Peter Behrens

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPeter Behrens
Peter Behrens by Rudolf Dührkoop - MKG.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Hamid Behrens Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 abril 1868 Modifica el valor a Wikidata
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 1940 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Wilmersdorf Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióKunstakademie de Düsseldorf (1888–1892)
Academy of Fine Arts Karlsruhe (en) Tradueix (1885–1887)
École Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Düsseldorf
Berlín
Viena Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócartellista, dissenyador gràfic, professor d'universitat, artista gràfic, dissenyador, tipògraf, pintor, arquitecte, il·lustrador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia de Belles Arts de Viena, catedràtic, rector (1921–1936)
Kunstgewerbeschule Düsseldorf, director d'escola (1903–1907) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsFerdinand Brütt i Hugo Kotschenreiter Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLudwig Mies van der Rohe, Karl Hauschka, Fritz Zügner, Anton Brenner, Adolf Hoch, Josef Becvar, Matthäus Jiszda II. i Walter Pind (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables

Find a Grave: 135924598 Modifica el valor a Wikidata

Peter Behrens (Hamburg, 14 d'abril de 1868-Berlín, 27 de febrer de 1940) va ser un arquitecte i dissenyador alemany. Va ser el que va encunyar la frase Menys és més atribuïda erròniament a Mies Van der Rohe que va ser el seu ajudant.[1]

Biografia[modifica]

Entre els anys 1886 i 1889 va estudiar pintura a l'Escola d'Art de Karlsruhe i posteriorment, el 1889, a Düsseldorf. Al finalitzar els seus estudis l'any 1890, va fer un viatge pelsPaïsos Baixos i al final del mateix es va establir a Munic on es va casar amb Elisabeth Kramer. Allà va treballar com a pintor, dibuixant publicitari, fotògraf i dissenyador.

A l'abril de 1892 va fundar la Secessió de Munic (Verein bildender Künstler Münchens e. V. Secession) juntament amb Franz von Stuck, Max Liebermann i Lovix Corinth, entre altres. Cinc anys més tard crearia l'avantguardista Vereinigte Werkstätten für Kunst im Handwerk (Tallers units per l'art en les artesanies). En els següents dos anys abandona la pintura i realitza dissenys de joieria, mobles i objectes de cristall i porcellana. Realitza una sèrie d'exposicions al Keller & Reiner Gallery de Berlín, al Gaspolat de Munic i el Kunsteverein de Darmstadt.

Entre 1899 i 1903 va impartir classes en la recentment formada Colònia d'Artistes de Darmstadt, convidat pel duc Ernst Ludwig de Hesse a formar part de la mateixa el 1900. Va ser allí on va executar la seva primera obra arquitectònica: el seu habitatge en la Colònia. Aquesta casa va patir un incendi l'any 1944 que va destruir els seus interiors, posteriorment restaurats per Auguste zu Höne, el seu propietari.

L'any 1903 es va mudar a Düsseldorf, on va exercir com a director de la Kunstgewerbeschule (Escola d'Arts i Oficis).[2] L'any 1907 es va sumar a la Deutscher Werkbund amb el fundador de la qual, Hermann Muthesius, compartia idees, així com amb la resta dels integrants. Aquest mateix any va ser nomenat conseller artístic de l'AEG (Allgemeine Elektrizitäts-Gesellschaft) i es muda a Berlín.

Logotip d'AEG creat per Peter Behrens el 1912.

Per l'AEG va realitzar el més reconegut del seu treball. Va fer els projectes de les fàbriques i els habitatges dels treballadors, mobles, productes industrials i fins i tot la papereria, cartells, anuncis i aparadors; va contribuir així a consolidar una nova idea: la de la identitat corporativa, pel desenvolupament de la qual era necessari un nou tipus d'ocupador, l'industrial visionari involucrat en tots els aspectes produïts per la seva indústria, i també de projectista, el "consultor" de disseny. Behrens proclamava amb això la unió de l'art i la indústria, en sintonia amb els ideals d'Hermann Muthesius en fundar la Deutscher Werkbund.

En els següents quatre anys van treballar en el seu despatx Walter Gropius, Adolf Meyer, Ludwig Mies Van der Rohe i Le Corbusier, sent una reconeguda influència, tal com ho mostraria el mateix Gropius en el seu llibre La nova arquitectura i la Bauhaus.[3]

L'any 1914 es va adherir al Manifest dels professors d'Universitat i Homes de Ciència Alemanys i va participar l'any 1927 en l'exposició organitzada per la Werkbund a Welbenhof. Entre 1922 i 1936 va exercir com a professor de l'Escola d'Arquitectura de Viena. En aquell període, l'any 1926, va construir al Regne Unit el primer edifici modernista, la residència New Ways de la família Bassett-Lowke.[4]

L'any 1936 va acceptar el càrrec de director del departament d'Arquitectura de l'Acadèmia de les Arts de Prússia a Berlín.

Va ser cridat per Albert Speer per realitzar el pla de remodelació de Berlín, però la seva candidatura va ser rebutjada pel poderós Alfred Rosenberg. Hitler admirava l'Ambaixada alemanya a Sant Petersburg, obra de Behrens qui l'any 1934 s'havia afiliat al primerenc partit nazi a Àustria. La guerra va tenir lloc i l'any 1940, fugint del fred de la seva casa de camp va trobar la mort amb un atac al cor a l'Hotel Bristol de Berlín.[2]

Va ser el pare de l'enginyer muniquès Josef Behrens (1890-1947) i la periodista Petra Behrens (1898-1993) i avi de l'arquitecte i urbanista berlinès Till Behrens (1931).[5]

Assoliments[modifica]

Va aconseguir combinar funcionalitat i elegància, combinant l'ús de materials moderns i tècniques de construcció amb proporcions clàssiques. L'any 1903, va ser nomenat director de l'Escola d'Art de Dusseldorf, on va aprofitar l'oportunitat per introduir una sèrie de reformes de l'ensenyament.[6]

Aportacions al món del disseny[modifica]

La seva aportació al disseny gràfic i la creació del concepte d'imatge corporativa fa que sigui considerat per molts com el pare del disseny industrial i un dels pioners del disseny modern.

L'any 1907 publica el llibre L'art a la tecnologia en el qual estableix les bases del que anomenarà el “disseny i funcionalitat perfectes”. En aquesta concepció, entendrà el disseny com un diàleg entre la forma i la funció.[7]

Obres i dissenys[modifica]

La nau de turbines de l'empresa AEG, ocupa un lloc especial en la història de l'arquitectura i el disseny del segle XX, al constiuir la primera fàbrica moderna, que va servir d'inspiració per a arquitectes com Le Corbusier, Walter Gropius i Ludwig Mies van der Rohe.

1901, Primera obra arquitectònica de Behrens, la casa que va construir per a ell mateix a Darmstadt, a Mathildenhöhe (Behrens House)

1908, Inscripció "Dem Deutsche Volke", frontispici del Reichstag berlinès.

1909, AEG Turbinenhalle o Nau de turbines de l'empresa AEG, Berlín

1910, Haus Wiegand, Berlin-Dahlem

1911, Ambaixada Alemanya a Sant Petersburg

1912, Mannesmannhaus, Düsseldorf (avui Vodafone)

1924, Hochster Farbwerke, Frankfurt

1925, Lagerhaus der Gutehoffnungshütter, Oberhausen

1925, participa en l'exposició d'Arts Decoratives a París.

1926, Col·legi Sant Benedicte, Salzburg

1927, Casa a Weißenhofsiedlung, a Stuttgart

1929, participa en el concurs per a la remodelació de l'Alexanderplatz (Alexanderhaus i Berolinahaus) i duu a terme el projecte de la Vila Lewin en Scholochtensee.[8]

1929, Sinagoga de Zylina, Eslovàquia.[9]

1929, Vila Gans a Kronberg im Taunus

1930, realitza el Ring der Frauen (Cercle de senyoretes).

1930-1931, va treballar en la construcció de dos edificis d'oficines amb formigó armat, aconseguint una altura de vuit pisos. En aquest últim any va projectar la Vila Granza a Kronberg.

1932, va construir una fàbrica de cigars a Linz, "Àustria Tabak Regie"

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Menos es más, la frase que determinó la estética de la arquitectura contemporánea que Mies van der Rohe copió
  2. 2,0 2,1 Anderson, Stanford. Peter Behrens and a New Architecture for the Twentieth Century. The MIT Press, 2000, p. 252. ISBN 0-262-01176-X. 
  3. Gropius, Walter. The new architecture and the Bauhaus, 1965. ISBN 0-262-57006-8. 
  4. James-Chakraborty, Kathleen. German architecture for a mass audience. London: Routledge, 2000. ISBN 0-203-44944-4. 
  5. Página web http://www.dreigenerationenbehrens.de/
  6. James-Chakraborty, Kathleen. German architecture for a mass audience. London: Routledge, 2000. ISBN 0-203-44944-4. 
  7. «Oppositions» (pdf). The institute for Architecture and Urban Studies, MIT Press, 1977. [Consulta: 14 octubre 2021].
  8. Calandra di Roccolino, Giacomo «I progetti di Peter Behrens per Alexanderplatz 1928-1932» (en it). Engramma, 2010-06.
  9. Borský, Maroš. Synagogue architecture in Slovakia: a memorial landscape of a lost community (en english). Bratislava: Jewish heritage foundation - Menorah, 2007. ISBN 978-80-969720-0-5. 

Bibliografia addicional[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter Behrens