Vés al contingut

Peter Guthrie Tait

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPeter Guthrie Tait
Imatge
Retrat pintat per George Reid vers 1883. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1831 Modifica el valor a Wikidata
Dalkeith - Dail Chèith (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juliol 1901 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Edimburg (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de St John's Episcopal 55° 57′ 00″ N, 3° 12′ 23″ O / 55.949912°N,3.206407°O / 55.949912; -3.206407 Modifica el valor a Wikidata
FormacióPeterhouse (1848–1852)
Universitat d'Edimburg (1847–1848)
Edinburgh Academy (1841–1847)
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiWilliam Hopkins Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica matemàtica i termodinàmica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Edimburg (1860–1901)
Universitat Queen's de Belfast (1854–1860)
Peterhouse (1852–1854) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesWilliam Peddie, Peter Redford Scott Lang i Alexander Macfarlane Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMargaret Archer Porter Modifica el valor a Wikidata
FillsFrederick Guthrie Tait Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Tait i Mary Ronaldson
Premis

Project Gutenberg (autor): 57893
Find a Grave: 93129635Modifica el valor a Wikidata

Peter Guthrie Tait (Dalkeith - Dail Chèith, 28 d'abril de 1831 - Edimburg, 4 de juliol de 1901) va ser un físic i matemàtic escocès conegut, sobre tot, per haver estat autor del Treatise on Natural Philosophy (1867)[1] dels Elements of Natural Philosophy (1872) juntament amb Lord Kelvin i haver estat l'iniciador de la teoria de nusos.[2]

Vida i obra

[modifica]

El seu pare va morir quan ell només tenia sis anys i la família es va traslladar a Edimburg on va ser educat pel seu oncle, John Ronaldson, un banquer amb aficions científiques.[3] El 1841 va ingressar a la Edinburgh Academy, on va establir una amistat duradora amb James Clerk Maxwell. El 1848 va ingressar al Peterhouse de la universitat de Cambridge on va tenir com tutor William Hopkins i on va conèixer William Thomson (lord Kelvin), amb també va establir una amistat per tota la vida.[4] El 1852 es va graduar amb les màximes qualificacions en matemàtiques.

El 1854 va ser nomenat professor de matemàtiques del Queen's College de Belfast, càrrec en el només va estar sis anys, però que li va permetre contacte directe amb William Rowan Hamilton[5] i la seva obra sobre els quaternions.[6] El 1860 va ser nomenat catedràtic de filosofia natural de la universitat d'Edimburg, càrrec que va mantenir fins a la seva mort.

Va ser membre de la Royal Society of Edinburgh, de la que va ser secretari general durant 22 anys (1879-1901), i va ser fundador de la Societat Matemàtica d'Edimburg.

Els seus treballs sobre els quaternions, tema sobre el que va publicar un tractat el 1867, van ser superats al final de la seva vida per l'aparició del càlcul vectorial de Josiah Willard Gibbs i Oliver Heaviside, amb qui va mantenir agres polémiques.[7] A partir de 1860 va començar una intensa col·laboració amb William Thomson (lord Kelvin), per editar uns amplis tractats de filosofia natural (física), que ells anomenaven T&T' (per les seves inicials: Thomson i Tait).[8]

Com a curiositat, es pot dir que era un gran afeccionat al golf i dos dels seus fills van ser campions de diferents tornejos. Ell mateix va fer estudis sobre la distància màxima a la que podia arribar una bola de golf, però un dels seus fills va aconseguir cinc iardes més de les que ell havia calculat.[9]

Referències

[modifica]
  1. Wise, 2005, p. 521.
  2. Fritsch i Fritsch, 1998, p. 20-21.
  3. Knott, 2015, p. 3.
  4. Knott, 2015, p. 8.
  5. Pritchard, 1998a, p. 27.
  6. Knott, 2015, p. 13-14.
  7. Pritchard, 1998b, p. 238-239.
  8. Wise, 2005, p. 524.
  9. Denley i Pritchard, 1993, p. 298.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Peter Guthrie Tait» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • North, J.D. «Tait, Peter Guthrie» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 maig 2017].
  • Smith, Crosbie. «Tait, Peter Guthrie» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2007. [Consulta: 24 octubre 2025].
  • «Peter Guthrie Tait» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 maig 2017].