Peter Guthrie Tait

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPeter Guthrie Tait
Peter Guthrie Tait. Etching by W. Hole, 1884. Wellcome V0005719.jpg
Aiguafort per William Hole (1884)
Biografia
Naixement 28 d'abril de 1831
Dalkeith, Midlothian, Escòcia
Mort 4 de juliol de 1901(1901-07-04) (als 70 anys)
Edimburg, Escòcia
Lloc d'enterrament Saint John Episcopal Graveyard (Edimburg) 55° 57′ 01″ N, 3° 12′ 24″ O / 55.950144°N,3.206560°O / 55.950144; -3.206560
Educació Peterhouse (Universitat de Cambridge)
Es coneix per Teoria de nusos
Termodinàmica
Activitat
Camp de treball Física matemàtica
Ocupació Física
Matemàtiques
Organització Queen's College, Belfast
Universitat d'Edimburg
Alumnes William Peddie i Peter Redford Scott Lang
Influències William Rowan Hamilton
Influències en William Thomson
Obra
Altres estudiants notables Peter Redford Scott Lang
William Peddie
Família
Cònjuge Margaret Archer Porter
Pares John Tait i Mary Ronaldson
Premis
Medalla Royal (1886)
Modifica les dades a Wikidata

Peter Guthrie Tait (1831-1901) va ser un físic i matemàtic escocès conegut, sobre tot, per haver estat autor del Treatise on Natural Philosophy (1867)[1] dels Elements of Natural Philosophy (1872) juntament amb Lord Kelvin i haver estat l'iniciador de la teoria de nusos.

Vida i Obra[modifica]

El seu pare va morir quan ell només tenia sis anys i la família es va traslladar a Edimburg on va ser educat pel seu oncle, John Ronaldson, un banquer amb aficions científiques.[2] El 1841 va ingressar a la Edinburgh Academy, on va establir una amistat duradora amb James Clerk Maxwell. El 1848 va ingressar al Peterhouse de la universitat de Cambridge on va tenir com tutor William Hopkins i on va conèixer William Thomson (lord Kelvin), amb també va establir una amistat per tota la vida.[3] El 1852 es va graduar amb les màximes qualificacions en matemàtiques.

El 1854 va ser nomenat professor de matemàtiques del Queen's College de Belfast, càrrec en el només va estar sis anys, però que li va permetre contacte directe amb William Rowan Hamilton[4] i la seva obra sobre els quaternions.[5] El 1860 va ser nomenat catedràtic de filosofia natural de la universitat d'Edimburg, càrrec que va mantenir fins a la seva mort.

Va ser membre de la Royal Society of Edinburgh, de la que va ser secretari general durant 22 anys (1879-1901), i va ser fundador de la Societat Matemàtica d'Edimburg.

A part del seus treballs sobre els quaternions, tema sobre el que va publicar un tractat el 1867, a partir de 1860 va començar una intensa col·laboració amb William Thomson (lord Kelvin), per editar uns amplis tractats de filosofia natural (física), que ells anomenaven T&T' (per les seves inicials).[6]

Com a curiositat, es pot dir que era un gran afeccionat al golf i dos dels seus fills van ser campions de diferents tornejos. Ell mateix va fer estudis sobre la distància màxima a la que podia arribar una bola de golf, però un dels seus fills va aconseguir sis iardes més de les que ell havia calculat.[7]

Referències[modifica]

  1. Wise, 2005, p. 521.
  2. Knott, 2015, p. 3.
  3. Knott, 2015, p. 8.
  4. Pritchard, 1998, p. 27.
  5. Knott, 2015, p. 13-14.
  6. Wise, 2005, p. 524.
  7. Denley; Pritchard, 1993, p. 298.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter Guthrie Tait Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Peter Guthrie Tait» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • North, J.D. «Tait, Peter Guthrie». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 maig 2017].
  • «Peter Guthrie Tait». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 maig 2017].