Peter Barlow

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPeter Barlow
Peter Barlow. Stipple engraving after Thales Fielding, 1835. Wellcome V0000353.jpg
Gravat per Thales Fielding (1835)
Biografia
Naixement 15 d'octubre de 1776
Norwich, Anglaterra
Mort 1 de març de 1862(1862-03-01) (als 85 anys)
Kent, Anglaterra
Lloc d'enterrament Cementiri de Charlton 51° 28′ 52″ N, 0° 02′ 58″ E / 51.4810°N,0.0494°E / 51.4810; 0.0494
Es coneix per Taules matemàtiques
Roda de Barlow
Lent de Barlow
Activitat
Ocupació Enginyeria, Matemàtiques
Organització Reial Acadèmia Militar, Woolwich
Influències de Charles Hutton
Família
Fill/a William Henry Barlow
Premi rebut
Medalla Copley (1825)
Modifica dades a Wikidata

Peter Barlow (1776-1862), va ser un enginyer i matemàtic anglès.

Vida i Obra[modifica]

Res es coneix de la infància i la joventut de Barlow. El seu interès per les matemàtiques el va portar a escriure alguns articles sobre teoria de nombres per alguns almanacs i revistes que varen atraure l'atenció de Charles Hutton qui va aconseguir que fos nomenat professor de la Reial Acadèmia Militar de Woolwich el 1801, càrrec que tindria la resta de la seva vida professional.[1] Es va retirar de l'Acadèmia el 1847 i tampoc es coneix res de la seva activitat des d'aquesta data fins a la seva mort el 1862.[2]

Els seus primers treballs es van orientar cap a les matemàtiques pures, publicant An Elementary Investigation of the Theory of Numbers (1811) i A new Mathematical and Philosophical Dictionary (1814). Aquest mateix any va publicar les reconegudes New Mathematical Tables, que s'han estat editant fins al 1947,[3] quan els computadors les van convertir en obsoletes.

A partir de 1819 es va interessar en la desviació de les brúixoles pel ferro dels vaixells. Els seus estudis del magnetisme el van portar a ser escollit fellow de la Royal Society el 1823 i a obtenir la medalla Copley el 1825.[4]

Entre 1827 i 1833 es va dedicar a estudiar problemes d'òptica, fruit dels quals es va dissenyar de lent de Barrow: una modificació del telescopi que corregia l'Aberració cromàtica. I, finalment, a partir de 1835 es va interessar per la locomoció ferroviària i la construcció de ponts penjants, essent nomenat comissionat reial dels ferrocarrils.[5]

Referències[modifica]

  1. Anjos, pàgina 68.
  2. Anjos, pàgina 69.
  3. Sharlin, Dictionary of Scientific Biography.
  4. Dormy, pàgina 40.
  5. O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter Barlow Modifica l'enllaç a Wikidata