Principat, paritària amb l'espanyola, juntament amb el «franc andorrà», paritari amb el franc francès): ADP, esdevinguda obsoleta amb l'adopció de l'euro. Se'n van emetre alguns bitllets específics per al Principat durant la guerra civil espanyola.

Pesseta sahrauí[modifica | modifica el codi]

La pesseta sahrauí continua essent, si més no en teoria, moneda de curs legal a l'autoproclamada República Àrab Sahrauí Democràtica, reconeguda per més de 70 països tot i no ser membre de l'Organització de les Nacions Unides. L'ocupació marroquina de l'excolònia espanyola fa que el seu ús sigui molt reduït. La moneda utilitzada habitualment en aquest territori és el dírham marroquí, i en la RASD en l'exili el dinar algerià.

Pesseta guineana[modifica | modifica el codi]

La Guinea Equatorial (abans Guinea Espanyola) tingué com a moneda oficial la pesseta guineana des del 1968, l'any de la seva independència, fins al 1975, en què fou substituïda per l'ekuele. Des del 1985 ha adoptat com a unitat monetària el franc CFA. Es van encunyar monedes d'1, 5, 25 i 50 pessetes guineanes, i bitllets de 100, 500 i 1.000.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vergés, Josep C. Laureà Figuerola i la pesseta (en castellà). Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 11. ISBN 8472836649. 
  2. «Pesseta». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pesseta Modifica l'enllaç a Wikidata