Peter Eisenman

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPeter Eisenman
All of peter eisenman.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 11 d'agost de 1932 (85 anys)
Newark
Alma mater Universitat de Colúmbia
Trinity College
Universitat Cornell
Cornell University College of Architecture, Art, and Planning
Activitat professional
Ocupació Arquitecte i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat Harvard
Moviment Arquitectura postmoderna
Obra
Obres destacades University of Phoenix Stadium
Premis i reconeixements

IMDB: nm2170946
Modifica dades a Wikidata

Peter Eisenman (Newark, Nova Jersey, 11 d'agost de 1932[1]) és un arquitecte nord-americà d'origen jueu.[2]

Memorial de l'holocaust a Berlín.
Greater Columbus Convention Center.

Biografia[modifica]

A la fi dels anys cinquanta va ser col·laborador de Walter Gropius, i va ser un dels integrants dels Five Architects.[3] Llicenciat en arquitectura a la Universitat de Cornell, Eisenman està doctorat en filosofia per la Universitat de Cambridge i en belles arts por la Universitat de Chicago.[4] L'any 1967 va fundar el Institute for Architecture and Urban Studies, de Nova York, imprecisa institució, extraordinàriament activa i eficient, que aviat es va convertir en obligat punt de referència per a tot aquell interessat en l'arquitectura.[5]

Peter Eisenman, descendent d'immigrants jueus alemanys d'Estrasburg, internacionalment reconegut per la seva visió provocadora de l'arquitectura ha construït una sèrie innombrable de projectes a gran escala incloent el Wexner Center  a l'Ohio State University, el Greater Columbus Convention Center a Columbus, Ohio, i l'Aronoff Center for Design and Art a la Universitat de Cincinnati.

Com a resultat del concurs d'idees que va guanyar, construeix a Santiago de Compostel·la la Ciutat de la Cultura de Galícia, un conjunt d'edificis destinats a activitats culturals. Unes obres que van modificar el disseny original de la ciutat de John Hejduk i que el van portar a col·laborar amb els arquitectes espanyols Andrés Perea i Andrés Jaque. Les obres han estat objecte de polèmiques públiques per la seva gestió econòmica i pels dubtes sobre la seva utilitat posterior.

A més, fou el promotor d'un projecte de realització d'un nou Estadi de Riazor a La Corunya, encara que finalment no es va realitzar.

Un recent llibre sobre la seva obra desenvolupa les instal·lacions temporals que ha realitzat.Instal·lacions: Sobre el Treball de Peter Eisenman, de Pablo Lorenzo-Eiroa, DLO/Robles Edicions, Buenos Aires, 2008.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Peter Eisenman, Houses of Cards. New York: Oxford University Press, 1987. ISBN 0-19-505130-0
  • Peter Eisenman, Diagram Diaries (Universe Architecture Series), Thames and Hudson, 1999. ISBN 0-7893-0264-0
  • Blurred Zones: Investigations of the Interstitial : Eisenman Architects 1988-1998
  • Peter Eisenman, Giuseppe Terragni: Transformations, Decompositions, Critiques, New York, The Monacelli Press 2003 ISBN 1-885254-96-2
  • Peter Eisenman, Eisenman Inside Out. Selected Writings 1963-1988, New Haven-London, Yale University Press 2004 ISBN 0-300-09008-0
  • Peter Eisenman, Ten Canonical Buildings 1950-2000, New York, Rizzoli International Publications inc. 2008 ISBN 0-8478-3048-9

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter Eisenman Modifica l'enllaç a Wikidata